El sector turístic més enllà de l’oci

La pandèmia de la Covid-19 va deixar sense alè el sector turístic a nivell mundial, amb una caiguda del 77% dels visitants estrangers a Espanya durant l’any 2020, sent el turisme de negocis un dels principals afectats. Si bé l’avenç de la vacuna està permetent que el turisme vacacional comenci a agafar força amb l’arribada de l’estiu, sembla que fins i tot hi ha certs dubtes i reticències sobre el futur del denominat turisme de negocis. 

Si posem la vista a l’any 2019, la gallina dels ous d’or no feia més que créixer, batent records d’impacte econòmic any rere any. Ciutats com Madrid i Barcelona resultaven ser molt atractives per a la realització d’esdeveniments, gràcies als seus equipaments, el seu clima, les seves connexions i la seva qualitat de vida. No obstant, de cara al futur, sembla que aquests factors ja no serien suficients, i els especialistes afirmen que, per recuperar la indústria dels viatges de negocis, serà imprescindible que les polítiques d’empresa es comprometin amb la sostenibilitat segons els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l’Agenda 2030.

S’augura que el perfil del futur visitant tingui un interès més gran en la innovació, la cultura i la ciència. Tant empreses com viatgers, estaran cada vegada més conscienciats de la urgent necessitat de protecció del medi ambient, i algunes de les mesures adoptades seran: augment de taxes per a mitjans de transport, reforç d’estratègies de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), o implementació d’economies verdes per part dels governs.

D’altra banda, la col·laboració alineada entre l’administració pública i el sector empresarial privat serà fonamental per impulsar i fomentar de nou el nostre destí, amb un imprescindible rentat de cara, molt més enllà del ’greenwashing’. Aquest focus es dirigirà cap a les denominades tres P: ’people, profit & planet’, recalcant la importància de potenciar el benestar del treballador i la cura del planeta.

Un altre aspecte positiu és que, l’aturada provocada per la pandèmia, ha incentivat l’elaboració de nous plans estratègics per treballar les fortaleses dels diferents mercats. La intenció principal és atraure un turisme de més qualitat, d’estada més llarga i despesa més gran, com per exemple el mercat asiàtic o un altre potencial mercat del qual no es parla tant, el de les persones amb discapacitat. La recuperació prové d’un turisme més inclusiu, diversificat i accessible.

Tampoc podem deixar de banda el Big Data que, amb la seva anàlisi i interpretació de grans volums de dades, serà un element clau per entendre com ha canviat el món i conèixer el nostre turisme receptor abans de la seva arribada. D’aquesta manera, podrem adaptar-nos per oferir un nou model més experiencial i personalitzat, que inspiri l’arribada del perfil de visitant que més ens convingui.

I si bé la pandèmia ens ha ensenyat que molts dels viatges de negocis poden ser substituïts per reunions i esdeveniments digitals, el ‘Baròmetre’ de Braintrust continua assenyalant un augment al sector, que ens situarà a nivells pre-Covid el 2025. Aquesta consultora també assegura que en els pròxims 10 anys es desplomaran els desplaçaments amb avió inferiors a dues hores i mitja però que, al contrari, el creixement dels viatges de llarga distància se sostindrà en el temps. 

De moment, segons anuncia la web de Barcelona Convention Bureau, la capital catalana té confirmats, en el dia d’avui, 41 congressos el 2021 i 44 congressos el 2022. Aquesta xifra anirà creixent a mesura que avanci l’any i, amb ell, la confirmació de les candidatures obertes, gràcies al progrés de la vacunació a nivell mundial.

Actualment, fires híbrides com Fitur, realitzada a Madrid el maig passat, o el congrés ISE (Integrated Systems Europe) celebrat de l’1 al 4 de juny a Barcelona, serveixen com a proves pilot per als futurs esdeveniments que estan per arribar, com el Mobile World Congress, previst a finals de mes. La intenció és posar de manifest que la seguretat està més que garantida i que cal recuperar la confiança per tornar a l’arena. Les accions més habituals que s’estan oferint per oferir tranquil·litat són els passaports Covid, les proves d’antígens, l’ús de mascaretes i la presa de temperatura en accessos.

Durant la celebració del congrés ISE, el seu director general, Mike Blackman, va manifestar la importància del ’networking’ presencial, permetent als visitants l’oportunitat de tornar a retrobar-se amb clients i companys del sector. I és que, malgrat que el teletreball i les videoconferències ofereixen múltiples avantatges, la falta de contacte humà continua sent una cosa que els professionals dels negocis afirmen trobar a faltar, ja que millora les relacions amb els clients i la seva consegüent confiança. A més, aquest tipus de turisme ajuda a desestacionalitzar i és un gran recurs per descentralitzar i beneficiar el repartiment per barris dels visitants.

