AstraZeneca: ¿com sabem si una vacuna produeix efectes adversos?

Juan José Carreras Martínez, FisabioEn les últimes setmanes han aparegut diferents notícies als mitjans de comunicació que relacionaven la vacunació contra la Covid-19 amb casos mortals.

Primer Àustria va aturar la vacunació amb el lot ABV5300 de la vacuna d’AstraZeneca a causa de la notificació de dos esdeveniments trombòticos, un dels quals, amb desenllaç mortal. A aquesta decisió s’hi van afegir diversos països on també s’havia distribuït.

Actualment, ja han suspès la vacunació amb qualsevol lot d’AstraZeneca diversos països europeus. Entre aquests hi ha Espanya, Dinamarca, Noruega, Islàndia, Itàlia, Alemanya i França.

Davant tanta incertesa, és important matisar aquesta informació per evitar el sensacionalisme desmesurat que tant afecta una població cansada d’aquesta pandèmia i que pot causar por de la vacunació. Per a això, és fonamental conèixer com funciona la farmacovigilància i com s’està controlant la seguretat de les vacunes que s’estan administrant actualment.

Davant una situació d’alerta com aquesta, les autoritats de cada país poden adoptar mesures per al seu territori. En aquesta ocasió, diferents països han aplicat un principi de cautela, però això no vol dir que les decisions hagin sigut motivades per les agències dels medicaments nacionals o internacionals.

A Espanya ha ocorregut el mateix, és a dir, diverses comunitats autònomes van aturar la vacunació amb el lot ABV5300, malgrat que l’autoritat encarregada en l’àmbit nacional de prendre aquestes decisions no ho havia recomanat. Llavors ens preguntem, ¿qui pren aquestes decisions? ¿Quin és el procés que es porta a terme davant una situació com l’actual?

Procés de farmacovigilància

Perquè una vacuna es comercialitzi ha de complir uns requisits molt exigents de qualitat, eficàcia i seguretat. Aquesta informació s’extreu dels assajos clínics i permet que les autoritats aprovin la vacuna.

Una vegada que aquestes s’estan administrant a la població, és necessari realitzar una vigilància contínua de la seguretat. L’objectiu és detectar les reaccions adverses que es donen amb una freqüència menor i, per tant, no han pogut observar-se en els assajos clínics previs.

Aquest procés el realitzen els sistemes de farmacovigilància, que són xarxes estructurades que s’encarreguen d’avaluar els riscos associats als medicaments una vegada han sigut comercialitzats. Garanteixen que els beneficis siguin superiors als riscos. Es tracta d’un treball col·laboratiu amb diferents agents implicats, com les agències reguladores, les administracions públiques, els titulars d’autoritzacions de comercialització i els professionals sanitaris.

És important tenir present que aquests sistemes s’encarreguen de recollir i avaluar esdeveniments adversos. S’hi inclou qualsevol problema de salut que ocorri després de la vacunació. No han de ser ocasionats necessàriament per la vacuna, ja que poden aparèixer problemes mèdics que coincideixen en el temps o que estiguin relacionats amb el mateix acte de la vacunació. Per tant, els esdeveniments adversos recollits per aquests sistemes no es poden considerar directament reaccions adverses a la vacuna. Requereixen un procés d’estudi.

Com es fa l’avaluació a Espanya

En el cas d’Espanya, és el Sistema Espanyol de Farmacovigilància de Medicaments d’Ús Humà (SEFV-H) qui s’ocupa d’aquest procés. Està compost pels centres autonòmics de farmacovigilància i està coordinat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Aquest sistema realitza una valoració permanent dels esdeveniments adversos notificats després de la vacunació i es registren en una base de dades, que al seu torn està connectada amb la base de dades europea gestionada per l’EMA. De la mateixa manera, cada país europeu recull i analitza els esdeveniments adversos notificats als seus territoris i aboca les seves dades en la base de dades europea.

En cada un dels nivells, la informació s’amplia, es revisa i s’avalua, per comprovar si hi ha una relació causal entre la vacunació i l’aparició de l’esdeveniment advers de forma contínua i amb la màxima celeritat. L’objectiu és identificar possibles noves reaccions adverses, que s’han de sotmetre a una avaluació més àmplia i profunda a la Unió Europea per confirmar la relació amb la vacuna o descartar-la. Això és el que ha ocorregut en els últims dies.

¿Com sabem si l’esdeveniment advers s’ha produït per la vacuna?

Quan es vacuna un nombre tan elevat de persones en un curt període de temps, entre els quals, grups de pacients amb risc de patir certes malalties, és inevitable observar un nombre elevat d’esdeveniments adversos sense que això signifiqui que es deguin a la vacuna

Cal tenir en compte que molts d’aquests esdeveniments apareixerien de la mateixa manera si la persona no hagués rebut la vacuna. Per tant, aquesta informació s’ha d’analitzar acuradament per diferenciar els problemes mèdics associats a la vacuna d’aquells que igualment haurien ocorregut tot i que la persona no s’hagués vacunat.

