Entendre-hi + amb la història
La Puríssima Concepció contra la pesta | + Història
Aquest dimecres se celebra una de les festes més importants del calendari catòlic, tot i que potser la majoria de nosaltres no sabríem explicar el seu origen. A més, té una especial relació amb Barcelona a causa d’una epidèmia.
Tot i que quan és festa no solem fer gaires preguntes, no sigui que algú s’ho pensés millor i toqués treballar, si hi ha curiositat per saber per què el dia d’avui apareix de color vermell al calendari, es descobrirà una història en la qual teologia i monarquia s’entrellacen per oferir un bon exemple de com el poder i la religió es retroalimenten.
Aquest dimecres se celebra la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Els seus pares, santa Anna i sant Joaquim, eren massa grans per poder concebre descendència però després de resar a Déu se’ls va aparèixer un àngel per anunciar-los que tindrien una filla. I efectivament, nou mesos més tard, el 8 de setembre, va néixer Maria (per això aquell dia es dedica a la Verge). I si es diu Immaculada o Puríssima és perquè la nena va arribar a aquest món sense la màcula del pecat original (o sigui, sense que els pares haguessin tingut una relació sexual per engendrar-la).
Des dels primers segles del cristianisme, a les terres de la Corona d’Aragó sempre va tenir molts devots. De fet, qui avui s’acosti a la catedral de Barcelona podrà visitar la seva capella. Els més observadors s’adonaran que la imatge aguanta unes claus. Les té a les mans des que els membres del Consell de Cent (el govern municipal de llavors) les hi van entregar el juliol del 1651 perquè aturés la pesta.
La malaltia havia entrat a la península Ibèrica per València procedent del nord de l’Àfrica el 1647 i avançava inexorablement. A la capital catalana es van declarar els primers casos oficials el 8 de gener del 1651. Començava així la pitjor epidèmia des de la Pesta Negra del 1348. Segons els càlculs, va matar 30.000 barcelonins, o sigui, el 30% de la població de la ciutat.
En aquells moments, la situació del Principat de Catalunya era desastrosa. El 1640 havia esclatat la Revolta dels Segadors, i després s’havia acceptat la protecció de la corona francesa per fer front al rei Felip IV. Les terres catalanes es van convertir en un camp de batalla i Barcelona era el gran objectiu de les tropes castellanes que, encapçalades per Joan Josep d’Àustria –un dels fills del rei–, la van assetjar des de l’agost del 1651.
Llavors va passar una cosa sorprenent: la pesta va començar a remetre i es va atribuir a una intercessió de la Puríssima, que, claus en mà, havia protegit les portes de la muralla de la ciutat no només del mal contagiós sinó també de l’enemic. Allò va donar forces als assetjats, que van resistir durant mesos, però a la primavera del 1652, la situació va començar a empitjorar en tots els sentits: els àustria van anar conquistant el territori català mentre els francesos es retiraven i, a sobre, la pesta repuntava. Finalment, el 2 d’octubre del 1652, Barcelona es va rendir davant Joan Josep, que va ser nomenat virrei de Catalunya.
La ciutat estava devastada, però a diferència del que passaria el 1714, en aquella ocasió la corona castellana no va portar a terme una repressió militar contundent sinó que va intentar influir en la població local d’altres maneres. Amb la col·laboració de l’alta noblesa i de la jerarquia eclesiàstica, que li eren favorables, va promoure l’organització de celebracions en honor a la Immaculada.
La historiadora Alma Reza, que ha investigat la Barcelona del segle XVII, ha localitzat infinitat d’estampes i gravats dedicats a la devoció de la Puríssima Concepció entre el 1652 i el 1662, i en molts casos la imatge de la Verge va acompanyada de l’efígie del rei i, fins i tot, d’uns versos dedicats a elogiar el fervor pel culte a la mare de Déu per part de Felip IV i dels seus predecessors al tron. Malgrat la greu situació en la qual es trobava la ciutat, es van fer servir molts recursos en aquelles celebracions que anaven més enllà de l’àmbit religiós. A la zona del Born hi havia espectacles de focs artificials i pirotècnia, mentre els carrers principals s’il·luminaven amb lluminàries competint per veure quina era més vistosa. No és estrany que tradicionalment el 8 de desembre es considerés l’inici de les festes nadalenques, amb permís de santa Llúcia, que celebra la seva onomàstica el dia 13.
Notícies relacionades
Devoció mariana
Malgrat la llarga tradició per la devoció mariana, la Immaculada Concepció no va ser declarada dogma de fe fins al 1854 pel Papa Pius IX. Allò va suposar una nova revifada del fervor popular per la Verge durant el segle XIX. No obstant, els protestants no reconeixen la mariologia, que és la part de la teologia catòlica dedicada a la mare de Jesús.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
