Ni petons ni abraçades: així s’ha de saludar els nens que no són de la teva família

Ja n’hi ha prou de pessigar les galtes als nadons dels altres. Ja n’hi ha prou de saludar nens i nenes que no són de la teva família amb petons. Ha hagut de venir la pandèmia perquè per fi aprenguem que als nens dels altres ni se’ls abraça ni se’ls fa petons. Primer, per higiene. ¿Sabeu els virus i les infeccions que podeu transmetre a un lactant pel simple fet d’acostar-vos-hi o de plantar-li els vostres morros? I segon, per coherència. Perquè el cos dels nens és seu.

Ara que la pandèmia està fent els últims espeternecs, fa uns dies parlàvem a EL PERIÓDICO de com ens saludarem professionalment els adults a partir d’ara. La conclusió a la qual van arribar els experts en protocol i comunicació no verbal és que xocar els punys i posar-se la mà al cor són gestos que no acaben de quallar a Espanya. Per contra, tornarà amb força la vella encaixada, també amb les dones. Definitivament ens podem acomiadar dels patriarcals i anacrònics dos petons a les dones en les reunions de negocis. Un cop això ha quedat clar, avui toca parlar al Club d’Educació i Criança de com saludar els nens. 

Els nadons estan programats perquè se’ls abraci. La seva fesomia està dissenyada per fer-ho i això ho va descriure científicament el metge Konrad Lorenz. El Kindchenschema (l’esquema dels nens) respon a un cap gran respecte del cos, braços i cames rabassuts, nas i barbeta petits, ulls grans i pell suau. Aquestes característiques donen al nadó un aspecte fràgil i indefens que desperta tendresa. La reacció immediata és abraçar-lo. 

De fet, abraçar els nadons és imprescindible per al seu desenvolupament neuronal. Els estímuls són necessaris perquè les neurones es connectin. Fins als 3 anys, sobretot durant els primers mesos de vida, es produeixen entre 700 i 1.000 connexions neuronals per segon. «Si no interactues amb el teu nadó, ¿quins estímuls rebrà? ¿Com aprendrà a fer coses?», ens explicava fa temps en aquestes mateixes pàgines la metge, pediatre i neuropediatre María José Mas, autora d’ ‘El cerebro en su laberinto’ i ‘La aventura de tu cerebro’. 

Ara bé, això és cosa de la família del nadó. Per als altres, és millor mantenir la distància, una cosa que la pandèmia ens ha gravat a foc. A més de la covid, hi ha altres virus que es poden transmetre a través del contacte i les secrecions respiratòries o els aerosols. En el cas dels nadons, un dels més coneguts i que causa més ingressos hospitalaris és el virus respiratori sincitial. Aquests dos últims anys de pandèmia sembla que hagi desaparegut. Però això no significa que no continuï existint. I com aquest virus n’hi ha una infinitat, com la grip. «El contagi es produeix per les gotetes de saliva que surten quan parlem», alerta José Ramón Fernández, pediatre de la unitat de neonatologia de l’Hospital General Universitari Santa Lucía (Cartagena).

L’especialista alerta de les diverses infeccions intestinals que també es transmeten amb molta facilitat pel contacte. «Un nadó acabat de néixer que pateix una infecció es pot posar molt malalt i acabar a l’hospital. Hi ha virus perillosos. El de l’herpes simple, per exemple. L’herpes labial és una tonteria per a un adult, una erupció al llavi sense transcendència. Però en un nounat pot ser perillós perquè es poden considerar en certa manera immunodeprimits i tenen facilitat per desenvolupar infeccions més greus que les que pot tenir un adult», explica el doctor Fernández.

Herpes

«Una infecció per herpes, que es pot transmetre per un petó a la galta o a la mà, pot pot causar un quadro molt greu en un menor d’un any. Una encefalitis, per exemple. Això ho hem vist alguna vegada, són quadros devastadors i deixen seqüeles», assenyala el neonatòleg, que reclama precaució abans de tocar un nadó. És fonamental rentar-se les mans abans i, si tenim símptomes respiratoris, acostar-nos el mínim possible i amb mascareta.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Els nens i nenes més grans tenen més defenses al cos i ja no són tan vulnerables des del punt de vista sanitari. Però, igualment, els adults no els hauríem de saludar amb petons. Sobretot si ells no volen. «Als adolescents els diem que el seu cos és seu, que ningú els hauria de tocar. És contradictori enviar el missatge contrari als nens i nenes», explica Belén Gaudes, dissenyadora gràfica i responsable de l’editorial Cuatro Tuercas, que publica contes infantils per lluitar contra els estereotips i el sexisme. Un dels seus títols, ‘Marta no da besos’, explica precisament això: si una nena no vol fer petons, ¿per què se l’ha d’obligar? ¿per què diem que és mal educada? La història va néixer, precisament, d’una experiència vital. La seva filla Violeta no volia fer petons a ningú que no fossin els seus pares. Estava en el seu dret. I ho continua estant.

«Deixem de pensar en els nens i nenes com a ciutadans de segona. Respectem les seves decisions», reclama Gaudes, que demana saludar els nens amb altres gestos. Com per exemple agenollar-se, posar-se a la seva altura, mirar-li als ulls i fer-li saber que li fas costat. «Expressa’t, però no li facis petons», demana.