Entendre-hi + amb la història

Antivacunes, dos segles fent el ridícul

Els dubtes sobre la seguretat de la vacuna d’AstraZeneca han fet créixer la desconfiança en la població. Com ha passat sempre, on hi ha vacunes hi ha antivacunes.

Antivacunes, dos segles fent el ridícul
3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

Aquests dies es torna a fer evident el difícil equilibri entre ciència i política. La notícia de trombosis hipotèticament relacionades amb la vacuna d’AstraZeneca ha posat la por al cos als dirigents d’alguns països europeus, que han ordenat aturar la seva inoculació malgrat que els especialistes insisteixen en el fet que el percentatge d’afectats és molt petit.

En conseqüència, la desconfiança de la població ha augmentat i ha donat arguments als antivacunes. També és veritat que no en necessiten gaires per construir el seu ideari. Només cal repassar com han anat fent el ridícul cada vegada que hi ha hagut un nou d’aquests medicaments.

Des que hi ha vacunes, hi ha antivacunes. I encara que costi de creure, ara estem millor que en pandèmies anteriors, perquè malgrat que diuen moltes bestieses, la població té més informació que mai per entendre com funciona la vacunació.

Els primers moviments opositors van néixer al Regne Unit perquè és on Edward Jenner va començar a lluitar contra la verola el 1798. Té certa lògica que al principi moltes persones dubtessin de la seva eficàcia. No s’havia utilitzat mai abans un sistema com aquell per prevenir malalties. Els contraris a utilitzar-lo deien que en realitat l’única cosa que s'aconseguia era fer emmalaltir a qui s'inoculava el virus. Ara bé, també es feien córrer rumors surrealistes, com que sortien banyes als vacunats.

L’argument religiós també tenia pes. El repertori era divers. Des d’afirmar que allò era idea de Satanàs en persona fins els que titllaven la vacuna d’anticristiana, perquè s'introduïen restes d’animal dins del cos humà.

Vacunació obligatòria

A aquestes alçades del 2021, que tots hem acabat fent una mena de curset exprés d’epidemiologia, sabem que les malalties infeccioses allà on campen al seu aire és on hi ha més gent. I és clar, a les ciutats del segle XIX, on la revolució industrial anava a tota màquina i les classes treballadores vivien en unes condicions infrahumanes, es donava l’ambient propici per a tota mena de crisis sanitàries. Davant d'aquest repte les autoritats iniciaven campanyes de vacunació obligatòria, però automàticament hi havia qui s’hi oposava.

A la ciutat anglesa de Leicester el 1885 es va convocar una manifestació que va congregar 100.000 persones contràries al vaccí. La marxa anava encapçalada per un fals fèretre de criatura i el retrat de Jenner, perquè, segons ells, la seva vacuna només servia per matar criatures.

A Prússia (actual Alemanya) passava tres quarts del mateix. Allà es va fundar el moviment Lebensreform (Reforma de la Vida), que creia que la via per preparar el cos per les infeccions era utilitzar mitjans naturals, seguir determinades dietes i prendre banys de sol (el càncer de pell preocupava menys que la vacuna). A terres germàniques es van organitzar protestes a Leipzig, Stuttgart... i quan el Govern va decidir fer la vacuna obligatòria, l’associació dels opositors a aquesta mesura va arribar als 300.000 afiliats.

Notícies relacionades

Aleshores, igual que passa ara, un dels focus de més resistència va ser als Estats Units, on diversos ciutadans van arribar a posar demandes judicials argumentant que tenien la llibertat de cuidar el seu propi cos com millor sabien. El 1905, però, el Tribunal Suprem va sentenciar a favor del Govern. D’aquesta manera es va reconèixer que les institucions tenien el dret de legislar a favor de la salut pública.

Amb el pas dels anys s’ha demostrat que l’obligatorietat era contraproduent per afavorir l’acceptació de la vacunació. Es va canviar l’estratègia i es van començar a fer campanyes de sensibilització. Malgrat tot, continua havent-hi gent que prefereix creure més en rumors i conspiracions que no pas en dades científiques, per més que la història ens demostra que els seus arguments són hilarants. De fet, no m’estranyaria que algú cregui que aquest mateix text forma part d’alguna conxorxa orquestrada per les malvades farmacèutiques i els microxips de Bill Gates. La ignorància és atrevida.

Antivacunes i antisemitisme

Molt abans que els nazis arribessin al poder, l’odi als jueus ja era cosa habitual a tota Europa. Un dels arguments conspiranoics preferits era que la malaltia (la que fos en cada moment) era un invent dels jueus per enriquir-se mitjançant les vacunes. Aquest antisemitisme també està formant part del discurs dels contraris a les vacunes contra la Covid-19.