Entendre + els EUA
El feminisme davant Trump
Els quatre anys de Donald Trump al capdavant de la presidència dels EUA han significat un retrocés en les conquestes de les dones al país nord-americà
Tot just arribar al poder, Trump va tenir davant el moviment feminista amb la ‘Marxa de les dones’, que va ocupar de forma massiva els carrers de Washington. Les acusacions d’assetjament sexual contra Trump i les seves frases denigrants i masclistes n’eren només la part més visible. Aquella manifestació advertia de l’amenaça sobre els drets de les dones, encara més en una societat diversa i molt desigual segons cada estat. De fons, un discurs supremacista blanc a l’alça, en què dones com Lana Lokteff, membre d’un grup d’extrema dreta, impulsava forts missatges contra unes feministes que no es van equivocar. El pitjor encara no havia arribat.
Augment de la desigualtat de gènere
Quan Trump va arribar al poder, segons el Fòrum Econòmic Mundial, els EUA eren al lloc 49è de desigualtat de gènere. Al seu informe del 2020, perd quatre punts, fins a caure al lloc 53è. Perquè us en feu una idea, Espanya ha passat del lloc 24è al 8è al mateix informe.
Bretxa salarial estancada
La paritat de gènere està estancada amb una bretxa salarial que no es redueix. Les nord-americanes encara lluiten per ingressar en càrrecs empresarials. En les juntes directives corporatives només el 21,7% són dones. Més enllà dels sostres de vidre hi ha els terres enganxosos. Les treballadores llatines cobren menys que les blanques nord-americanes, les empleades negres i les asiàtiques, i queden al marge de serveis i cobertures, segons el Consell Laboral per a l’Avanç Llatinoamericà.
Assetjament laboral silenciat
El 2017, el #MeToo va posar veu a centenars de dones que van denunciar l’assetjament sexual a la feina. El 2018, la Fundació Thomson Reuters va incloure els EUA entre els 10 països més perillosos per a les dones i el tercer en més risc de violència sexual o assetjament. Trump va eliminar també la llei de pagament just i seguretat a la feina, aprovada per Obama, que obligava les empreses amb contractes federals a garantir els drets laborals. Des d’aleshores, menys transparència salarial i les empreses poden encara recórrer a l’arbitratge en casos d’assetjament, perquè no siguin públics.
Atac contra la llibertat sexual i reproductiva de les dones
Des d’Obama, les companyies d’assegurances havien de cobrir els anticonceptius. Amb Trump, el personal sanitari pot negar-s’hi per objecció de consciència. En un país on es permet la pena de mort o on hi ha més armes que habitants, els grups provida van intensificar el seu discurs encoratjats pel desig de Trump: aconseguir que l’avortament fos il·legal. Va disposar jutges antiavortistes al Suprem i va prohibir fons federals a les clíniques de planificació familiar que derivessin a centres avortistes. Un setge total per minvar el dret d’aquestes dones, sobretot d’aquelles amb menys recursos econòmics. La situació va empitjorar encara més amb la Covid, que diversos estats van utilitzar d’excusa per suspendre els procediments.
Menys pressupost contra la violència masclista
Tot just arribar a la presidència, Trump va retallar un 30% el pressupost del Departament d’Estat i de l’Agència per al Desenvolupament Internacional, una de les partides per a la prevenció d’una violència que allà continua dient-se ‘domèstica’, i on no hi ha xifres oficials, sinó estimacions. La llei VAWA, que protegeix les dones i que salva moltes immigrants, encara té estancada la seva reaprovació al Senat.
Els permisos de maternitat continuen sense estar garantits
Notícies relacionadesMolt poques dones, i en funció de l’estat on visquin, en poden disfrutar. ¿L’alternativa? Incorporar-se al mercat laboral abans, utilitzar les vacances o deixar la feina per centrar-se, en exclusiva, a la cura familiar.
Aquests són alguns fets. El que no queda reflectit en les estadístiques és l’impacte emocional i psicològic de moltes dones. De les que cobren menys, de les que queden marginades, de les que no poden avortar, de les que pateixen atacs racistes, de les violades o maltractades, de les que afronten la maternitat sense parar o de les que pel mateix sistema no poden tenir aspiracions, el mateix sistema pervers que els ven una falsa llibertat. Tot i que no hi ha certeses absolutes, totes esperen tenir un nou camí. Però el feminisme sempre hi serà de cara.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Documentació Nou avís de la policia per als que han de renovar el DNI o el passaport
- SALUT Europa retira del mercat la vacuna de la covid d’AstraZeneca
- Peris confessa que va abusar de nens des del 1972
- FÓRMULA 1 La sanció a Sainz pel GP de Miami afegeix més polèmica sobre la FIA
- Joves polítiques s’obren pas en les llistes electorals del 12M
- Una amenaça per a la dieta mediterrània
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Ús alternatiu ¿Per què la gent està llançant vinagre a les finestres per l’onada de calor?
- Reflexió en primera persona L'activisme ha abanderat la meva supervivència
- Hisenda ¿Què és l’IRPF i quins són els trams de la renda el 2021?