Definitivament, la implantació i preservació d’un nou model de turisme de negocis està en mans de tots per afavorir, no només l’economia i el visitant, sinó també el ciutadà local i el medi ambient. El nostre deure principal és conscienciar-nos i començar a actuar des de ja, perquè el futur del sector únicament prevaldrà en el temps si aconseguim tenyir-lo de verd. 

La difícil vivència d’una pandèmia ha canviat hàbits i modificat certs comportaments. El contacte humà més gran, propi de la cultura mediterrània, ha pogut quedar mediatitzat i potser ja no tornarem a ser tan pròxims a les nostres presentacions i trobades. El temps dirà si ens acabem assemblant més a altres cultures de més distància social en les interaccions. Ho dubto.

Simultàniament al canvi en aquests comportaments socials, els nostres costums laborals i vacacionals també es modifiquen. Així, la necessitat forçosa d’augmentar el teletreball per les setmanes de quarantena viscudes han acabat tenint impacte i accelerant processos de treballar a distància; tant a l’activitat empresarial privada com a les administracions públiques. 

En aquesta conjuntura, el sector turístic, tan adaptatiu i dinàmic com sempre, torna a reinventar-se i termes com a ’workation’ apareixen amb fruïció. ’Workation’ seria el nou terme provinent de l’anglès que ve a unir la feina i les vacances. Es tracta d’una avantguardista tendència al sector hoteler que ofereix tota classe de facilitats per treballar a la vegada que es disfruta d’una estada de vacances, diguem-ne que a mitja jornada.

Poques són les grans cadenes hoteleres que no estan anunciat millores en aquest sentit. Lluny comencen a quedar ja les tristes cantonades de ’halls’ de recepció on un ordinador amb connexió a internet i una impressora animaven a sortir corrents a la platja o la plaça abans que a fer un intent per resoldre algun assumpte laboral. Ara els hotels ofereixen tota classe de facilitats, connexions i espais per dedicar hores a les tasques laborals.

Si ho pensem bé, ens adonarem que és una tendència lògica a d’altres ja en marxa com els nòmades digitals, els espais de ‘coworking,’ el ‘coliving’ i fins i tot els apartaments turístics de la mal anomenada economia col·laborativa. Efectivament, els nòmades digitals són una tendència creixent entre els treballadors tecnològics que s’ho poden permetre, i que estan àvids d’experimentar -i en molts casos mostrar– el seu tipus de vida itínere. 

No obstant, aquests viatgers-treballadors necessiten també espais de convivència i feina adequats on no sentir la soledat de l’hiperconnectat (espais de ‘coworking’ o bars i cafeteries preparades per a aquest ús i de creixent oferta a les urbs); i fins i tot viure una temporada a la destinació si et va agradar més de l’esperat (’coliving’). Finalment, els apartaments turístics ben preparats per al teletreball comencen a ser escenaris freqüents en les destinacions orientades a aquests viatgers o turistes connectats a la feina.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Les destinacions turístiques capten aquestes dinàmiques i presenten els seus espais com a idíl·lics per a treballar a distància de turistes digitals d’interessant consum. Així, recentment, Turisme de Barcelona llançava la seva campanya ‘Barcelona Workation’ com una espècie de programa ampliat de vacances i feina a una destinació, oferint allotjament, descomptes i fins i tot programes de salut i mobilitat especials per als visitants ‘workationers’. Hi ha molta feina per fer en aquest sentit ja que Barcelona, malgrat els bons ingredients que sembla tenir per atraure aquests turistes, no apareix als principals rànquings de ciutats per treballar en remot. Ciutats com Budapest, Lisboa i fins i tot Madrid, a Europa, semblen superar Barcelona depenent del rànquing que es visualitzi. Cert és que la majoria d’aquests rànquings es focalitzen en aspectes del cost de la vida com a principals factors, però alguna cosa volen dir els mateixos. 

En tot cas, es tracta de programes de reactivació d’un sector tan fet malbé durant la pandèmia i amb tanta necessitat de recuperació que, diguem, la necessitat ha pogut fer virtut. Atraure i fidelitzar aquest creixent nombre de turistes-treballadors que poden operar a distància i per tant allargar les seves estades de vacances i el seu consum és, sens dubte, molt interessant i fins i tot estratègic. No obstant, aquesta pràctica pot suposar un altre pas de rosca, si és que no existia ja, a l’explotació turística de la ciutat (en aquest cas de Barcelona). No oblidem, que els turistes que ara semblem trobar a faltar, abans semblava que ens sobraven. La incidència d’aquests canvis de tendència i convivència poden tenir efectes a mesurar i considerar.