Protesta i responsabilitat

La irracionalitat de la resposta a l’atemptat de Hamàs, les desenes de milers de palestins civils morts durant l’ofensiva israeliana i la fam provocada en la seva població alimenten la impotència i la indignació amb més o menys intensitat en els ciutadans espanyols i internacionals. Uns sentiments agreujats per la passivitat dels governs i les institucions europees davant la brutalitat. La tragèdia desfermada pel Govern de Netanyahu no s’ajusta a cap paràmetre del dret internacional, ni tan sols al que es preveu per a situacions de guerra declarada. Sap greu la inacció d’Europa i, davant tanta paràlisi, neixen les iniciatives ciutadanes de protesta. Moure’s contra la brutalitat i, amb la reivindicació, mirar d’influir en la societat i en els governs és un exercici democràtic indiscutible. Però tots els drets s’han d’exercir des de la responsabilitat.

S’està imposant una idea que hauríem d’analitzar amb molt deteniment. Massa sovint, també en aquest cas, les protestes no es dirigeixen cap al Govern o les institucions d’Israel sinó contra tota persona o empresa d’aquesta nacionalitat, a qui fan responsables del que ordena Netanyahu i executa l’Exèrcit d’aquell país. Aquest dimecres es van viure moments de gran tensió. Diversos manifestants van travessar la carretera quan passava el gran grup a tota velocitat, cosa que va provocar frenades i més d’una caiguda, o van intentar tirar a terra les tanques. Les pancartes i banderes palestines també van mirar de bloquejar el pas dels ciclistes israelians. L’Ertzaintza va haver d’intervenir i es van produir topades que es van saldar amb tres detinguts i quatre policies ferits. Tot contra un equip ciclista que té un propietari israelocanadenc, corredors de diferents nacionalitats, un entrenador espanyol i un corredor israelià que es dedica al ciclisme. No parlem pas ni d’una selecció nacional ni de res que s’hi assembli.

Davant els incidents, no falten veus dins de l’organització de la Vuelta que advoquen per l’abandonament voluntari de l’equip israelià per facilitar la seguretat de la resta, però l’Israel-Premier Tech ja ha anunciat que no té la intenció d’anar-se’n. Pensar a expulsar aquest equip és forassenyat i una evidència que n’hi ha que confonen la part pel tot.

La protesta ciutadana adverteix de la profunda anormalitat del que fa el Govern de Netanyahu. Però la reivindicació no es pot convertir en la repulsió envers tot el que sigui israelià o jueu, i encara menys pot posar en perill cap esportista o impedir l’organització d’esdeveniments tan arrelats com la Vuelta. La legitimitat de la protesta no pot caure a practicar el xantatge de la coacció.