Patrulla ciutadana virtual a Zona Franca

Aquests caçacarteristes amb vestimenta i maneres paramilitars ja no formen part de la fauna del metro de la capital catalana, principalment pel ferri marcatge policial. Sí que es manté, en canvi, un altre fenomen similar, les anomenades patrulles ciutadanes virtuals, grups de ciutadans organitzats a través de les xarxes socials i plataformes de missatgeria com Whatsapp i Telegram. Un d’aquests grups, a escala de barri, és Alarma Zona Franca i la lectora Lourdes Tasies, de 19 anys, defensa en una carta la seva utilitat: «El funcionament que tenen em sembla exquisit, a causa de la gran voluntat de col·laborar per un barri millor i sense violència», assegura aquesta jove universitària.

«Al barri de la Marina de Port, en Zona Franca, els veïns ens hem vist obligats a vigilar-nos per un increment d’aldarulls», defensa la lectora, que recorre a l’hemeroteca per justificar aquest ciberactivisme contra la delinqüència. Certament, a finals del 2020 van tenir lloc dos atracaments amb violència amb dones d’avançada edat com a víctimes. A una la van colpejar amb acarnissament i a la segona la van escanyar.

Aquests dos fets, produïts el setembre i el novembre del 2020, van donar lloc en un primer moment a mobilitzacions que van arribar a tallar el passeig de la Zona Franca, exigint més vigilància policial, i poc després a la creació més o menys espontània de grups virtuals en els quals es comparteixen principalment alertes delictives i imatges de persones suposadament sospitoses. La lectora posa un exemple d’això: «En el moment que algú observa un problema, fa una foto del lloc i les persones més pròximes al lloc intenten solucionar el problema, mai utilitzant la violència, mentre es crida a la policia», explica la lectora, que assegura que entre que passa el delicte i arriba la policia poden passar diversos minuts. I ells intenten cobrir aquest espai. «En ocasions, i davant fets com un furt, per exemple, els veïns es mantenen juntament amb la persona afectada donant-li recolzament», afegeix.

La mera existència d’aquest grup virtual implica una reivindicació o crítica al sistema, també cert sentiment de desemparament. «M’entristeix veure en quina situació ens trobem a Barcelona. Hem hagut de recórrer a això perquè els robatoris, les violacions, les okupacions, entre altres delictes, van en increment», afirma Tasies, que enumera els que considera punts negres del barri. Són la sortida de la parada de metro Foneria, la plaça de Marina de Sants i el carrer de Ferrocarrils Catalans. En aquesta última via es va produir una estrebada fa més de dos mesos, l’últim acte delictiu del qual tenen constància.

Una estrebada

Els fets van tenir lloc el 15 de setembre passat quan la propietària de la farmàcia situada en el número 69 d’aquest carrer enganxat a la falda de la muntanya de Montjuïc tancava. «Eren dos quarts de nou, vaig baixar la persiana, em vaig dirigir als contenidors per tirar una caixa al cartró i vaig notar una presència. Eren dos nois que anaven amb moto i es van emportar la meva bossa», rememora la propietària, Belkis Martinez, qui va cancel·lar ràpidament les seves targetes i va posar una denúncia. «En els minuts que van tardar els del banc a bloquejar-me les targetes –continua– van comprar a tres establiments diferents. Van comprar pizzes, brioixeria i fruites. Uns 100 euros».

Mossos d’Esquadra va reforçar la seva presència a la zona després dels esmentats incidents i posteriorment ha anat modulant aquesta. «Hem de tenir en compte que una cosa és la sensació i una altra la realitat. Dos o tres fets delictius molt seguits o molt violents poden ser multiplicats pel boca-orella i disparar aquesta sensació d’inseguretat», expliquen fonts policials a aquest diari.

Les mateixes fonts recorden que les tasques policials són competència exclusiva dels agents, si bé «la col·laboració ciutadana» sempre és ben rebuda. En aquest sentit, remarquen, és fonamental que les persones incloses en aquests grups de Telegram o Whatsapp tinguin sempre un referent policial clar i truquin quan siguin coneixedores d’un acte delictiu.  «La seguretat no és responsabilitat de la ciutadania. En lloc d’enfrontar-se a un lladre o intentar-lo retenir, per exemple, és molt més important mantenir la calma i fixar-se en els detalls per donar una bona descripció a la policia», afegeixen.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Les patrulles ciutadanes virtuals és, agradin més o menys, un signe dels temps. «El que abans es podia comentar en una botiga, que era centre neuràlgic de la vida al barri, ara s’ha traslladat a les pantalles. L’important és no posar-se en risc i trucar a la policia», remarquen des de Mossos.

---

Si vols donar a conèixer el teu punt de vista entre la comunitat de EL PERIÓDICO i que les teves queixes rebin resposta, uneix-te a Entre Tots, on podràs publicar les teves cartes i llegir altres articles.