Mor Isidre Sala, llegenda del Girona F. C.

El futbol gironí i, sobretot, el Girona FC, estan de dol des d’ahir a la nit, quan va transcendir la mort d’una de les llegendes indiscutibles del club i d’aquest esport a la província: Isidre Sala. L’excentral, que va viure els últims anys de Vista Alegre i els inicis de Montilivi, és un mite blanc-i-vermell després d’haver defensat els colors del club durant 13 temporades, cosa que representen més de 400 partits, 432 per ser exactes, una xifra encara insuperable avui per a cap altre futbolista que hagi passat per l’entitat. Tota una institució, que ja feia uns anys que estava allunyat de la vida pública per culpa d’una malaltia.

El central, nascut a Vilamalla el 29 de setembre del 1940, hauria fet, per tant, 82 anys la setmana que ve. Va ser capità de l’equip i un jugador d’altíssim nivell, que fins i tot hauria pogut jugar a Primera divisió, però mai es van concretar les ofertes que li anaven arribant, un parell de vegades, per exemple, de l’Espanyol. La seva família tenia una explotació agrària a Vilamalla i a Sala ja li anava bé ajudar a casa i combinar-ho amb el futbol. Va jugar al Banyoles i al Girona va arribar procedent del Figueres, fitxat pel llavors president Benjamí Colomer, i ja sempre va vestir la samarreta blanc-i-vermella, entre el 1963 i el 1976. Sempre a Tercera Divisió, i vivint mals tràngols com les promocions fallides contra el Plus Ultra (1966-67) i, ja a Montilivi, davant el Vila-real i el Còrdova. En el seu il·lustre palmarès també llueix una participació amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Mèxic, el 1968. És l’únic futbolista del Girona que ho ha aconseguit. Espanya va acabar l’aventura a quarts, eliminada per Mèxic (2-0). La seva presència en els Jocs va contribuir al fet que la premsa gironina el declarés «cavaller de l’esport». I una vegada retirat, en un partit d’homenatge entre el Girona i l’Espanyol, el 26 d’agost del 1976, la Federació Catalana de Fútbol, en agraïment a la fidelitat de Sala pel Girona, li va atorgar la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Durant les 13 temporades que va viure en el Girona va compartir equip amb altres noms mítics del futbol gironí, com Xavi Agustí (que va morir la primavera passada), Pere Pla, Nitus Granados, Miquel i Mantu Torrent, Llorenç Riera, Lluís Coll, Josep Ribera, Busquets, Benet Masferrer o Pere Moy. Com a entrenador, va passar per les banquetes d’equips com el Lloret i l’Olot, i fora de l’àmbit esportiu, va arribar a ser alcalde del seu poble, Vilamalla.

Els quatre presidents que van coincidir amb el jugador (Benjamí Colomer, Pere Saguer, Narcís Codina i Maurici Duran) parlaven meravelles de les seves qualitats futbolístiques, però sobretot elogien les qualitats humanes. Colomer el va definir com a «esportista exemplar»; Saguer va destacar la seva «honestedat esportiva»; Codina, «el vessant personal», i Duran va assegurar que «és una de les figures de més rellevància que es pot recordar del futbol gironí». Aquest 2022 està sent especialment dolorós per al futbol gironí, que ja ha perdut Xavi Agustí, Pau García Castany i, ara, Isidre Sala.