Entendre-hi + amb la ciència
¿Està justificada la gran esperança de l’hidrogen?
L’hidrogen té un pes inesperat en els fons de recuperació. En realitat, no és cap «bala de plata» contra la crisi climàtica. És essencial per descarbonitzar l’acer i l’aviació. Hi ha dubtes sobre el seu ús en el cotxe i la calefacció. És còmode per a les empreses fòssils, però podria interferir amb opcions més eficaces.
De sobte, l’hidrogen està de moda. Europa preveu que representi fins a una quarta part del mix energètic el 2050. El Govern li ha assignat almenys 1.600 milions d’euros en el pla Espanya Pot, més que a la sanitat i a l’educació. El Govern pretén destinar part dels fons de recuperació al Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Davant aquest auge, el lector d’EL PERIÓDICO Jordi Bernadí González va preguntar al Club de Ciència sobre els usos de l’hidrogen.
¿L’hidrogen elimina les emissions?
L’hidrogen serveix per transportar energia produïda per altres fonts. Es classifica en «colors»:
-Gris: format a partir del gas natural (CH4) i genera emissions. De fet, és més intensiu en carboni que l’ús directe del metà.
-Verd: es genera d’electricitat per mitjà de l’electròlisi de l’aigua. L’autèntic ve d’electricitat renovable, no obstant, part del fluid sol venir de fonts fòssils.
-Blau: és hidrogen gris però en la seva producció s’aplica un sistema de captura i emmagatzemament d’emissions. Aquest procés redueix un 60% les emissions del gris.
-E-combustibles: bona part de l’hidrogen es combinaria amb CO2 per produir carburants fàcils de transportar i de cremar en processos de combustió convencionals. Aquests processos generarien CO2 que, no obstant, es tornaria a capturar de l’aire –una tecnologia encara incipient–.
Europa aposta per l’hidrogen verd, però actualment representa menys del 0,1% de l’hidrogen europeu. «La pregunta és si altres colors podrien fer de pont», observa Christoph Kiefer, de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC. Per exemple, la vall de l’hidrogen català no descarta el blau en una fase de transició, segons el seu coordinador Jordi Cartanyà. «És del tot incert que la captura i emmagatzemament tinguin sentit econòmicament i puguin escalar de forma ràpida i massiva», alerta Kiefer.
¿Per a què serveix? ¿Per a què no serveix?
L’hidrogen verd es considera la millor opció per descarbonitzar la producció d’acer, la química i el transport per avió i barco. No obstant, el seu paper en el cotxe i la calefacció planteja dubtes. «Un cotxe alimentat amb e-combustible necessita cinc vegades més energia que un d’elèctric», observa Falko Ueckerdt, investigador del Potsdam Institute for Climate Impact Research. Una caldera domèstica d’hidrogen consumiria fins a 14 vegades més electricitat que una d’elèctrica. Per produir amb electròlisi una unitat d’energia en forma d’hidrogen verd es necessiten moltes unitats en forma d’electricitat. El Vall de l’Hidrogen se centrarà en primer lloc en les aplicacions industrials; no obstant, també alberga projectes de transport i calefacció. «Les bateries elèctriques per a un camió serien tan pesades que allà l’hidrogen seria competitiu», observa Cartanyà.
¿Per què moltes empreses fòssils aposten per l’hidrogen?
Empreses gasístiques i petroleres, com l’espanyola Enagas, impulsen el gasoducte d’hidrogen Hydrogen Backbone Europe. La indústria del gas natural gasta 58,6 milions d’euros anuals en ‘lobbying’ a la Unió Europea a favor de l’hidrogen, segons un informe del Corporate Europe Observatory. L’hidrogen s’emmotlla en sistemes de producció tradicionals com la producció en grans plantes i en el transport per nau o per tuberia. «Permet a aquestes empreses seguir en el poder a base d’acaparar les infraestructures per produir-lo i transportar-lo», afirma Josep Nualart, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització.
¿Què pot comprometre l’èxit de l’hidrogen?
-¿Serà el nou petroli? Espanya aspira a exportar hidrogen. Però països com l’Aràbia Saudita, Austràlia i Xile podrien acaparar la producció perquè tenen costos més barats. Això generaria noves dependències geoestratègiques.
-¿On ficarem tantes de renovables? «No hi ha hidrogen verd sense energia renovable dedicada exclusivament a això», afirma Cartanyà. El gestor considera que hi ha prou projectes planificats per alimentar, d’entrada, una planta d’electròlisi a Tarragona. No obstant, els projectes renovables estan generant cada vegada més conflictes.
Notícies relacionades-¿Arriba massa tard? «L’hidrogen està en els seus inicis. L’hidrogen verd creixerà, però probablement continuarà estant limitat en els pròxims 10 o 15 anys i no podem esperar que contribueixi significativament a la reducció d’emissions en aquest temps», observa Ueackerdt. Les opcions grisa i blava prolonguen l’ocupació de combustibles fòssils i els e-combustibles allarguen la vida de la combustió convencional. «Existeix el risc que alenteixi opcions més efectives d’electrificació», apunta Ueckerdt.
-¿És compatible amb els límits del planeta? «Fa falta molta energia per generar l’hidrogen. Al contrari, hauríem d’anar cap a una disminució del consum», conclou Nualart. Aquest investigador també alerta del risc que l’hidrogen atragui molta inversió financera i generi una bombolla.
- Anàlisi Tres pardals d’un tret
- Un mite blaugrana Adeu a Neeskens, llegenda del Barça
- Arrest Un detingut per agredir tres persones, una d'elles una nena d'un any, a Montjuïc
- La cerimònia inaugural vol sorprendre el món
- La gestió de l’Executiu català La Generalitat vol eliminar la cita prèvia en el sector públic en un any
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Prime Day 2022, en directe: la màquina d’afaitar OneBlade de Philips
- Salvador Illa inaugura la Ciutat Esportiva Damm
- L’auditor diu que el Barça perd més dels 91 milions que admet
- El Barça no concreta la data de retorn a l’Spotify Camp Nou