Llum a la foscor

Durant la dècada de 1840, Barcelona va començar a desplegar la xarxa d’enllumenat públic amb fanals de gas. Aleshores encara no s’havia desenvolupat la tecnologia elèctrica i a la ciutat hi havia fàbriques de producció industrial de gas que el distribuïen arreu de la trama urbana. A mesura que els anys passaven, la ciutat creixia gràcies a la gran quantitat d’immigració procedent sobretot de les comarques de l’interior de Catalunya. El 1866 ja hi havia quatre plantes gasistes que intentaven proveir els barris. El problema era que la inversió pública en serveis no cobria totes les zones per igual i això generava queixes. Una de les parts més abandonades era la zona alta de l’actual carrer de Nàpols, a l’espai conegut com el Camp d’en Grassot. El 1875 tot allò continuava a les fosques malgrat que una de les fàbriques de gas estava situada només a uns quants centenars de metres, entre els carrers Torrent de l’Olla i Còrsega. El prejudici era tan evident que els veïns van organitzar una protesta per reclamar a les autoritats municipals que instal·lessin el gas en aquella part de la via pública de la mateixa manera que s’havia estat fent des de dècades anteriors a altres barris de la ciutat. Les seves queixes no van ser escoltades i al cap de tres anys van tornar a la càrrega argumentant que si els cobraven les contribucions tenien dret a percebre els mateixos serveis que els residents d’altres districtes que ja gaudien de llum al carrer.

El problema dels veïns del Camp d’en Grassot és que estaven en terra de ningú. Després d’haver format part del terme municipal de la Vila de Gràcia (va ser poble independent fins el 1897), com que els terrenys quedaven afectats pel pla urbanístic d’Ildefons Cerdà, havien passat a mans de Barcelona. Aleshores, però, tot aquella zona estava poc poblada i no havia experimentat el creixement urbanístic que viuria al segle XX.

El que demostrava aquella protesta és que els habitants del Camp d’en Grassot tenien clar que el fet de pagar impostos municipals els donava dret a reclamar uns serveis que de moment els denegaven. I per si això no fos prou, el 1881, es van començar a fer els primers experiments per implantar l’enllumenat elèctric a la ciutat. Cosa que encara generava més malestar entre els perjudicats.

Val a dir, però, que aleshores encara no era evident que l’electricitat s’imposaria al gas perquè tenia averies freqüents i fluctuacions en la intensitat dels fanals, a causa de les variacions de potència que patia la xarxa.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El que no canviava era que que la perifèria inicialment quedava marginada. Els primers carrers amb llum elèctrica van ser la Rambla, el carrer Ferran, la plaça de Sant Jaume, el passeig de Colom i la zona del port, perquè és on hi havia els hotels i els establiments comercials més importants de la ciutat.

Així doncs, mentre a alguns llocs no hi havia ni fanals de gas, en altres ja s’estava introduint una nova tecnologia, de la mateixa manera que a determinats barris perifèrics hi continua havent zones fosques on les dones no poden anar tranquil·les. I això que elles també paguen impostos, com els veïns del Camp d’en Grassot de 1875.