¿Com ajuden uns genetistes de BCN a identificar víctimes a El Salvador?

Retrat genètic de la població salvadorenca

Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC) han seqüenciat l’ADN de mostres de saliva de 400 individus representatius de la població salvadorenca. Han fotografiat 100 llocs (marcadors) en el genoma de cada individu, per veure com varien en aquella població. L’habitual en aplicacions forenses és utilitzar-ne poques desenes. «És una de les primeres vegades en què s’apliquen a la genètica forense les tècniques de seqüenciació massiva que van aparèixer fa una desena d’anys», afirma Ferran Casals, de la Universitat de Barcelona (UB), coautor del treball en la seva etapa anterior a la UPF. A més de l’estudi genètic, el projecte ha finançat un curs de genètica i estades a Barcelona d’investigadors salvadorencs. A més de l’interès forense, el mapa proporciona un quadro dels trets genètics generals de la població salvadorenca. Aquests no difereixen gaire entre les tres grans regions del país. Així mateix, tenen un fort semblant amb els dels hispans presents als Estats Units. Finalment, el component europeu és més freqüent per via paterna, ja que els colonitzadors van ser sobretot homes. 

Identificació de nens robats

El projecte s’ha portat a terme en col·laboració amb l’associació salvadorenca Pro-Búsqueda. Aquesta entitat gestiona una altra base de dades genètica, composta per uns 1.200 perfils de familiars que busquen nens robats i donats en adopció durant la Guerra Civil (1980-1992). Quan s’identifica una persona que va ser adoptada il·legalment, es pot acarar el seu ADN amb els que formen aquesta base de dades. De fet, una altra base de dades de Pro-Búsqueda conté 400 perfils de persones que busquen els seus ancestres biològics. Des del 2006, Pro-Búsqueda ha identificat els progenitors de 250 joves. Normalment, l’ADN serveix per confirmar altres indicis. Però en nou casos, la identificació es va fer exclusivament buscant a la base de dades, afirma Patricia Vázquez, genetista de l’organització. 

¿Per a què serveixen les dades obtingudes a Barcelona?

 «Per estar segurs d’una identificació entre dues persones, s’han de conèixer les freqüències genètiques de la població general», explica Francesc Calafell, coautor del treball de l’IBE. Si en l’escena d’un delicte es troben petjades de la talla 48, i el sospitós té la talla 48, és molt probable que sigui el culpable. No així si les petjades i la talla del sospitós són del número 40, molt més freqüent. De la mateixa manera, si un nen robat comparteix amb el seu possible progenitor els marcadors del grup sanguini A+, aquesta no és una prova forta, perquè aquest grup és molt comú. Un retrat del genoma més detallat, amb molts marcadors i la freqüència de cada un d’ells, permet acotar aquesta incertesa. Això és el que Pro-Recerca pretén fer amb les identificacions a partir d’ara. A més, sovint els pares dels nens robats van ser executats i els que els busquen són oncles o avis. En aquest cas, la semblança genètica és menor d’entrada i més marcadors poden ajudar a valorar-ho millor. 

Fosses comunes i migració

La base de dades també està a disposició d’altres organitzacions que es dediquen a identificar restes en fosses comunes de la guerra, o de migrants morts en l’intent d’arribar als Estats Units. En aquests casos, l’ADN sol estar degradat. Per això, disposar de més marcadors pot ajudar en la identificació. Tant Gemma Marfany (UB) com Francisco Etxeberria (Universitat del País Basc), genetistes no implicats en l’estudi, valoren positivament la iniciativa. El segon, no obstant, planteja una pregunta retòrica: «A Espanya, ¿s’ha desenvolupat un pla per a la població africana que mor a les nostres costes?».

¿Com ha sorgit la iniciativa?

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Casals i Calafell ja havien portat a terme estudis genètics de víctimes de la Guerra Civil espanyola enterrades en fosses comunes. L’ONG catalana Reds va interexistir entre ells i Pro-Búsqueda. El projecte va ser finançat amb 50.000 euros per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), més 3.000 euros d’UPFSolidària. Es tracta de sumes petites perquè són projectes d’investigació científica. «Sense aquesta ajuda, aquestes noves tecnologies no s’haurien pogut aplicar. La virtut d’aquest projecte ha sigut trobar una confluència d’interessos. Jo puc tenir la meva sensibilitat ideològica, però soc aquí per fer ciència i aquest projecte ha resultat en una publicació en una revista prestigiosa», explica Casals. Si existissin convocatòries específiques i ben dotades, orientades a iniciatives d’aquest tipus, podrien deixar de ser experiències aïllades, segons l’investigador.

¿Quines són les limitacions de l’ADN forense?

Millorar la precisió en genètica forense és un assumpte important. «El desenvolupament d’aquest camp és enorme. No obstant, les identificacions han d’integrar sempre altres mètodes i informació, en consideració d’errors que poden produir-se en el seu ús», adverteix Morris Tidball-Binz, relator especial de les Nacions Unides sobre execucions sumàries. Un altre repte és la col·laboració dels familiars. En el cas de les migracions, molts familiars indocumentats tenen por de cooperar. Iniciatives com Puente ADN, independent del sistema criminal dels EUA, intenten ajudar-los.