Regne Unit-UE: el divorci d’un matrimoni en què mai hi va haver amor

Hi ha certa unanimitat en atribuir a Margaret Thatcher el paper del jardiner que va plantar la llavor del brexit. Al segon volum de les seves memòries, ‘Los años de Downing Street’, el lector trobarà els fonaments ideològics que van empènyer la ‘premier’ britànica a fixar en l’imaginari col·lectiu britànic les dues idees bàsiques que dècades després donarien forma al brexit: ’I want my money back’ (tornin-me els meus diners) i ‘Take Back Control’ (recuperem el control).

Deixant enrere la prehistòria, i prenent ja com a referència els centenars de llibres que s’han publicat des del 2016 sobre la matèria, s’ha d’entendre en primer lloc per què David Cameron va convocar el referèndum. El millor llibre per a tal comesa és ‘Unleasing Demons. The inside Story of brexit’ de Craig Oliver, el que va ser director de comunicació del primer ministre. Una fotografia d’alta definició de com la frivolitat pot imposar-se en els processos de presa de decisions de les més altes cancelleries.

Tot i que una cosa és explicar els motius espuris que aboquen un país a un referèndum i una altra que acabi guanyant l’opció per la qual ningú apostava. El volum imprescindible per a algú que vulgui aprofundir, més que confirmar els seus propis prejudicis, és ‘brexit, Why britain voted to leave the European Union’, dels professors Harold D. Clarke, Mattew Goodwin i Paul Whiteley. El llibre aporta tant claus històriques com conjunturals sobre per què els britànics van votar com ho van fer al referèndum. Proporciona al lector una mirada de 360 graus sobre el brexit. Resulta molt interessant l’anàlisi sobre per què els arguments polítics utilitzats a la campanya del referèndum pels partidaris d’abandonar la UE resultaven imbatibles des del punt de vista emocional i no podien ser contrarestats per la racionalitat que proposaven els favorables a mantenir-se en el club europeu.

D’un dels autors, Mattew Goodwin, pot trobar-se traduït a l’espanyol ‘Nacionalpopulismo: Por qué está triunfando y de qué forma es un reto para la democracia’ que, sense ser una anàlisi del brexit en particular, proporciona claus d’entesa que li són perfectament aplicables. En la mateixa línia ‘Populisme. El llenguatge d’adulació de les masses’ del filòsof català Ferran Sáez també pot llegir-se amb els ulls posats en el brexit.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Al capítol de traduccions de textos a l’espanyol abunden els que parteixen d’una visió pejorativa del brexit o que tendeixen a simplificar-lo com una basta maniobra de manipulació política de les elits, sense atendre les causes de fons que van influir en el comportament dels votants. Tot i així, poden trobar-se textos sòlids que, sense renunciar a les seves tesis de partida, defugen la simplificació en excés. Un d’ells és ’Un fracaso heroico. El Brexit y la política del dolor’ de l’irlandès Peter O’Toole, que explora, com ha sigut possible que una nació imperialista hagi sigut convençuda que no era més que una colònia esclavitzada amb el jou europeu imposat des de Brussel·les.

Al capítol de novel·les, a ’La Cucaracha’ Ian McEwan utilitza el brexit com a ingredient per reescriure ’La Metamorfosi’ de Kafka i Jonathan Coe, a ’El Corazón de Inglaterra’, proposa una hilarant aventura sociològica de la realitat anglesa d’avui dia. Els dos textos, particularment el segon, són també una excel·lent aportació per entendre el brexit sense complir l’obligació de passar per l’assaig polític.