Per què les petites comercialitzadores elèctriques estan en perill

Una altra cosa que pot fer una comercialitzadora és comprar electricitat al mercat de futurs. Avui per exemple es pot comprar electricitat pel segon trimestre d’enguany a un preu de 232 €/MWh i per a l’any 2023 a un preu de 128 €/MWh. Els futurs tenen un risc evident, car pot passar que el proper trimestre el preu de l’electricitat sigui de 178 €/MWh (molt més encara si el consell de ministres del dia 29 hagués resolt posat un topall de 180 €/MWh). A l’any 2020 els que tenien un contracte de compra d’electricitat a 35 €/MWh van tenir pèrdues perquè el preu de l’electricitat va caure fins a 7 €/MWh arran de la pandèmia. Això fa que l’estudi del risc en temps d’incerteses ha de ser molt acurat.

Les comercialitzadores petites han de comprar al mercat i pagar l’electricitat que compren cada setmana mentre que facturen als seus clients a final de cada mes. A banda, han de dipositar un aval proporcional al volum de la compra. Com que la venda la fan a final de mes, això implica que han de tenir un bon coixí de tresoreria per suportar aquest decalatge temporal. La tresoreria s’ha complicat molt des de la meitat de l’any 2021 perquè el preu de l’electricitat ha passat d’una mitjana de 45 €/MWh a l’any 2019 fins a una mitjana de 200 €/MWh els mesos de gener i febrer d’enguany o de 320 €/MWh en el que portem de mes de març. Això implica que les comercialitzadores han hagut d’augmentar la seva tresoreria 4,4 vegades o fins i tot en 7 vegades aquest mes de març, a més d’augmentar l’aval que dipositen a l’OMIE en la mateixa proporció. Aquests fets han posat en risc a moltes petites comercialitzadores.

Afegim-hi un altre element que ha passat a partir del mes de juliol de l’any passat quan un decret va obligar a les empreses distribuïdores a facturar als clients de forma horària amb tarifes que donen senyal al consumidor per utilitzar electricitat en unes hores del dia amb menys demanda. Això va provocar un terrabastall tecnològic a les grans distribuïdores que no van poder resoldre a temps les lectures de tots els clients. Com que aquestes lectures de les distribuïdores són les que s’envien a les comercialitzadores, aquestes es van trobar amb un gran problema de retards en les lectures (impedint facturar als clients), i amb estimacions de consum sovint errònies (hi ha casos on s’ha passat d’una factura de 10.000 kWh a 150.000 kWh), amb un problema de reclamacions que perjudiquen directament a les comercialitzadores perquè el procediment obliga a presentar novament avals a REE amb temps de resolució de 12 mesos.

Tot plegat ha fet trontollar a les petites comercialitzadores, fet que les grans empreses de l’oligopoli elèctric han vist com una oportunitat per atrapar una quota de mercat que en els últims anys havien perdut en més del 7%, o fins i tot en un 25% si parlem del canal industrial. Afegim-hi encara que les comercialitzadores que formen part del capital d’empreses amb generació nuclear i hidràulica, amb costos molt baixos, han signat contractes PPA als quals les petites comercialitzadores no hi tenen accés. A França, EDF va ser obligada a posar a disposició de totes les comercialitzadores un preu nuclear de 46 €/MWh. Aquí aquest preu només el tenen les lligades a les grans empreses propietàries d’aquesta generació.

Tot plegat és un atac en tota regla amb armes desiguals a les petites comercialitzadores, amb un risc elevat de desaparició i de reforçament del mercat oligopolístic elèctric.

Davant d’això, ¿què fa la CNMC? Mirar cap a un altre costat i esperar que la llei natural de mercat tanqui petites comercialitzadores i el mercat ho resolgui per darwinisme.

¿Com poden ajudar les altres administracions? Doncs posant a disposició solucions financeres per cobrir la tresoreria necessària, per exemple en un percentatge de la facturació (5-10%). També es poden escurçar els terminis per la solució d’errors, passant de 12 mesos a 4 mesos, fet que hauria de resoldre REE, i la disminució de les garanties demanades per a cada conflicte derivat d’un error evident de lectura.

Notícies relacionades

Les petites elèctriques 'roben' més de dos milions de clients a les grans

¿Quant viuen els gats?

Cal observar finalment que les comercialitzadores també han de fer front a l’impagament de clients que no poden pagar, i el de clients que no estan d’acord amb les lectures. En definitiva han de carregar amb tot el malestar de la societat en aquest moment.

Totes aquestes raons porten a pensar que cal una ajuda urgent, tant a les comercialitzadores com a les pimes amb problemes de preus energètics als seus costos. No fer-ho té com a conseqüència la pèrdua de competència al mercat i l’augment del pes de l’oligopoli, que ens passarà factura en el futur amb pèrdua de competitivitat de l’economia.