Per realitzar aquesta anàlisi, es documenten al màxim els casos i es valoren determinades dades. Per exemple, la seqüència temporal, el temps transcorregut entre l’administració de la vacuna i l’aparició dels símptomes, antecedents mèdics, medicació concomitant, factors de risc, evolució del pacient, etc., a més de proves de laboratori i imatge.

En els casos en què hi ha un desenllaç mortal, es valora informació addicional, com la procedent d’autòpsies, certificats de defunció i registres mèdics rellevants. Tota aquesta informació permet saber si existeixen causes alternatives que puguin haver causat l’esdeveniment mèdic.

En aquests moments, el PRAC, el Comitè d’Avaluació de Riscos de Farmacovigilància de l’EMA, està revisant tots els casos d’esdeveniments tromboembòlics i altres afeccions relacionades amb coàguls de sang notificats després de la vacunació amb la vacuna d’AstraZeneca.

Aquesta revisió s’està realitzant en el context d’un senyal de seguretat, de forma accelerada. Un senyal de seguretat és informació sobre un esdeveniment advers nou o incompletament documentat que podria estar potencialment causat per un medicament i que justifica una investigació més exhaustiva.

¿Esdeveniment advers o reacció adversa?

A més de l’avaluació individual de cada cas, aquests s’han de contextualitzar, és a dir, comparar la incidència d’aparició d’aquests esdeveniments en les persones vacunades davant la incidència en la població no vacunada.

Aquesta anàlisi ens permet saber si realment hi ha un augment d’esdeveniments concrets en la població que ha rebut la vacuna. És a dir, cal diferenciar entre esdeveniment advers o reacció adversa.

Tal com explica l’AEMPS, un esdeveniment advers és qualsevol succés indesitjable experimentat per un pacient, independentment que se sospiti del medicament administrat o no. Un exemple d’un esdeveniment advers és un pacient que pateix un accident de trànsit mentre estava amb un tractament farmacològic específic. Per la seva banda, una reacció adversa (RAM) és qualsevol succés indesitjable que ha succeït amb el pacient mentre estava utilitzant un medicament i que existeix la sospita que és causada pel medicament.

En el cas que estem estudiant en aquest article observem que, fins al 10 de març, s’havien notificat trenta casos d’episodis tromboembòlics entre prop de cinc milions de persones vacunades amb la vacuna d’AstraZeneca a la Unió Europea.

El nombre d’esdeveniments tromboembòlics en persones vacunades estaria dins de l’esperat. És a dir, no és més gran que el número observat en la població general, ja que només de tromboembolisme pulmonar s’estima una incidència anual d’entre 70 i 113 casos per cada 100 000 persones de qualsevol edat en la població general.

A Espanya, el 2018, es van produir 11 ingressos hospitalaris per cada 100.000 habitants de 35 a 39 anys per embolisme pulmonar. Aquesta xifra s’incrementa a 82 casos per cada 100.000 persones de 65 a 69 anys i és més gran en persones d’edat més avançada.

Causes de la suspensió de la vacunació d’AstraZeneca

Actualment, amb les dades disponibles, no hi ha indicis que la vacuna d’AstraZeneca sigui la causa dels esdeveniments tromboembòlics. Per tant, el PRAC recull que els beneficis de la vacuna continuen superant els riscos i que pot continuar administrant-se mentre es finalitza l’avaluació de tots els esdeveniments relacionats amb les alteracions de la coagulació notificats.

Una vegada que es completi la revisió, el PRAC farà les recomanacions necessàries per minimitzar els riscos i protegir la salut dels pacients, si fos necessari.

Quant a la suspensió de la vacunació amb el lot ABV5300, de moment res indica que existeixi un problema de qualitat. Per tant, no hi ha motius que justifiquin l’adopció de mesures cautelars sobre aquest lot o d’altres.

En resum, les vacunes contra la Covid-19 no eviten altres problemes de salut diferents dels causats per aquesta malaltia. És inevitable que es produeixin esdeveniments adversos en persones vacunades, però això no vol dir que siguin deguts a la vacunació.

Aquestes situacions demostren que tenim sistemes de farmacovigilància potents. Funcionen i estan portant a terme una vigilància molt exhaustiva, amb la màxima celeritat sobre aquest esdeveniment i d’altres tractats com d’especial interès. Així tindrem garantit que els beneficis superen els riscos. A més, són un exemple de transparència que ha de transmetre tranquil·litat a la població.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Juan José Carreras Martínez, responsable de farmacovigilància en l’Àrea de Recerca en Vacunes, Fisabio

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.