Nalini Nadkarni: «Els arbres mereixen el mateix respecte que les persones»

-És que els arbres són els nostres germans. No és que siguin com nosaltres, són molt diferents, però són vius i mereixen el mateix respecte que les persones. 

-¿La ciència també pot ser espiritual?

-Sí. Ciència i espiritualitat estan molt connectades i busquen respostes a les mateixes preguntes: ¿per què som aquí? ¿com ens hem de comportar? Són diferents maneres d’entendre el món.

-Vostè té un vincle científic i espiritual amb la naturalesa.

-De nena s’enfilava als arbres i sentia que aquell lloc era només meu, era el meu refugi, em donava seguretat. Per això vaig decidir que de gran volia fer alguna cosa per protegir-los. Vaig pensar a fer-me guarda forestal, però vaig acabar estudiant biologia i especialitzant-se en ecologia forestal.

-La seva manera de pensar s’ha comparat amb un tapís, una peça única formada per diferents fils cosits entre ells.

-Per entendre i resoldre problemes complicats com el canvi climàtic s’han de cosir idees diferents. És una cosa que va més enllà del treball interdisciplinari. Si un científic s’enfila a un arbre veurà diferents espècies i si ho fa un artista veurà diferents colors. Només ajuntant aquests fils diferents podrem obtenir una imatge nova i completa d’aquesta part del bosc. 

-Vostè és un tapís amb potes: el seu pare és hindú, la seva mare és jueva ortodoxa i viu a Utah, la capital mormona.

-¿Oi que és estrany? A mesura que em faig gran més m’adono que hi ha moltes maneres d’entendre el món. Discrepo de molts col·legues científics que creuen que només es pot pensar en termes de dades i números.

-La primera vegada que va presentar el seu projecte d’estudiar les copes dels arbres no la van prendre seriosament.

-El tribunal ho va comparar amb Tarzan i Jane. Deien que allà a dalt no hi havia preguntes científiques importants, però jo estava segura que n’hi havia molt per descobrir.

-El dosser és el conjunt de les copes dels arbres d’un bosc i totes les interaccions entre espècies que allà es donen. ¿Seria com una espècie de cervell vegetal? 

-Sí. En realitat és un altre tapís on es donen interaccions molt complexes i subtils. 

-Si el dosser és com un cervell ‘verd’, ¿vostè vindria a ser una ‘econeuròloga’?

-[Riu] ¿Per què no? ¡M’encanta! 

-Per connectar amb els creients va buscar les referències als arbres que es fan a la Bíblia, l’Alcorà, el Talmud i en textos budistes.

-Ciència i religió xoquen perquè els científics legitimen la seva autoritat en la ciència i els religiosos en les escriptures. El que jo vaig fer va ser anar a les fonts de l’autoritat religiosa per explicar la importància dels arbres. Perquè no hi hagi conflicte és clau preguntar què és important per a l’altre i a partir d’allà trobar un denominador comú.

-¿I què va descobrir?

-Només al Vell Testament vaig trobar 328 referències als arbres i al bosc. Vaig descobrir que els jueus celebren l’Any Nou dels arbres. I per descomptat està Buda, que va trobar la il·luminació sota un arbre. Vaig ajuntar tota la informació i vaig anar a fer conferències a esglésies i sinagogues. 

-¿Per què existeix una nina Barbie feta a la seva imatge?

-Volia donar-li la volta al que representava la nina i el 2004 li vaig proposar a l’empresa Mattel crear una Barbie vestida de biòloga per animar les nenes a pensar en tot el que podrien arribar a ser. Em van contestar que les Barbies les feien ells i que m’oblidés del tema.

-Però vostè no va desistir.

-Vaig comprar Barbies de segona mà i vaig demanar experts en vestuari que dissenyessin una cosa semblant a la roba que porto quan estic sobre el terreny. En 10 anys vaig vendre 400 nines, però l’any passat em van trucar de National Geographic perquè s’havien associat amb Mattel per fer una línia de Barbies exploradores, biòlogues, astrofísiques...

-¡Se’ls va avançar una dècada!

-Em van demanar que fos la seva assessora i en agraïment van treure una Barbie de la copa dels arbres que porta una carta que explica la importància dels boscos. S’assembla molt a mi... ¡fa 30 anys!

-És un exemple de convicció en una època marcada pel dubte.

-Tenir conviccions és com una guia en la teva vida. Sobretot per als joves, és bàsic tenir una cosa que sigui important per a ells –ja sigui el rap, la moda o el seu Instagram– amb el que puguin fer la seva contribució al món a la seva manera. Ho he vist molt clar treballant en presons.

-¿Què ha fet a la presó?

-El primer projecte de conservació consistia a criar granotes. Els interns havien de vetllar per tot el procés des de la posada dels ous i vaig descobrir que per a ells el més important no era aprendre habilitats per aconseguir una feina ni guanyar quatre cèntims.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿Què era?

-¡Estaven desitjosos d’ajudar! Parlem de persones tancades, alguns amb condemnes molt llargues, i envoltades de ciment i barrots. Són gent acostumada que els diguin com de dolents i inútils que són. Per primera vegada molts tenien l’oportunitat de cuidar una cosa que és viva i sentien que estaven contribuint al món. Per a mi aquesta és la clau de la felicitat.