El planeta com a accionista únic

La notícia mundial d’aquesta setmana ens la va obsequiar Yvon Chouinard, fundador i amo de la marca de roba per a activitats a l’aire lliure Patagonia. Juntament amb la seva dona i dos fills adults van donar la seva empresa, valorada en 3.000 milions de dòlars, al planeta. En termes pràctics significa que han transferit totes les accions amb dret a vot de la companyia (el 2%) a un fideïcomís i les seves accions ordinàries (l’altre 98%) a una organització sense ànim de lucre, mentre que la companyia continuarà operant com una corporació privada amb finalitats de lucre. Els guanys –uns 100 milions de dòlars anuals– seran utilitzats per combatre el canvi climàtic i protegir les terres salvatges a tot el món.

Aplaudit des de molts àmbits per ser una cosa nova, afegiria que l’acció mereix una especial consideració per ser humil, visionària i, òbviament, generosa. És humil perquè entén que les empreses existeixen gràcies als recursos del planeta i que una societat floreix no només gràcies a les empreses i l’economia, sinó sobretot gràcies al planeta, que regenera els nostres aires, aigües i terres. Costa entendre l’escassa generalització d’aquesta visió economicoecològica, després de diverses dècades d’informes sobre l’estat de salut planetària, després d’un any assenyalant l’esgotament de tot tipus de recursos naturals i després d’un altre estiu que ha demostrat que els fenòmens meteorològics extrems van en augment tant en freqüència com en intensitat. 

L’acció de Chouinard és visionària perquè mitjançant l’exemple apel·la a la responsabilitat moral del sector privat, que va més enllà de pagar els sous dels empleats i satisfer les demandes típicament curtterministes dels accionistes. Hi ha moltes veus que advoquen que el sector privat ha de ser el motor de la transició cap a una societat sostenible i s’observen tota mena d’intents en aquest sentit. Tot i que l’augment d’exemples d’una recerca genuïna de propòsit empresarial és esperançador, encara són a l’ombra dels exemples que apunten al contrari i indueixen al cinisme. Pensa en els escàndols sobre l’abús dels estàndards ESG (‘environment social governance’), revelats per Bloomberg i ‘The Economist’ en els últims mesos. Ens recorden que reportar uns indicadors sense tenir una estratègia realment sostenible darrere no deixa impacte i alenteix el canvi genuí.  

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

L’acció de Chouinard és generosa en un moment en què les grans fortunes estan subjectes a debat. L’acumulació de riquesa no només es deu al geni del posseïdor de la fortuna o els seus avantpassats, sinó també a l’explotació de recursos naturals i moltes vegades humans. Afegint la dada que l’1% més ric llança més CO₂ i que els privilegiats no pateixen les conseqüències del canvi climàtic com ho fan els pobres no millora l’opinió pública sobre aquest col·lectiu. Per millorar la seva reputació, les corporacions que són darrere de l’acumulació de capital –sigui més gran o més modesta– han començat a retre triples comptes. Tanmateix, són poques les que demostren una generositat a l’hora d’assignar impactes positius a un compte (mediambiental, social) que no sigui l’estrictament financer. 

Esperem que els aplaudiments al fundador de Patagonia generin una onada creixent en termes que més empreses facilitin un altre model de consum en el qual cuidem, compartim i mantinguem; i també un altre model d’accionista i directiu que no empenyi sol el creixement del capital financer a costa de totes les altres coses, sinó que fomenti també el capital natural, social i humà.