¿Vols que el teu fill sigui un assetjador? Compra-li el millor mòbil

Iñaki Zubizarreta té 48 anys. Mesura 2,07 metres i té la força d’un toro. La seva mà és el doble que la teva o la meva. Les seves cames són exageradament llargues i fortes, com els seus braços. És un home herculi. Però està trencat.

A l’Iñaki li van destrossar la vida a l’escola. Alumnes més grans i la seva professora es burlaven cada dia d’ell. «Subnormal» l’anomenaven. També Jacobo. «Jacobo, com més gran més tonto», es vantaven. Li van cremar burilles al pit, li van destrossar la cara, li van fer menjar excrements al vàter.

Va sobreviure a l’infern. Va buscar refugi en el bàsquet i va acabar com a professional de l’ACB. Avui encara plora quan recorda l’avern en què es va convertir l’escola.

El ‘bullying’ no és cosa de nens. És un dels temes més seriosos i greus a què ens enfrontem pares, mares i docents. Però sembla que el tema no va amb nosaltres. Sobretot, quan el nostre fill no és el martiritzat. Ens donem la volta, mirem cap a una altra banda i pensem «pobre xaval». I ens consolem amb mil excuses: «És clar, és tan tímid. És clar, és tan poca cosa. És clar, és tan estrany».

Acabem d’obrir la persiana del Club d’Educació i Criança en El Periódico. Ens heu fet arribar moltes cartes. Algunes, d’assetjament escolar. M’entristeix llegir la Zoe, que confessa que el seu fill està destruït pel ‘bullying’. Em dol llegir l’Aida, que toca el punt feble i diu que alguna cosa estem fent malament.

Efectivament, alguna cosa estem fent malament. No estem donant a l’assetjament escolar la importància que mereix. Els mitjans de comunicació, els primers.

L’any passat, un xaval de 13 anys (repeteixo 13 anys) es va suïcidar a Getxo (Biscaia). Va saltar pel penya-segat de la Galea per posar fi a l’infern del ‘bullying’. El mes d’octubre passat una jove de 17 anys es va suïcidar a Rois (la Corunya). Era bisexual i no va poder suportar tant odi.

Plantem cara de gos al ‘bullying’. Exigim protocols d’actuació a les escoles (no papers mullats), parlem amb els professors i professores en vista de la més mínima sospita. Demandem que el Govern i les comunitats autònomes no mirin cap a una altra banda. Demanem que a les classes es parli de ‘bullying’. Parlem-ne amb els nostres fills des que són petits. Els hem d’inculcar la idea que aquell espavilat que decideix amb qui es juga i amb qui no mai és un amic sinó un cretí. I, sobretot, instem els nostres fills a tenir una quadrilla, una colla forta i cohesionada. Els assetjadors no s’atreveixen amb la multitud. Són tan covards i miserables que només actuen quan veuen algú sol i aïllat, com li va passar a Iñaki Zubizarreta.

I, sobretot, evitem que els nostres fills es converteixin en assetjadors. Si el nostre xaval té fusta de líder, que sigui líder. Però un líder sa. «¿Vols que el teu fill acabi sent un assetjador? Compra-li el millor mòbil del mercat. Compra-li tot el que et digui. Digues-li que el món és seu». Aquí tens la recepta de Zubizarreta perquè el teu fill sigui el botxí d’un altre.

Notícies relacionades

Xavier Bonal: «Ningú pot pretendre que l'educació sigui un supermercat»

Alfonso Aguiló: «S'ha d'apoderar l'escola pública, però això no s'aconsegueix tancant aules concertades»

¿Què? ¿Oi que ara t’ho pensaràs dues vegades abans de comprar-li el mòbil amb pantalla d’última generació al teu petit d’11 anys?

Som una generació de pares i mares motivats. Ens preocupa l’alimentació dels nostres fills. Llegim milers de llibres sobre nutrició. Per no parlar de les emocions, tot un ‘hit’ de la paternitat del segle XXI. Els més petits de la casa saben que les farines refinades no són bones per a la salut. Són conscients que quan un està trist ho ha de comunicar. I tenen gravada a foc la importància de reciclar perquè el planeta es juga el seu futur. Són enciclopèdies errants. ¿A què esperem per parlar-los del ‘bullying’?