Vacuna pionera a la Cerdanya

La petita, enfurrunyada, reclama el seu torn i, arromangant-se, es planta davant del doctor:

–¡Jo també en vull!

El metge somriu i la complau sota l’atenta mirada de la mare, a qui espurnegen els ulls d’alegria.

Ara és una escena quotidiana, però fa 220 anys va ser un esdeveniment històric.

El 3 de desembre del 1800 està marcat al calendari de la història de la ciència perquè aquell dia, a Puigcerdà, el doctor Francesc Piguillem Verdacer va inocular les primeres vacunes de tota la Península Ibèrica. A casa nostra, ningú abans havia provat aquell innovador remei per fer front a la temuda verola. Per això la mare dels vacunats i el facultatiu van acordar ser discrets i no dir res fins comprovar que tot anava bé. No comptaven, però, amb l’alegria d’una canalla que estaven entusiasmats amb l’experiència i que de seguida van córrer a explicar-ho a tothom. La verola era un perill mortal i els nens ho sabien. Cada any 400.000 europeus morien per aquesta malaltia i els supervivents arrossegaven seqüeles terribles: des de les marques de les pústules fins a la ceguesa en molts casos.

El xafardeig

L’endemà a Puigcerdà tothom sabia que hi havia dos nens vacunats i no es parlava d'altra cosa. Uns criticaven la mare per deixar infectar els seus fills amb una malaltia mortal; altres atacaven el metge per ser massa audaç, advertint-lo que s’havia precipitat. Estaven equivocats, el doctor Piguillem sabia molt bé el que es feia.

S’havia llicenciat deu anys abans a Cervera, l’única universitat activa al país des de la guerra de successió perquè el Rei havia clausurat les altres. Era un centre amb tan pocs mitjans que els alumnes no podien fer pràctiques i només hi aprenien les velles teories escrites en llatí. Tot allò ja estava superat per la nova ciència i Piguillem –fill i net de metges i apotecaris– ho sabia. Portava la professió a la sang i ho va demostrar al tornar a casa havent acabat els estudis.

Inicialment va exercir al costat del seu pare, però no es conformava en ser un metge de poble i prou. La seva curiositat i ganes d’aprendre el van portar a investigar. El reconeixement a la seva feina va ser immediat i l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona li va premiar un estudi epidemiològic de la Cerdanya i un altre sobre el tètanus neonatal. Però Piguillem no només mirava cap a la capital catalana. També mirava cap al nord.

Els biògrafs no es posen d’acord si va viatjar a París i Montpeller per ampliar els seus coneixements o si ho feia comunicant-se pre carta amb els facultatius francesos. Sigui com sigui, una cosa és clara: Piguillem llegia. Molt. Sobretot d’un tema que el tenia capficat: la vacuna de la verola. 

La lectura que corria de mà en mà entre els científics punters del moment eren els resultats publicats pel doctor Edward Jenner. Durant 20 anys aquest metge anglès havia observat com els camperols infectats per la verola de les vaques quedaven immunes i no contreien la verola humana. El 1796 va deixar de mirar i va passar a l’acció amb els primers experiments. Va inocular pus dels ruminants a alguns individus i durant dos anys va comprovar que no emmalaltien. L’assaig que va publicar el 1798 anunciava resultats contundents: ¡l'ús de la ‘Variolae vaccinae’ funcionava! Des d’aleshores la paraula ‘vacuna’ es va convertir en sinònim de salvavides.

De Viena a París

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Imitant la gesta de Jenner, es va començar a vacunar a Viena, Ginebra, Milà... i a París. Allà el doctor François Colon va inocular el virus al seu únic fill de només 11 mesos sense cap problema. Era l’agost del 1800. Entusiasmat, Colon va promoure l’ús massiu de la vacuna i va proporcionar tractament gratuït als pobres.

Quan el doctor Piguillem va saber què havia fet el seu col·lega francès li va demanar una mostra de pus de vaca com la que havia donat al seu fill. El paquet va arribar a Puigcerdà el desembre del 1800.