Club Entendre-hi + Animals i plantes
Cinc plantes amb flors per al mes de maig: origen i cures
Antigament, l’any es dividia en dues estacions climàtiques: la del bon temps (que els romans anomenaven ‘tempus vernum’ o ‘tempus aestivum’) i la del mal temps (’hibernum tempus’). És a dir, estiu i hivern.
Però en latituds mediterrànies, les temperatures se suavitzen i els hiverns es temperen, cosa que dona lloc a la tardor –estació de transició de l’estiu a l’hivern– i la primavera –que transita entre l’hivern i l’estiu–.
La hibernació de les flors
I és precisament en aquesta última, a la primavera, on les plantes i flors surten de la seva particular hibernació per les gelades i les fredes temperatures i floreixen, donant pinzellades de color a camps i boscos.
Això sí, perquè surtin de la seva hibernació, les flors i plantes necessiten haver estat regades per les aigües de l’abril. «El març ventós i l’abril plujós treuen el maig florit i formós», diu el refranyer.
No obstant, el fet que aquest mes hagi començat també plujós fa que les flors encara no llueixin en la seva màxima esplendor. «Aquest any s’està retardant la producció, perquè està plovent i no hi ha sol, per la qual cosa les plantes encara no floreixen», explica Alejandro Lliso, president de l’Associació Espanyola de Floristes.
Tulipes d’hivern i de primavera
I exemplifica la seva afirmació amb el cas de les tulipes. «Per als països del nord, la tulipa és una flor de primavera. No obstant, per a nosaltres és una flor d’hivern», afirma.
És a dir, el clima i, sobretot, el sol tenen molt a veure en el procés de floració de les plantes i les que floreixen al nord d’Europa a la primavera, a Espanya ho fan a l’hivern, pel canvi climàtic que hi ha d’un lloc a l’altre.
Tot això no treu el fet que el maig sigui el mes de les flors per excel·lència. Tot i que és cert que hi ha plantes que tenen flors tot l’any i altres que resisteixen perfectament a la calor i al fred, l’habitual és que les plantes mediterrànies mostrin la seva màxima esplendor a la primavera.
De les desenes que s’han de plantar i posteriorment floreixen a la primavera, algunes de les més comunes en latituds mediterrànies són:
Hortènsia
Originària d’Àsia i, més concretament, del Japó i la Xina, que són els països en els quals hi ha més varietats d’hortènsies. El seu nom procedeix del vocable llatí flor ‘horturum’ (’hortus’, que significa jardí, flor de jardí). Avui dia es cultiva en una gran quantitat de països que compten amb zones de clima temperat. Les hortènsies també s’han utilitzat com a planta ornamental per la seva bellesa. L’època ideal per plantar-les és ara, la primavera, ja que no suporten temperatures inferiors a 12 graus i requereixen molt sol per créixer. A l’estiu, convé regar-les al matí o a la nit. Si les seves fulles es comencen a posar marrons, és possible que els falti aigua.
Cal·la
També anomenada lliri d’aigua, procedeix de Sud-àfrica i és una planta que pot estar situada en exterior i interior, ja que no requereix sol directe (és d’ombra o semiombra, com la campaneta d’hivern). Les flors de les cales, que sorgeixen a la primavera, tenen forma d’embut, generalment de color blanc, i desprenen un perfum molt agradable. La cal·la necessita un terra molt humit i es desenvolupa millor a l’ombra, tot i que pot tocar-li el sol si no és massa fort. També suporta temperatures sota zero, però no gelades, per la qual cosa convé ficar-la dins de casa si és possible en els dies més freds.
Anemone
Procedent del sud d’Europa i Àsia, hi ha diverses teories sobre l’origen del seu nom. La primera suggereix que la paraula anemone ve del grec ‘anemos’ (’vent’), perquè les seves llavors són esponjoses i es propaguen per l’aire. Una altra teoria, també grega, suggereix que hi havia una nimfa anomenada Anemone que vivia al palau de la deessa Cloris, deessa de les flors i dona del déu Zèfir, el déu del vent de l’Oest. La mitologia diu que el déu Zèfir, conegut també com el déu de la primavera, es va enamorar d’ella i la deessa Cloris, morta de gelosia, la va convertir en flor. És per això pel que es considera que les anemones són flors que simbolitzen un amor intens però fràgil o momentani, ple de traves o impediments. I amb aquestes, s’expressa anhel o desig d’estar amb la persona a qui se li regalen. L’anemone és una planta que floreix durant tota la primavera i resistent tant al fred com a la calor, sempre que no s’exposi a temperatures extremes i es protegeixi del vent i les gelades dels començaments de primavera i del fort sol de l’estiu. Si es planta en test o jardí, cal procurar que la terra estigui ben drenada.
La clavellina o clavell del poeta
Originària d’Europa i Àsia, el seu nom científic és ‘Dianthus barbatus’. L’època de sembra va des d’estiu fins a la tardor, depenent de la varietat, i floreixen a la primavera, al mes de maig. S’adapten a qualsevol terra que estigui ben drenat i requereixen molt sol, fins a quatre i cinc hores de llum solar al dia. Cal regar-la dues o tres vegades per setmana, però és convenient assegurar-se’n tocant la terra i mullant-la quan es vegi seca en excés. El seu primer any de vida forma una mata de fulles verdes amb tiges en els extrems de la qual apareixen grups de fins a trenta flors, cada unes de les quals té cinc pètals de vores irregulars, en forma de serra. Destaca per la seva bona olor i el seu colorit, que pot ser un d’únic o combinació de dos colors.
Peònia
Originàries d’Europa, Àsia i la costa Oest d’Amèrica del Nord, les peònies són les reines de les flors per a la medicina tradicional xinesa, ja que el seu extracte és un antioxidant natural que ajuda a potenciar la lluminositat de la pell. Un altre dels punts a favor és que amb prou feines requereix cures, perquè és una planta summament resistent. Això sí, necessita una situació estratègica, ja que requereix molta llum solar –fins a sis hores– però que no li toqui de forma directa en les hores centrals. Convé plantar-les en època fresca i no excessivament humida, per la qual cosa principis de maig és un bon moment per fer-ho. De tota manera, la seva robustesa fa que creixin –i floreixin– en gairebé qualsevol clima.
I, com sempre, un terra amb bon drenatge i amb un reg regular quan arriba la primavera. L’ideal és que sigui dues vegades per setmana, una freqüència que cal mantenir durant els mesos d’estiu. A l’hivern, n’hi ha prou amb un reg setmanal i més escàs.
Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO
Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. tRegistra't a Entre Tots i escriu-nos per explicar-nos les teves inquietuds o compartir les teves experiències.
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
-
Tecnologia responsable Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves
- Al metatars Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes
- Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
- Camí de les urnes El PNB agita territori ‘abertzale’ en el seu intent d’evitar el sorpasso de Bildu
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Jubilació La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions
- Viatge al passat iber
- FIRA Berga treu les tendències de moda al carrer demà
- patrimoni Un mirador privilegiat de Manresa amb història