Entre tots Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els lectors fan balanç de les dues primeres setmanes amb talls en les línies R-2 Nord i R-11

Quan es compleixen dues setmanes dels talls en les línies R-2 Nord i la R-11 de Rodalies, parlem amb algunes persones usuàries afectades, membres de la comunitat de lectors d’EL PERIÓDICO, per saber com aquestes obres han canviat la seva rutina diària. Alguns s’han passat al vehicle privat, almenys mentre durin les actuacions.

Els lectors fan balanç de les dues primeres setmanes amb talls en les línies R-2 Nord i R-11

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

Des del dilluns 19 de setembre i fins al desembre, uns 32.000 viatgers habituals de les línies R-2 i R-11 pateixen el tall de la circulació de trens a l’estació de Sant Andreu Comtal de Barcelona. En la secció «Entre Tots» hem rebut nombroses cartes relatives a aquestes necessàries però molestes actuacions, com la d’Eva Rizo, veïna de les Corts, que es preguntava per què no van començar a l’estiu. «No deixa de ser curiós que justament hagi coincidit amb l’abonament gratuït de Renfe», va escriure aquesta biòloga, que criticava en la carta les alternatives ofertes per «insuficients». «Agafar el tren està suposant un canvi radical, no previst, i molts usuaris optaran pel cotxe, fet que engruixirà cada vegada més les vies rodades», va vaticinar en la seva missiva.

Ella mateixa va acabar sucumbint al vehicle privat perquè les alternatives ofertes no s’adequaven ni als seus horaris ni les seves responsabilitats. «Abans m’aixecava a les cinc del matí per anar al tren fins a Granollers, però si he d’anar amb metro fins a Sant Andreu m’hauria d’aixecar una hora i mitja abans», explica via telefònica aquesta lectora, amb una mica de mala consciència per moure’s diàriament amb cotxe. «Estic molt compromesa amb el medi ambient i em sap greu, però les mesures alternatives no em serveixen; semblen més pensades per a la gent de Granollers que arriba a Barcelona que per als de la ciutat que n’han de sortir», lamenta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El servei de Rodalies era molt millorable, assegura Rizo, que també afirma que els usuaris han acabat normalitzant els retards per avaries i altres incidències. «És una vergonya, perquè és un transport públic amb uns horaris marcats per normativa que tots paguen perquè funcioni correctament». Amb tot, compta els dies per «tornar a la normalitat» i utilitzar Rodalies. «Abans aprofitava el trajecte per avançar feina i ara és impossible. Per no parlar del tema econòmic –continua la lectora–, que surt més econòmic un bitllet que agafar el cotxe».

David Pérez també va enviar una carta en què es queixa per la inoportunitat del tall el mes de setembre, just a la tornada de vacances, i va vaticinar un col·lapse no només a l’estació de trens de Sant Andreu Comtal, sinó també a l’estació de metro Sant Andreu per agafar l’L-1 del metro com ja vam recollir en aquestes pàgines. «¿No es podria haver fet una part de les actuacions al juliol i agost per minimitzar l’impacte entre els usuaris? ¿S’ha pensat en algun tipus de compensació? ¿Tractar-nos així, als usuaris, ens animarà a utilitzar el transport públic?», es preguntava aquest consultor informàtic, que quan es compleixen les dues primeres setmanes de les afectacions –en queden 10 més– ja s’ha acostumat al nou itinerari. «Al final estic tardant uns 15 minuts més del que és habitual; no està sent dramàtic, i agafar el cotxe tampoc no era una solució. No és un tema d’aparcament, perquè a l’empresa en tenim, sinó pel tap que em podria trobar entrant a les nou del matí», explica a l’altre costat del telèfon aquest veí de Cardedeu. 

Conscient de la necessitat de fer aquestes actuacions i de la seva complexitat, Pérez només demana alternatives de transport adequades: «Durant tres mesos, l’alternativa em porta a un lloc que no és la meva destinació. ¿No és possible oferir realment un enllaç entre Sant Andreu i i el passeig de Gràcia parant al Clot, que és el tram realment afectat?». També demana més freqüència de pas al matí per anar a Barcelona. «Abans passaven cada 15 minuts i ara cada mitja hora, per la qual cosa el tren ja arriba molt ple», assegura.

Sense compensació

Pérez també es pregunta en la seva carta si Renfe hauria de compensar d’alguna manera els usuaris per aquestes molèsties, i li respon un altre lector des de Girona. «Aquest trimestre hi haurà moltes afectacions per les diferents línies de Renfe, Rodalies i mitjanes distàncies. La qüestió és que, al ser un servei gratuït, s’exonera de tota responsabilitat per retards, saturacions i anul·lacions de trens», assevera Lluís Girbau, economista i habitual del tren des de finals dels noranta. «Viatjo diàriament a Barcelona per feina, soc el que anomenen un ‘commuter’», remarca via telefònica aquest lector, que critica «la falta de previsió i el cinisme» dels dirigents polítics, responsables en bona part d’aquestes afectacions per les seves decisions. Se sent «enganyat» per la coincidència de la gratuïtat de Rodalies i mitjanes distàncies amb aquestes obres en la línia Portbou – Barcelona Sants. 

Notícies relacionades

Girbau, com Rizo, també s’ha passat al vehicle privat, empès per les circumstàncies, diu. Pensa que era possible avançar en les obres sense tallar totalment el pas dels trens, una opció que Rodalies considera impossible, ja que descriu les operacions en aquest àmbit com a «incompatibles amb el manteniment del trànsit de trens». 

Fonts de Renfe consultades per aquest diari afirmen que els «horaris reprogramats» s’estan complint i que en cas contrari els usuaris poden posar una reclamació als canals postvenda habituals (al web www.renfe.com, al telèfon gratuït 900 878 333 i a les estacions, a través del llibre de reclamacions). Així mateix, les mateixes fonts diuen que són conscients dels inconvenients que aquestes obres poden estar provocant, sobretot pel canvi de rutines i l’increment del temps del trajecte, però recorden que són unes obres «necessàries» perquè comportaran millores quant a la puntualitat, la seguretat i la fiabilitat.