Blau fosc gairebé negre

Ja fa uns mesos que Giorgia Meloni va deixar de vestir de negre. Prefereix ara els tons pastel o els colors alegres, com el rosa fúcsia. Però no es tracta només dels capricis de la moda o una evolució estilística personal; la decisió és política. Quan Annalisa Cuzzocrea, corresponsal de ‘La Repubblica’, va comentar fa un any en un tuit que la líder de Germans d’Itàlia lluïa un ‘total black’, Meloni, indignada, es va afanar a aclarir que era «È blu. Interamente vestita di blu». Si desitges convèncer la ciutadania que no ets l’hereu de Mussolini hi ha una sèrie de codis visuals que has d’evitar i el primer, juntament amb no aixecar la maneta ni per demanar un taxi, és evitar la referència als camises negres. A posta, quan la italiana no aguanta tant to pastel i alegre amb què suavitza el seu discurs, juga amb el blau fosc gairebé negre. I pel que es veu, l’estratègia li ha funcionat: crea daltonisme en l’opinió pública que en comptes de contemplar un patró feixista (camisa negra) hi veuen un model d’ultradreta o dreta conservadora (blau fosc gairebé negre).

Coincideixen els analistes en el fet que una de les claus de la victòria de Meloni ha sigut oferir una imatge de dona del poble. Cobra 11.000€ al mes, però des que va començar la contesa electoral es va despenjar els Louis Vuitton i els Calvin Klein del braç. Ara, diu, aposta pel disseny artesanal italià (‘Italy First’). La primera dona primera ministra d’Itàlia també ha renunciat a la seva passada aparença institucional, formada pel tradicional vestit de jaqueta pantalons i ‘stiletto’. Prefereix peces ‘oversize’ (que fugin de la rigidesa), de teixits de qualitat (denoten honestedat) i prefereix calçar esportives (una persona del carrer). El seu cabell ha passat del castany clar al ros, perseguint la mateixa intenció: l’endolciment d’un missatge verbal radicalitzat. L’ajuda, a més, un somriure gairebé permanent que contagia cert «bon rotllo» i que no intimida el personal, com sí que passaria si Meloni comencés a agitar l’electorat amb les celles arrufades. Tot i que, si se l’observa bé, detectaran el característic tic gestual autoritari (tant de dretes com d’esquerres): aquest ditet índex apuntant cap a dalt apareix sistemàticament per amenaçar i advertir. ¡Compte!

Aquests ‘tips’ de com camuflar el feixisme ens comencen a sonar... L’estratègia estètica de Meloni no dista de l’aplicada per Marine Le Pen a França, després de trencar amb el seu progenitor. Es tracta de la recepta creada pel pare del populisme d’ultradretes modern, Steve Bannon. Assessor de Trump, Bolsonaro, Salvini o Abascal, té clar que perquè el discurs d’odi no produeixi tant recel ha de ser diluït amb una imatge amable, càlida i pròxima que despisti l’electorat. La fórmula funciona. Quan va tenir lloc l’assalt al Congrés dels EUA, les xarxes socials es van omplir de mems sobre les disfresses aparentment divertides i ridícules que portaven els assaltants (banyes, granotes, capes... ). Feia falta conèixer a fons els nous codis semiòtics del neofeixisme per adonar-se’n que en cap cas aquella posada en escena era innocent. Certament, hauria impactat molt més (fins i tot s’hauria catalogat de cop d’Estat i no d’assalt) si els manifestants s’haguessin uniformat militarment. Però, al no provocar por en l’espectador, resulta més complicat que aquest adverteixi l’amenaça i es protegeixi davant el perill.

Notícies relacionades

Steve Bannon: l'apòstol de l'odi

Giorgia Meloni: dona, cristiana, italiana a Europa

Diumenge, a l’agrair als seus votants el suport, algú va llançar a Giorgia Meloni una samarreta on es podia llegir «dona, mare, italiana i cristiana». I és que els seus assessors han treballat per intentar colar també el fals relat feminista. ¿Com voleu que sigui el partit Germans d’Itàlia, malgrat les seves mesures, misogin i masclista si fins i tot permeten que el lideri una dona? Per això triomfen últimament tantes líders dones (no s’ha de confondre amb el lideratge femení) en la ultradreta. Les utilitzen d’escut davant les crítiques com Vox Catalunya utilitza Ignacio Garriga davant els qui els acusen de racistes.

Així que serà la primera dona primera ministra d’Itàlia, però com tan bé la va calar una cantant italiana: «Giorgia Meloni és un home del 1922».