Entrevista

Ricard Espelt: «La pandèmia ha accentuat el contacte emocional entre productor i consumidor»

¿Hi ha una manera de consumir per internet més ètica i sostenible que la del model d’Amazon i les grans plataformes? L’investigador de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC afirma que els canals de venda directa d’aliments de proximitat són una oportunitat per estendre el consum responsable a tots els àmbits.

Barcelona 18 11 2020 Entre todos Retrat a Ricard Espelt  Doctor en Societat de la Informacio  AUTOR  JORDI OTIX

Barcelona 18 11 2020 Entre todos Retrat a Ricard Espelt Doctor en Societat de la Informacio AUTOR JORDI OTIX / JORDI OTIX

4
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

L’alcaldessa de París i la de Barcelona recomanen no comprar a Amazon.

Em sembla molt oportú que des de les polítiques públiques es digui que aquest no pot ser el model. Amazon i les grans corporacions ofereixen preus competitius perquè no paguen pels costos de sostenibilitat que genera l’impacte brutal que té el seu model de negoci.

La major part del que consumim ens arriba en contenidors que viatgen milers de quilòmetres per mar.

I encara pagant el preu del carburant i tota la logística del transport el seu cost és menor que produir-lo en proximitat. Si el recorregut d’un producte genera un impacte ambiental que afecta tot el món, ha de reflectir-se en el preu, no pot sortir gratis.

Tot i així s’ha titllat les alcaldesses de «populistes».

Avui dia, el terme ‘populisme’ s’utilitza per a tot el que surti de la «normalitat» capitalista. En aquest cas, em sembla un gest que determina quin model de consum volen promoure a les ciutats on tenen responsabilitats de govern.

Les acusen d’elitistes i de posar en risc empreses i llocs de treball.

Tot posicionament polític comporta les seves contradiccions. De tota manera, quan avaluem el valor que genera una plataforma també hauríem de tenir en compte el que destrueix.

«A partir de la Covid, la compra per internet de productes frescos ha augmentat un 12%»

¿Com ha canviat el consum d’aliments per internet durant la pandèmia?

Abans les xifres eren molt modestes, tot just un 2-3% del total, però a partir de la Covid les compres han crescut fins al 12%, sobretot de productes frescos. Ha sigut una accelerada important. L’alimentació representa el 25% de la indústria d’aquest país i pot ser un cavall de Troia per estendre el consum responsable a altres àmbits.

¿Per què?

La digitalització ha creat connexions directes molt interessants entre productors locals i consumidors. Cada vegada ens importa més què mengem i qui ho produeix i la pandèmia ha accentuat el punt de contacte emocional entre productor i consumidor. Decidir on comprem és un acte polític molt potent i va lligat a una sèrie de valors.

La gran indústria també s’ha adonat d’aquestes tendències.

La indústria ja s’està adaptant a les noves tendències de consum i cal ajudar-la a transformar-se per arribar a més població. Però cal assegurar-se que no es produeixi un blanquejament del concepte d’alimentació sostenible, com ha passat amb molts productes ecològics, i que les polítiques públiques defineixin cap on volem anar.

Les grans superfícies utilitzen el concepte ‘km 0’ com a ganxo comercial.

Absolutament. Han vist que és un espai de negoci però, en realitat, no em sembla malament. Hauríem de fomentar que el Km 0 agafés més elements del consum responsable i que aquest fos l’imperant.

«És una oportunitat per convertir les botigues en espais de coneixement i socialització comunitària»

¿I què passarà amb les petites botigues d’alimentació?

Estadísticament, el gran consum creix en supermercats i grans cadenes i el petit comerç va de baixa. L’alimentació sostenible és una oportunitat per convertir els espais de compra passiva en espais de coneixement i socialització comunitària. En moltes botigues ja fan tastos o ensenyen receptes.

¿I què hi ha de Mercabarna?

Aquesta transformació també els implica a ells i a altres grans organitzacions com Unió de Pagesos, per exemple. A Mercabarna ja hi ha una unitat de distribució de productes amb un component de proximitat.

¿Ens conformarem amb peres i pomes quan podem menjar mangos i litxis?

En l’evolució cap a un consum sostenible hi ha un element de renúncia o, millor, de redefinició. Estem subjectes al producte de temporada, però jo ho veig com una cosa positiva, en el sentit d’escoltar millor què produeix la terra i crear un vincle emocional.

Els consumidors conscienciats continuen sent minoria.

No deixen de ser cercles massa endogàmics, és veritat. A Barcelona hi ha més de 50 cooperatives de consum, però cal saltar d’escala.

¿Com?

El missatge no ha de ser tan polític, sinó més amigable per arribar a tothom. Aquí les polítiques públiques i l’escola tenen un paper clau. També hi ha un tema legal que pot ser discutible: ¿per què els productes no poden tenir associat un cost segons l’impacte que generin en el medi ambient?

¿Quin seria el primer pas en àmbit individual?

Cada vegada és més fàcil trobar productes de proximitat que es venen directament a través de les xarxes socials. També hi ha espais de consum sota el paraigua de l’economia social i solidària o de la producció de proximitat com Pam a Pam o Eixarcolant.

Notícies relacionades

L’any que ve Barcelona serà la capital de l’alimentació sostenible.

S’està dibuixant un pla a llarg termini per potenciar aquest consum a través d’acords amb Mercabarna, reforçant el paper dels mercats i millorant els canals de distribució. Aquí també s’inclouen els ‘mercats de pagès’ als barris. La forma com ens alimentem el 2020 no tindrà res a veure amb la del 2030.

Trobada ‘online’