Queixa d’una lectora: plaques solars que no arriben

Bagué viu en una finca unifamiliar i li van aconsellar la col·locació de sis plaques solars a la coberta. La seva intenció era autoproveir-se d’energia i vendre la sobrant a la xarxa elèctrica, però encara no ha pogut disfrutar d’aquests avantatges. Al cap de poc temps de realitzar el pagament per a la col·locació de les plaques, assegura, l’empresa Revosolar va deixar de respondre a les seves trucades i correus electrònics. Van desaparèixer, assegura. «Aquesta empresa ha deixat un munt de famílies afectades, que havien pagat per endavant les plaques solars. Ens sentim estafats», escriu a la carta.

Aquest diari ha aconseguit parlar amb un dels propietaris de l’empresa, Sjord Gaastra, que desmenteix categòricament que es tracti d’una estafa. La seva empresa, amb més de 15 anys d’experiència i més de 3.000 instal·lacions solars dissenyades i realitzades, és una de les moltes pimes colpejada per la Covid. «Estem treballant per sortir d’aquesta situació tan aviat com sigui possible i donarem resposta a les 50 instal·lacions que tenim pendents», assegura aquest enginyer d’origen holandès.

Les famílies afectades per la sobtada inactivitat de l’empresa estan repartides per tota la geografia catalana, principalment al Maresme. «Ens van dir que l’empresa estava en erto, que no podien anar a les cases a instal·lar-nos les plaques. A poc a poc van anar tancant les sucursals, com la d’Argentona, i les oficinals centrals en un polígon de Girona. Ara no sabem on dirigir-nos i no podem enviar cap burofax», explica Bagué, erigida portaveu d’una dotzena de famílies. El burofax té caràcter probatori davant un tribunal i és la millor manera de posar-se en contacte amb una empresa si en cas d’incidència o discrepància no hi ha resposta o aquesta no és favorable.

El fundador de l’empresa confirma el tancament progressiu de les sucursals. L’empresa tenia una estructura important, amb cinc oficines i més de 40 treballadors, i la frenada provocada per les mesures anti-Covid, amb la conseqüent caiguda de la facturació, els va impedir mantenir-la. «Vam rebre un crèdit ICO per la Covid-19 del Govern per mantenir l’activitat, però el nostre banc es va quedar els diners, i això és una cosa que està en mans dels nostres advocats», denuncia el propietari, amb la ferma voluntat de «sortir del pou» en què van caure a mitjans del 2020.

Segona oportunitat

La companyia podria començar a reprendre la seva activitat a mitjans d’octubre o principis de novembre. Estan esperant l’autorització d’un jutge, que ha de confirmar que es poden acollir a l’anomenada llei de segona oportunitat. És un mecanisme legal que permet renegociar els deutes contrets i deslliurar-se’n d’una part. La recent entrada d’un inversor dels EUA, interessat per les perspectives d’un sector a l’alça, hauria d’apuntalar el futur a curt termini de l’empresa.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Els afectats estudiaven denunciar l’empresa per la via penal, amb la intenció de recuperar els diners entregats en cas que els responsables de la companyia es declaressin insolvents, si bé la informació obtinguda durant la preparació d’aquest article podria servir perquè els clients enterressin la destral de guerra. L’empresa demana disculpes pels problemes de comunicació i demana una mica de comprensió. «Hem enviat fins a cinc comunicats als clients, explicant la nostra situació en cada moment, però, sí, és cert que al tenir a la plantilla en erto m’era impossible respondre un a un tots els correus», remarca el propietari, que anhela tornar a la normalitat prepandèmica al més aviat possible, quan feien «cinc instal·lacions al dia, unes 1.000 a l’any». 

---

Si vols donar a conèixer el teu punt de vista entre la comunitat d’EL PERIÓDICO i que les teves queixes rebin resposta, uneix-te a Entre Tots, on podràs publicar les teves cartes i llegir altres articles.