Petards ‘made in China’ | + Història

Al Mediterrani tenim una passió ancestral per tot el que té a veure amb el foc i, evidentment, si es tracta de donar la benvinguda a l’estiu, encara més. Tanmateix, això no és patrimoni exclusiu dels països banyats per aquest petit mar. A la Xina ens porten avantatge.

Tothom sap, sense ser ni conscients de com ho hem après, que va ser allà on es va inventar la pólvora. Ara bé, els historiadors no acaben de posar-se d’acord en com va ser possible perquè les fonts que ens han arribat són poques i parcials. Alguns estudis apunten a un alquimista anomenat Wei Boyang, que hauria viscut al segle II. En canvi, d’altres dubten que fos cosa d’un sol home. Sigui com sigui, a poc a poc, a partir d’aquesta època se sap que es van anar fent proves per combinar salnitre, sofre i carbó per elaborar el que nosaltres anomenem pólvora i que en xinès es diu Huo Yao, que traduït literalment, seria «medicina del foc» perquè es va descobrir en el procés de recerca de fàrmacs que ajudessin a allargar la vida, que era la gran obsessió dels alquimistes xinesos.

D’entrada, el que més van valorar d’aquest nou producte va ser la seva capacitat de detonació. Per això el van incorporar a les tradicions per celebrar l’arribada del nou any. El primer dia de l’any s’havia d’espantar l’esperit de les muntanyes i l’única manera d’aconseguir-ho era amb soroll. Abans del descobriment de la pólvora, es cremaven canyes de bambú en una foguera perquè les flames les feien crepitar de manera que semblaven petites explosions. Al voltant del segle XI ja se’n van adonar que amb la pólvora farien més terrabastall. Això va ser el primer pas per a l’aparició dels petards, que de seguida van fer les delícies dels més joves, que competien per veure qui llançava els més potents. Es fabricaven de manera artesanal i se’ls donava forma de fruita o figureta. A més, podien anar units per una metxa conjunta de forma similar a les traques actuals.

Paral·lelament també es van desenvolupar els focs artificials per entretenir l’emperador i la seva cort. Es pot dir que abans ja es feien espectacles amb llums i flames, però amb el domini de la nova substància van poder ser més espectaculars. Tot això ho sabem gràcies a poemes de l’època i fragments de les cròniques d’aquestes celebracions.

Al voltant dels segles XII i XIII es va veure que la pólvora també podia tenir aplicació militar, no només per la seva capacitat explosiva sinó també per la propulsora. Amb una detonació es podia desplaçar un projectil molt més lluny que amb un arc o una ballesta. Algunes hipòtesis defensen que l’expansió dels mongols des d’Àsia cap a Europa va ser tan exitosa perquè coneixien aquesta tecnologia, que els pobles del Vell Continent no havien vist mai. De fet, això hauria suposat l’entrada de les armes de foc a Occident.

En canvi, hi ha una altra teoria que afirma que l’arribada de la pólvora s’hauria fet a través de la ruta de la seda, que és el mateix camí que va seguir el paper, un altre dels grans invents xinesos. I de la mateixa manera també se n’haurien beneficiat els àrabs. De fet, en els textos medievals escrits en la seva llengua es refereixen als focs d’artifici com «flors xineses» i a la pólvora com a «neu xinesa» (Thalj al-sin).

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

A Europa el primer a deixar constància escrita d’aquest invent va ser el filòsof franciscà anglès Roger Bacon, el 1267, al llibre ‘Opus Maius’, on descriu els petards com una joguina molt sorollosa que quan esclata t’espanta si estàs desprevingut. Sembla com si aquest home hagués estat en una revetlla de Sant Joan.

---

Bacon, empresonat

Al llibre ‘Opus Maius’, Roger Bacon parlava de la pólvora i moltes altres coses perquè pretenia reunir tot el coneixement conegut en la seva època. Tot i que inicialment el projecte va comptar amb el suport del Papat, va acabar sent processat i empresonat 10 anys perquè amb el seu llibre posava en dubte alguns plantejaments considerats intocables pels seus coetanis.