Jeff Hearn: «Els homes generen més gasos amb efecte d’hivernacle»

Si a finals dels 70 preguntaves a un home què pensava sobre la seva masculinitat, és probable que no entengués la pregunta, fins i tot en algun context podies rebre respostes agressives. Ara es pot parlar del tema amb més normalitat i això és un canvi important, però jo no utilitzaria el terme noves masculinitats.

-¿Per què no?

-Perquè suggereix que hi ha hagut un gran canvi en el comportament dels homes en les últimes dècades. A més, el terme se centra en homes joves i l’edat és un factor molt important que de vegades no es té en compte.

-¿La masculinitat no ha tingut grans canvis?

-Sí i no, hi ha coses que han millorat i coses que han anat a pitjor. Depèn dels països, però en general s’ha produït un augment, molt gradual, de la implicació dels homes en el treball domèstic i de cures.

-¿I els canvis negatius?

-Entre d’altres, ha augmentat de forma massiva l’abús ‘online’, per exemple en forma de pornovenjança, així com la violència física arran de la Covid.

-La teoria ‘queer’, la comunitat trans, la reivindicació no binària... ¿On queda la masculinitat al segle XXI? 

-Sempre hi ha hagut persones trans i no binàries, però ara tenen més visibilitat. S’ha generat més espai per a la incertesa i això és bo. Un altre gran canvi és el ‘MeToo’, que ha permès veure fins a quin punt està estès l’assetjament sexual i ha fet que molts homes es facin preguntes.

-¿En quins altres àmbits s’han produït canvis?

-Se sol fixar l’atenció en els canvis en l’àmbit familiar, però l’àmbit laboral és molt important. Molts llocs de treball al sector de l’agricultura, la mineria o la indústria pesant ja no existeixen. El mercat de treball s’ha fragmentat i l’estabilitat dels anys 50 i 60 ha donat pas a llocs de treball d’un altre tipus i més insegurs.

-¿I això com afecta?

-Hi ha molts llocs de treball al sector de serveis on els homes, especialment els més joves, han d’utilitzar habilitats socials. L’actitud amb el client que tenen els repartidors a domicili o els conductors d’Uber, el comportament del qual queda registrat ‘online’, és molt diferent a la que es tenia en una mina de carbó.

-¿Quina relació hi ha entre les masculinitats i els reptes globals del planeta?

-Temes globals com el canvi climàtic, la transició energètica, la gestió de l’aigua, les guerres o les grans corporacions no s’entenen sense tenir en compte la qüestió dels homes i les masculinitats. S’estan fent moltes coses en aquest camp i és important visualitzar el treball de col·lectius com Men Engaged Alliance, una aliança global no només d’homes, sinó també de dones i persones no binàries.

-¿Per què és rellevant la masculinitat per al canvi climàtic?

-Per exemple perquè homes i dones tenen patrons de consum diferents. No estic parlant de roba o alimentació, això són estereotips; les diferències més grans tenen a veure amb el transport i la mobilitat.

-¿Com es mouen de manera diferent homes i dones?

-Els homes tendeixen a viatjar més en cotxe i avió, van més lluny i generen més gasos amb efecte d’hivernacle. Les dones viatgen més en transport públic i en àmbit local. La dependència i la passió pels cotxes es relaciona amb certs tipus de masculinitat.

-En l’àmbit polític, vostè i David Collinson van plantejar el debat presidencial televisat entre Trump i Biden com un duel entre una masculinitat autoritària i una altra de paternalista.

-Trump és l’exemple més clar d’una forma de política molt misògina que no és nova però ha pres noves formes i s’ha tornat gairebé respectable en algunes parts del món com l’Est d’Europa, Turquia i la Xina. Però hi ha un altre estil de lideratge polític més suau.

-¿Pedro Sánchez respondria a aquest estil?

-No el conec bé per contestar, però em que consta que a Espanya hi ha hagut grans canvis entorn de les polítiques de gènere.

-¿I Justin Trudeau al Canadà?

-Sí, Trudeau encarnaria aquesta manera més suau d’exercir l’autoritat, com Clinton, Tony Blair o fins i tot, ocasionalment, Boris Johnson. Igual que abans parlava d’homes joves al sector de serveis que han d’aprendre a ser amables amb els clients, també hi ha un estil de fer política en el qual podríem utilitzar, aquí sí, el terme de nova masculinitat.

-¿El primer ministre britànic també l’inclou en aquest estil?

-Diu moltes coses ofensives, però també té moltes habilitats socials per convèncer la gent que val la pena votar-lo. Tot i que és veritat que aquest estil de política sol donar-se més en el centre i centreesquerra. 

Notícies relacionades

Tot i que vulguis perdre pes, menja greixos

¿Quant viuen els gats?

-¿Podem enterrar definitivament el mite de l’heroi?

-L’estil polític autocràtic, que també està en les empreses, apel·la precisament a l’heroisme i ja hi ha qui es refereix a aquest estil més suau d’exercir l’autoritat com a postheroic.