Antivacunes, dos segles fent el ridícul

En conseqüència, la desconfiança de la població ha augmentat i ha donat arguments als antivacunes. També és veritat que no en necessiten gaires per construir el seu ideari. Només cal repassar com han anat fent el ridícul cada vegada que hi ha hagut un nou d’aquests medicaments.

Des que hi ha vacunes, hi ha antivacunes. I encara que costi de creure, ara estem millor que en pandèmies anteriors, perquè malgrat que diuen moltes bestieses, la població té més informació que mai per entendre com funciona la vacunació.

Els primers moviments opositors van néixer al Regne Unit perquè és on Edward Jenner va començar a lluitar contra la verola el 1798. Té certa lògica que al principi moltes persones dubtessin de la seva eficàcia. No s’havia utilitzat mai abans un sistema com aquell per prevenir malalties. Els contraris a utilitzar-lo deien que en realitat l’única cosa que s'aconseguia era fer emmalaltir a qui s'inoculava el virus. Ara bé, també es feien córrer rumors surrealistes, com que sortien banyes als vacunats.

L’argument religiós també tenia pes. El repertori era divers. Des d’afirmar que allò era idea de Satanàs en persona fins els que titllaven la vacuna d’anticristiana, perquè s'introduïen restes d’animal dins del cos humà.

Vacunació obligatòria

A aquestes alçades del 2021, que tots hem acabat fent una mena de curset exprés d’epidemiologia, sabem que les malalties infeccioses allà on campen al seu aire és on hi ha més gent. I és clar, a les ciutats del segle XIX, on la revolució industrial anava a tota màquina i les classes treballadores vivien en unes condicions infrahumanes, es donava l’ambient propici per a tota mena de crisis sanitàries. Davant d'aquest repte les autoritats iniciaven campanyes de vacunació obligatòria, però automàticament hi havia qui s’hi oposava.

A la ciutat anglesa de Leicester el 1885 es va convocar una manifestació que va congregar 100.000 persones contràries al vaccí. La marxa anava encapçalada per un fals fèretre de criatura i el retrat de Jenner, perquè, segons ells, la seva vacuna només servia per matar criatures.

A Prússia (actual Alemanya) passava tres quarts del mateix. Allà es va fundar el moviment Lebensreform (Reforma de la Vida), que creia que la via per preparar el cos per les infeccions era utilitzar mitjans naturals, seguir determinades dietes i prendre banys de sol (el càncer de pell preocupava menys que la vacuna). A terres germàniques es van organitzar protestes a Leipzig, Stuttgart... i quan el Govern va decidir fer la vacuna obligatòria, l’associació dels opositors a aquesta mesura va arribar als 300.000 afiliats.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Aleshores, igual que passa ara, un dels focus de més resistència va ser als Estats Units, on diversos ciutadans van arribar a posar demandes judicials argumentant que tenien la llibertat de cuidar el seu propi cos com millor sabien. El 1905, però, el Tribunal Suprem va sentenciar a favor del Govern. D’aquesta manera es va reconèixer que les institucions tenien el dret de legislar a favor de la salut pública.

Amb el pas dels anys s’ha demostrat que l’obligatorietat era contraproduent per afavorir l’acceptació de la vacunació. Es va canviar l’estratègia i es van començar a fer campanyes de sensibilització. Malgrat tot, continua havent-hi gent que prefereix creure més en rumors i conspiracions que no pas en dades científiques, per més que la història ens demostra que els seus arguments són hilarants. De fet, no m’estranyaria que algú cregui que aquest mateix text forma part d’alguna conxorxa orquestrada per les malvades farmacèutiques i els microxips de Bill Gates. La ignorància és atrevida.