El Parlament s’ampliarà amb un nou edifici i uns 8.000 metres quadrats més

Els dos edificis –l’actual i el nou annex– estaran connectats directament, tal com ha explicat el president del Parlament, Josep Rull, durant l’acte de presentació oficial del protocol. L’esdeveniment s’ha celebrat a l’Auditori Lluís Companys de la Cambra catalana i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que, al costat de Rull, han subscrit aquest marc de col·laboració perquè el Parlament guanyi capacitat amb una previsió de sis a vuit anys vista, segons fonts coneixedores, tot i que sense un calendari definit.

Ha estat l’Ajuntament de Barcelona qui ha cedit l’espai de les cavallerisses per fer possible aquest projecte d’ampliació, que s’emmarca en la transformació prevista del Parc de la Ciutadella en els pròxims anys, «una de les més importants» de la ciutat, en paraules de Jaume Collboni, que ha expressat el seu agraïment per haver pogut desencallar aquesta iniciativa, que «resignificarà» Barcelona i el Parlament. El projecte previst per a aquest parc, batejat com a Ciutadella del Coneixement, ja preveu un passeig que connectarà la Biblioteca Provincial de Barcelona, que s’ubicarà al costat de l’Estació de França, davant de l’entrada principal del zoo, amb el Mercat del Peix –un futur hub de recerca i innovació d’uns 45.000 m²– situat al costat de la UPF, just darrere del futur edifici annex del Parlament. «Serà el primer canvi significatiu per al futur d’aquesta ampliació i estarà llest en un any», ha assegurat l’alcalde de Barcelona, sobre aquesta nova artèria.

La Cambra catalana convocarà pròximament una licitació pública per a la redacció del projecte d’ampliació dins del parc, mentre que l’Ajuntament participarà «en la valoració urbanística i arquitectònica de les propostes», segons recull el document firmat al qual ha tingut accés aquest diari. També serà necessària la «redacció i aprovació» d’una modificació del Pla General Metropolità que atorgui la qualificació de bé patrimonial al Parlament i vinculi l’actual edifici amb el futur annex, que serà on es traslladaran tots els serveis addicionals de la Cambra catalana que ara no tenen espai. L’hemicicle i tota la part històrica es quedarà a l’edifici antic. «Mantenir aquí la càrrega simbòlica permet explicar els fonaments de la democràcia en si mateixa, en un moment complex a nivell internacional, europeu i nacional», ha explicat Rull.

Les tres institucions han coincidit a subratllar la necessitat que la seu de la sobirania catalana guanyi espai per garantir el seu bon funcionament i adaptar-se a les exigències actuals, que han canviat substancialment des que, el 1932, es va decidir ubicar-hi l’hemicicle. «En aquest moment, el Palau del Parlament ha arribat al límit de la seva capacitat; existeix una saturació crítica que impedeix el creixement de serveis essencials i genera problemes operatius difícils de resoldre», ha declarat el cap de l’hemicicle, que ha definit aquesta ampliació com «l’única via» per garantir el bon funcionament, la conservació a llarg termini i la màxima prestació de serveis. Per la seva banda, Illa ha celebrat el desbloqueig del projecte i el consens generat: «És necessari que l’edifici avanci al mateix ritme que el país», ha afirmat el president.

Falta d’espai

Des que el 2004 el Parlament va passar a ocupar la totalitat del Palau –fins aleshores compartit amb el Museu d’Art Modern de Catalunya–, la pressió sobre l’edifici per la falta d’espai no ha deixat de créixer. Dels 17.410 metres quadrats totals que té en l’actualitat, només uns 13.000 són realment útils, mentre que la resta correspon a passadissos i zones de passada. Amb la transformació prevista, el Parlament arribarà a ocupar uns 21.000 metres quadrats, cosa que equival aproximadament a tres camps de futbol. No es descarta, no obstant, que quan es concretin els plans la capacitat acabi sent una cosa superior.

Des de la institució s’entén que la reforma ha d’anar més enllà de guanyar metres quadrats i orientar-se a modernitzar els espais, millorar l’accessibilitat i adaptar l’edifici a unes necessitats parlamentàries que han canviat substancialment en els últims vint anys. Per això, i com ja va explicar EL PERIÓDICO, Rull ha donat alguns detalls, encara per concretar, de la futura transformació interna de l’edifici actual, com la voluntat de crear un espai «obert a la ciutadania» a l’entrada. El model que el president del Parlament vol replicar mira a altres parlaments europeus, com el de Gal·les o Westminster, que han apostat per àrees expositives i plataformes interactives per explicar la seva activitat, així com el funcionament d’òrgans com la Mesa.

20 anys de retard

Notícies relacionades

El Govern desvincula l’aeroport dels pressupostos, però avisa: «Cap autonomia tindrà més competències que Catalunya»

El Govern nega una "ofensiva" judicial contra el català a l’escola tot i que demana suport per millorar-ne l’ús

La renovació d’aquest full de ruta –signat en el seu moment pel llavors president Pasqual Maragall, l’alcalde Joan Clos i el president del Parlament Ernest Benach– s’ha reiterat com un compromís dels diferents responsables de la cambra, però ha anat caient en l’oblit legislatura rere legislatura a causa de la complexitat de la qüestió, que implica diverses parts. El projecte, que va quedar paralitzat el 2011 per l’impacte de la crisi econòmica i les polítiques d’austeritat, va tornar a situar-se el 2024 com a prioritat a l’agenda, marcada per la voluntat de Rull de modernitzar i fer més eficient la institució, però també més oberta al públic i que ja va ser concebuda llavors per Benach.

«No es tracta només de fer una ampliació estricta dels espais, sinó de fer una dignificació superior del que representa el Parlament; cal crear un espai més modern i pròxim a la ciutadania», va dir fa vint anys el llavors president de l’hemicicle, Benach. Aquest dimarts, Rull ha fet seves aquestes paraules.