«L'escola ha de tornar sense por al setembre»

Va ser Maria Masó (professora d’Educació Infantil i Primària, 27 anys) la que, cap a l’equador de les dues hores de trobada i després d’haver sortit a la palestra la por de professors i famílies de l’educació pública durant el confinament, va fer explícit el seu desig de cara al pròxim curs: «L’escola ha de tornar al setembre sense por; no és un lloc per anar amb por, sinó per anar contents».

Una síntesi eloqüent i àmpliament compartida pels sis participants en la trobada online organitzada per la secció Entre Tots d’EL PERIÓDICO, que va reunir tres professores i tres familiars –dues mares i un pare– d’alumnes escolaritzats aquest curs per debatre com ha de ser ‘la tornada a l’escola’ al setembre, una vegada finalitzada la desescalada pel coronavirus.

Tant les docents com les famílies es van mostrar desconcertades davant del repte d’aquest horitzó educatiu incert, que s’entreveu ple de canvis substancials conseqüència de les mesures de la ‘nova normalitat’, des de la reducció del nombre d’alumnes per grup, que implicarà l’ampliació de la plantilla de mestres, fins a l’assimilació dels espais a l’aire lliure com a entorns educatius habituals.

La presencialitat de l’alumnat durant el curs que ve, en contraposició al paradigma de l’educació telemàtica, va ser la bandera que es va hissar de manera més generalitzada en el debat, d’acord amb la ‘nova normalitat educativa’ a què remeten les declaracions de la ministra d’educació, Isabel Celaá, i el conseller d’Educació, Josep Bargalló.

«L’escola ha de ser cent per cent presencial: l’online no ha sigut educar, ha sigut entretenir», va afirmar taxativa Mayte Pinto (mare de dos alumnes d’Educació Primària, 46 anys), que va secundar en la seva fermesa no només Stefania Grassi (mare d’una alumna d’Educació Infantil, 44 anys) sinó també Encarna Pérez (professora d’Educació Primària, 45 anys), que va apel·lar que la no presencialitat «no és concebible» a causa de la necessitat dels alumnes d’aprendre en comunitat.

Francisco Expósito (pare d’un alumne d’Educació Primària i una alumna d’Educació Infantil, 40 anys) i Maria Masó, per la seva part, també van reivindicar la presencialitat educativa, si bé van posar de relleu les directrius sanitàries de les autoritats. «Haurà de ser presencial si l’emergència sanitària ho permet», va puntualitzar Expósito.

Menys alumnes per grup, més professors per centre

El canvi educatiu a partir de setembre que a hores d’ara resulta més evident és la reducció d’alumnes per grup, amb tal d’evitar el contacte entre ells i disminuir així el risc de contagi. La ministra Celaá va traçar la «recomanació» d’un màxim de 20 alumnes per aula; la Conselleria d’Educació, amb la competència transferida, planeja grups d’entre 12 i 13 alumnes a Primària i d’uns 15 a Secundària. «Sembla mentida que hagi hagut de passar això perquè ens facin cas i redueixin els grups», va emfatitzar Maria Masó.

El gran dubte, segons el parer d’Esther Velasco (professora d’Educació Secundària i Batxillerat, 57 anys), és com ho farà Educació per adaptar la plantilla docent a les necessitats dels nous grups reduïts, sobretot tenint en compte que aquest curs 2019-2020 hi va haver un increment de gairebé 20.000 alumnes en relació amb el curs anterior i que els 5.000 docents que fan oposicions al setembre no seran nomenats funcionaris en pràctiques fins al setembre de 2021.

El conseller Bargalló va explicar en aquest diari que la solució passa per una «plantilla conjuntural» que complementi l’estructural durant l’emergència educativa, una alternativa que no va desplaure Stefania Grassi però sí la professora Esther Velasco, que la va equiparar als ‘reforços Covid’ acomiadats als hospitals. «No sé d’on trauran aquesta ‘plantilla conjuntural’», va remarcar Velasco. Com a possibilitat, la mestra Encarna Pérez va insinuar l’escenari –«si no, els números no surten»– que els professors especialistes passin a ser tutors en detriment de les seves especialitats.

Plans de contingència i nova realitat educativa

Cap al final del debat, es va donar una situació representativa de les dissonàncies del coronavirus en l’educació: mentre Mayte Pinto donava per fet que els centres tenen ja llest un pla de contingència que prevegi les actuacions de cara a setembre, les professores Esther i Encarna l’hi negaven gesticulant amb el cap en pantalla. Les docents van criticar la transferència de la responsabilitat per part d’Educació a les direccions dels centres –«les deixa desprotegides», va assenyalar Maria Masó–, conjuntura que ha generat caos i incertesa entre les famílies per l’heterogeneïtat de decisions.

Més enllà de la necessitat de plans de contingència i plans en cas de rebrot, els quals va reclamar Esther Velasco, les noves mesures a les aules, especialment les referides als espais i distàncies entre alumnes, va centrar part dels argumentaris. El conseller Bargalló ja va advertir que en el nou paradigma educatiu l’escola s’haurà d’obrir «més enllà del centre», una cosa que Francisco Expósito, que va donar per fet que els alumnes d’Infantil no podran mantenir les distàncies, no acabava de veure «viable».

