¿On va la roba de què ens desfem?

El novembre del 2021, les imatges d’un abocador de roba en ple desert d’Atacama, a Xile, donaven la volta al món. L’Agència France Presse mostrava que, com a mínim, 39.000 de les 59.000 tones de roba que arriben cada any al país procedent dels Estats Units, Europa i Àsia, acaben descartades al desert xilè.

El 2015 es van vendre al món el doble de peces de roba que el 2000, però cada una d’elles es va utilitzar un 40% menys, segons un estudi del 2017 de l’Ellen MacArthur Foundation. A més, al final de la seva vida útil, gairebé tres quartes parts de la roba que llencem a les escombraries acaba als abocadors. Només l’1% es recicla per donar vida a una nova peça.

En l’àmbit europeu, les dades il·lustren la mateixa tendència: la quantitat de roba comprada va créixer un 40% entre 1996 i el 2012, d’acord amb un estudi de l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA per les sigles en anglès). Alhora, més del 30% de les peces als armaris europeus no havien sigut utilitzades en, com a mínim, l’últim any. Com a mínim, la meitat de la roba que arriba al final de la seva vida no se separa en origen, de manera que acaba incinerada o als abocadors, segons un informe del departament d’anàlisis independents del Parlament Europeu (EPRS).

Espanya, sense dades oficials de reciclatge

Per trobar dades oficials en el context espanyol cal remuntar-se a l’any 2012, quan el Pla Estatal Marc Gestió de Residus (PEMAR) 2016-2022 va establir que gairebé un milió de tones de residu tèxtil va acabar als contenidors grisos (els genèrics), però no va explicitar quina quantitat s’arribava a reciclar. Per conèixer-la s’ha d’acudir a l’estudi Anàlisi de la recollida de la roba utilitzada a Espanya publicat el 2021 per Moda Re, el projecte tèxtil de Càritas Espanyola, juntament amb la consultoria de sostenibilitat Anthesis Lavola i l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on els experts estimen que anualment es generen unes 890.000 tones de residu tèxtil, de les quals 110.000 entren en el cicle de recuperació. En conseqüència, només un 12% de la roba que llencem es reutilitza o recicla.

El 2018 l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va recollir més de 160.000 tones de residu tèxtil, de les quals només 20.000 es van recollir de manera selectiva: l’11,7% dels residus tèxtils van ser separats en origen. 

Absència d’un pla de gestió de residu tèxtil

Avui a Espanya no hi ha cap instal·lació ni servei preparat per recollir aquests residus: «El que hi ha al carrer són contenidors de roba utilitzada, no de residu tèxtil», explica a Verificat Enric Carrera, director de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

El final d’aquests contenidors és reutilitzar la roba que diposita la ciutadania una vegada seleccionada i higienitzada, ja sigui donant-la directament a persones vulnerables, venent-la en botigues de segona mà (com les de Moda Re de Càritas o les d’Humana) o enviant-la a països en vies de desenvolupament per a la seva reutilització. No obstant, «es destinen molts recursos a separar coses que no són reutilitzables», afirma l’expert, ja que entre el 50% i el 60% de les peces dipositades al contenidor són residus que no poden ser reutilitzats, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Les entitats gestores dels contenidors les envien a reciclar si és possible; en cas contrari, es cremen a les incineradores per obtenir energia –cosa que es coneix com a avaluació energètica– o acaben a l’abocador.

¿On llencem, doncs, la roba que no està en bon estat? No existeix un contenidor específic per a ella i tampoc hi ha una normativa que expliciti què fer. Les versions varien en funció de l’actor: la pàgina web del Ministeri no especifica què ha de fer la ciutadania amb els residus tèxtils; les entitats que recullen la roba utilitzada demanen que no es dipositi als seus contenidors; i, en canvi, l’OCU suggereix que fins i tot els rebutjos en mal estat hi vagin a parar. Ara per ara, el 94% dels residus tèxtils que inicien el procés de reciclatge surten dels contenidors de roba utilitzada distribuïts en la via pública, segons l’informe de Moda Re, tot i que aquesta no sigui la seva funció.

Una nova llei de residus

En vista de la falta d’un marc regulat per a la recollida del residu tèxtil, el 2018 el Parlament Europeu va emetre la directiva 2018/85 que modifica la gestió de residus continental vigent fins ara. En la nova regulació, la Unió Europea va establir la creació d’un mecanisme de recollida selectiva del residu tèxtil que ha d’entrar en vigor als països membres abans de l’1 de gener del 2025.

Aquesta mesura s’ha traduït a nivell espanyol com un projecte de llei que preveu modificar la 22/2011 de Residus i Terres Contaminats. El 23 de desembre del 2021, el Congrés va aprovar i va remetre al Senat la nova proposta que preveu, a més, la recollida selectiva de bioresidus i residus domèstics perillosos, així com una limitació en el consum de plàstics d’un sol ús com els vasos de begudes o els recipients per a aliments, entre altres aspectes. Actualment el text es troba en debat en el Senat.

¿Com es recicla la roba?

En qualsevol cas, ¿què passa amb el residu que s’envia a reciclar? En primer lloc, se separen tots els elements no tèxtils —com botons o cremalleres— inclosos en les aproximadament 50.000 tones de peces de roba que arriben a les plantes de reciclatge cada any (al voltant del 6% del residu generat), ja que la seva recuperació segueix un procés diferent. Després, els teixits se separen per color i material, es tallen i es recuperen en l’anomenat reciclatge mecànic, amb què s’obtenen fibres que els fabricants poden utilitzar després com a matèria primera de noves peces.

No obstant, explica l’expert, les fibres resultants són més curtes i de menys qualitat, de manera que el producte que es torna a introduir al mercat no és 100% reciclat, sinó que es barreja amb fibra verge.

L’alternativa és el reciclatge químic, un procés de recuperació en què mitjançant reaccions químiques, es tracta d’aconseguir un material de prou qualitat per donar vida a una peça de roba igual a l’original. Hi ha diversos projectes en marxa que estudien la viabilitat d’aquest procés, com el LIFE-ECOTEX, que se centra a recuperar el polièster utilitzat al calçat, però encara no s’han implementat a gran escala.

L’impacte ambiental de la indústria tèxtil

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El Parlament Europeu calcula que entre el 2 i el 10% de l’impacte ambiental de tot el consum continental està generat per la indústria de la roba, ja que produir les matèries primeres, filar-les en fibres, teixir les teles i tenyir-les requereix «enormes quantitats d’aigua i químics», incloent pesticides per fer créixer materials com el cotó.

Els impactes ambientals principals del mercat tèxtil tenen a veure amb l’ús i la contaminació de l’aigua i amb l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, més enllà de la gestió dels residus que genera. A nivell global, el 2015 la indústria va utilitzar 79 bilions de litres d’aigua, mentre que la producció tèxtil va ser la responsable del 20% de la contaminació de l’aigua neta. El Parlament també considera que la indústria del calçat i la roba és la responsable del 10% de les emissions d’efecte hivernacle a nivell global, més que els vols internacionals i el transport marítim combinats.