Entendre-hi + amb la història

Llegir amb els dits | + Història

Abans de l’eclosió de les noves tecnologies, el braille era el principal sistema per llegir i escriure que tenien les persones invidents. Avui és el dia perfecte per recordar la història de qui en va ser l’inventor

Llegir amb els dits | + Història
3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Cada 4 de gener es commemora el Dia Mundial del Braille, un sistema que permet que les persones invidents puguin llegir i escriure a través del tacte. Tot i que amb l’aparició de les tecnologies digitals aquest mètode es complementa amb altres, continua sent una eina fonamental.

Rep el nom de Louis Braille, que el va inventar, o més ben dit, el va perfeccionar. De fet, avui és el Dia del Braille perquè ell va néixer el 4 de gener de 1809. La seva família tenia un taller de marroquineria en una localitat anomenada Coupuray i estaven especialitzats a fer corretges i decoracions de cuir per als cavalls. La història explica que quan tenia només tres anys, el petit Louis remenava pel taller i va voler imitar el treball del seu pare. Amb tan mala fortuna que a l’intentar foradar una peça de cuir es va clavar un punxó a l’ull. De tan profunda, la ferida va ser irreversible. El pitjor va ser que se li va infectar i es va estendre fins a perdre completament la visió. Les biografies diuen que preguntava als seus pares per què sempre era fosc.

Fa dos segles, qualsevol persona amb dificultats era arraconada de la societat i considerada inútil. Però els pares de Louis van fer que el seu fill aprengués a moure’s amb autonomia i es van preocupar perquè tingués una mínima formació. Per a sorpresa de tothom, el noi va demostrar tenir molt bones capacitats per a l’estudi i això li va obrir les portes de l’Institut Reial de Joves Cecs de París. Allà aprenien a llegir amb el mètode de Valentin Haüy, que consistia a cosir lletres de l’alfabet en un paper gruixut per ser reconegudes amb els dits. El problema era que es necessitava molt espai per brodar cada caràcter i, per tant, només tenien accés a quantitats d’informació reduïdes.

En aquest temps, un exmilitar anomenat Charles Barbier que estava preocupat per combatre els alts índexs d’analfabetisme que hi havia a França, treballava dissenyant sistemes d’aprenentatge que fossin més ràpids que els convencionals. Barbier va desenvolupar una estructura de punts que, segons com es posaven, s’identificaven amb una lletra o una altra. El mètode de Barbier va ser introduït al’institut i Braille se’n va adonar que tenia potencial, però que era necessari fer millores per adaptar-lo als invidents. I va posar fil a l’agulla. El 1824, quan amb prou feines tenia 15 anys, va acabar una primera versió. Va reduir el nombre de punts de Barbier i els va fer més petits perquè poguessin llegir-se amb només un dit. Inicialment va incorporar guions, però després d’algunes revisions els va eliminar perquè eren difícils de detectar.

No es va aturar aquí. La passió de Braille per la música el va fer treballar de manera incansable fins aconseguir adaptar les notes i pentagrames al seu sistema. Finalment, el 1829, va publicar el ‘Mètode per escriure paraules, música i cançons senzilles amb punts per a cecs’. Allò va ser només el primer pas. A continuació van arribar nous volums dedicats a qüestions més específiques: aritmètica, geografia, geometria... Així mateix, va desenvolupar eines per poder escriure amb el seu mètode.

Desgraciadament, els responsables de l’institut mai van creure en la seva proposta. Van haver de ser els mateixos deixebles que, després d’insistir molt, van aconseguir que s’utilitzés el braille. La gran diferència era que ells sí que eren invidents i s’adonaven de l’eficàcia de l’ús dels punts en la lectoescriptura. Per desgràcia, Louis Braille no va poder ser testimoni de la popularització del seu mètode perquè va morir als 43 anys per culpa de la tuberculosi, desenvolupada arran dels problemes respiratoris que arrossegava des de petit.

Al llarg del segle XIX, el braille es va anar popularitzant fins a convertir-se en un sistema reconegut a tot arreu. Ara ningú discuteix la importància del treball d’aquest emprenedor i es reconeix la seva figura. Bona prova d’això és que el Govern francès va traslladar les seves restes al Panteó, on hi ha les tombes de les personalitats més rellevants del país.


Notícies relacionades

Roc Boronat, el pioner català

Al nostre país, un dels personatges clau en la millora de la qualitat de vida de les persones invidents va ser Roc Boronat, que el 1934 va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya. La seva preocupació era que fossin autònoms i tinguessin diners per viure. Per això va inventar una loteria que anava amb cupons. Aquest va ser el precedent de l’actual sorteig de l’ONCE.