Club Entendre-hi + Animals i plantes

Cinc aliments que actuen com a insecticida natural per a les plantes

  • La clau és trobar la forma de protegir vegetals i cultius d’una forma més natural i rendible

Cinc aliments que actuen com a insecticida natural per a les plantes
5
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si tens un jardí o un petit hort, és probable que ja t’hagis hagut d’enfrontar a alguna plaga d’insectes i bitxos que han intentat atacar les plantes i cultius. O ho hauràs de fer.

Al mercat hi ha un gran nombre de pesticides i components químics capaços de controlar, matar o fins i tot repel·lir una plaga. Però la clau és trobar la forma de protegir plantes i cultius d’una manera més natural, sostenible i, fins i tot, rendible. A més, un insecticida o pesticida natural també protegirà les persones i els animals domèstics i, si es tracta d’un hort, farà que el cultiu sigui més saludable i apte per al consum.

Un aspecte important a tenir en compte és saber quin tipus de planta, flor o cultiu s’ha de tractar o cuidar perquè no sigui atacada, perquè els insecticides o pesticides també seran diferents. Però, grosso modo, hi ha uns insecticides naturals comuns bàsics per repel·lir qualsevol tipus d’insecte o animal nociu per a les plantes:

All

Es tracta d’un dels millors insecticides per acabar amb els insectes més comuns, com pot ser el pugó. També ajuda a prevenir que arribin perquè té propietats antibacterianes i antifúngiques. Per preparar l’esprai s’ha de triturar una cabeça d’alls amb un parell de vasos d’aigua fins a obtenir-ne una barreja homogènia i, després de deixar-ho reposar 24 hores aproximadament, barrejar-ho amb tres litres d’aigua i vaporitzar-ho sobre les fulles de les plantes. També es pot pelar la cabeça d’alls, deixar-la en aigua 24 hores i bullir-la a foc lent durant aproximadament 15 minuts, si es vol una barreja més concentrada. Les dues barreges, a part de ser eficaces contra el pugó, també serveixen per lluitar contra els àcars, les formigues i per prevenir l’aparició de fongs.

Llet desnatada

En aquesta època de l’any, i també a la primavera, és molt comuna l’aparició de fongs a les plantes. Els més comuns són el míldiu, l’oïdi, el rovell o la ‘botrytis’. Per combatre’ls, és molt útil l’àcid làctic pel seu PH. A més, la llet conté fosfats i potassi, molt necessaris per al desenvolupament de les plantes. Per fer l’insecticida natural i casolà n’hi ha prou de barrejar dues parts de llet desnatada amb vuit d’aigua i afegir a cada litre de barreja 20 grams de bicarbonat de sodi. Aquest pesticida també és preventiu, així que n’hi ha prou de ruixar la planta cada 15 dies quan faci calor i humitat, que és l’època propícia per a l’aparició dels fongs.

Pebre

El pebre, ja sigui negre o vermell, és molt eficaç per foragitar les formigues, també dins d’una casa. Per aconseguir el polvoritzador que et salvi les plantes barreja 10 gotes d’un cítric –llimona, taronja, llima o aranja– amb una cullerada del pebre molt i afegeix-hi aigua temperada. També es pot bullir durant mitja hora el pebre molt en un litre d’aigua bullint, i deixar refredar la barreja abans de polvoritzar-la sobre la planta.

Tomàquet

És una fruita que conté alcaloides, substància que pot controlar eficaçment els afidoïdeus o pugons i altres insectes. Per fer un insecticida de tomàquet, n’hi ha prou amb tallar fulles de tomàquet fresques, preferiblement de la base de la planta, i barrejar-ne uns 60 grams amb un litre d’aigua. S’ha de deixar reposar la barreja unes 12 hores (tota la nit), colar el líquid i polvoritzar les fulles de la planta. És molt important mantenir allunyats de la barreja i de la planta els animals domèstics, ja que pot arribar a ser tòxic per a ells.

Ou

La closca d’ou és una potent font de calci, i per això també es pot utilitzar com a fertilitzant dels vegetals. Com a insecticida, és efectiva contra les plagues de cargols i llimacs, una de les més perilloses per a les nostres plantes, ja que són animals que se’n mengen les fulles. I la seva forma d’ús no pot ser més senzilla: es trosseja la closca en petits trossos i s’escampen al voltant de la planta perquè els llimacs i cargols es punxin i no s’hi puguin acostar. L’ideal és aplicar-ho si els cargols o els llimacs es converteixen en plaga, perquè si en tenim pocs i els danys no són gaire greus, els especialistes recomanen no aplicar res.

No obstant, hi ha els qui qüestionen les propietats d’aquests ingredients i aposten per tècniques encara més naturals. És el cas de Pedro Torrent, enginyer tècnic agrícola i professor del màster d’arboricultura urbana de la Universitat Complutense de Madrid, que assenyala que «un ecosistema natural, sense la presència de l’home, té un equilibri garantit». És per això que proposa «trencar el monocultiu».

«S’ha d’intentar afavorir el desenvolupament natural de la planta i mantenir l’ecosistema en equilibri», assenyala. En principi, «els àcars o bacteris, que en excés poden ser nocius per a les plantes, també serveixen per mantenir a ratlla una plaga», diu.

Notícies relacionades

«En citricultura, per exemple –assenyala–, s’afavoreix el desenvolupament de la coberta o plantes arbustives que propiciïn aquesta biodiversitat», assegura Torrent. El cultiu coberta, també anomenat cultiu trampa, actua atraient les plagues i les manté lluny de la collita de valor.

També s’aposta per «els cultius pròxims o de proximitat: la globalització és un problema per la capacitat de poder transmetre plagues d’un lloc a un altre», matisa Torrent.

Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registreu-vos a Entre Tots i escriviu-nos per explicar-nos les vostres inquietuds o compartir les vostres experiències.