Sobre aquesta possibilitat d’estendre l’escola a espais oberts, la mestra Esther Velasco, que va titllar la idea d’«inassumible, sobretot quan faci fred», va proposar desdoblar grups en barracons com a analogia als hospitals de campanya, «una cosa que sona molt malament i produeix urticària a sindicats, però que potser és la solució». Mayte i Stefania s’hi van pronunciar favorablement, si bé la conselleria s’inclina de moment per «identificar espais» pròxims als centres a grans ciutats com Barcelona, l’Hospitalet o Badalona.

Si la ‘nova normalitat educativa’ requereix més professorat i més espais, precisarà així mateix de més inversió per fer possible l’adaptació a la realitat postcoronavirus. Però tal com es va preguntar retòricament Francisco Expósito al final de la trobada, «tot i que el cost sigui molt alt, ¿quin és el cost de no educar la població?».

Famílies i docents demanen poder conciliar

Una de les grans incògnites que sobrevolen la conversa pública sobre educació és com afectarà la ‘nova normalitat educativa’ al desenvolupament de l’alumnat, l’«oblit» del qual va generar consens entre professores i famílies durant la trobada: «Els nens i nenes estan sent els últims», va sentenciar la professora Maria Masó, que va destacar les dificultats agreujades de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

A la fractura digital, que tantes llars ha llastat, es van referir les mestres Encarna Pérez i Esther Velasco. Aquesta segona, que orienta alumnes que acaben Secundària en un centre de màxima complexitat de Badia del Vallès, un dels municipis catalans amb la renda per càpita més baixa, va advertir de les dificultats dels alumnes que cursen 3r d’ESO perquè l’any que ve acabin 4t. «Serà molt difícil que acabin 4t perquè en el confinament no han fet res: L’abandonament que havíem aconseguit reduir torna a augmentar», va assenyalar Velasco.

No obstant, la preocupació de famílies i docents no recau únicament sobre els alumnes, sinó també sobre com els canvis postcoronavirus influiran en la conciliació laboral i en les seves vides personals. La mare Stefania Grassi ho va deixar molt clar: «L’única fórmula que permet conciliar és la presencialitat», una màxima que va corroborar Mayte Pinto, farmacèutica sense opció de teletreballar.

Per posar la conciliació al centre, Grassi va al·ludir a la perspectiva de gènere. Segons el seu parer, no és acceptable que els familiars dels alumnes dedicats a la seva cura, majoritàriament dones, vegin truncades les seves perspectives laborals per subrogar-se en la posició que li correspon a l’escola. «M’encanta cuidar la meva nena, però ja sé com funciona el mercat laboral i com penalitza les mares», va agregar.

També la mestra Esther Velasco va voler recordar que «de vegades, es pensa que els professors no tenen família», en el sentit que els docents també demanen compatibilitzar la vida personal amb les alteracions educatives. «Jo tinc companys que s’han trobat amb el mateix problema que qualsevol família: haver de compartir tres persones un mateix ordinador», va afirmar Velasco.

Tornar a l’escola per tornar a la igualtat

La comunitat educativa assumeix que el coronavirus ha portat desigualtat a les aules. Com a resposta congruent, la mestra Encarna Pérez proposa que la tornada a l’escola al setembre sigui precisament la solució «per tornar a la igualtat».

Una igualtat que des de 5è de Primària i sempre que no es pugui mantenir la distància de metre i mig, es traduirà visualment en els alumnes en la necessitat de mascareta. Bargalló ja va avançar matèries sobre higiene i prevenció. «Els pares hem de ser pesats amb la higiene», va apuntalar Stefania Grassi.

La sobreexposició dels docents –«categoria que no se li pot donar a qualsevol, tot i que sí que caldrà flexibilitzar-ne els requisits», va encunyar Stefania Grassi– va acaparar part de les intervencions. Sobre això es va pronunciar Francisco Expósito, que va preguntar als altres participants que a qui li agradaria que el seu treball estigués permanentment a la picota, tal com segons el seu parer li ha ocorregut al professorat. «És necessari un Pacte d’Estat per l’Educació i que la Generalitat no només tingui en compte els seus centres, sinó també les altres eleccions educatives d’Educació Infantil, va exigir Expósito.

De cara a setembre, no només les famílies catalanes realitzen peticions a Educació. També ho fan els docents. Sense anar més lluny, la professora Esther Velasco, que amb ironia va considerar que «si es descuida, el departament no ens dona ni les gràcies», va instar la conselleria a donar suport als centres «per actualitzar el programari bàsic» necessari en aquesta nova etapa educativa a Catalunya.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

«Si pares i mestres estem units, ho tirarem endavant», va proclamar esperançada Encarna Pérez, que juntament amb la resta de participants va realçar el paper dels docents durant la pandèmia. En alguns moments, va ressenyar la professora Maria Masó, «ha semblat injustament que els mestres no volguéssim anar a l’escola; jo, si Educació m’ho permet, soc la primera que hi va», va defensar.

Comptar amb una plantilla de docents suficient serà un dels maldecaps de la conselleria. «Jo soc minusvàlida per seqüeles de la pòlio. Si em diuen que per això no puc anar a treballar, jo acabo al psiquiatre perquè a mi el que més m’agrada és fer classe», va concloure Esther Velasco.