16 jul 2020

Anar al contingut

PERIODISME AMB EL CIUTADÀ

Els 'guardians' de la desescalada: «Preservem els passos cap a la 'nova normalitat'»

El final de la reclusió posa en relleu la funció protectora dels professionals que salvaguarden els èxits de cara al desconfinament definitiu

Sis treballadors expliquen en primera persona com procuren el compliment de les mesures i segueixen el rastre del virus per evitar que rebroti

Manuel Arenas

Els 'guardians' de la desescalada: «Preservem els passos cap a la 'nova normalitat'»

JORDI COTRINA

Si el confinament a què va obligar el coronavirus va posar de relleu els treballadors essencials encarregats de prestar serveis bàsics a la ciutadania, el desconfinament ha posat en relleu la funció protectora d’un altre tipus de professionals: els ‘guardians’ de la desescalada, responsables de preservar en els seus diferents àmbits cadascun dels passos que la societat fa cap a la ‘nova normalitat’.

Un vigilant de seguretat del metro, una socorrista de platja, un administratiu que pren la temperatura als pacients d’un ambulatori, una treballadora del servei de neteja, un policia local i una infermera que fa seguiment dels positius expliquen en primera persona a EL PERIÓDICO com procuren el compliment de les mesures i segueixen, en el seu dia a dia, el rastre del virus per evitar que rebroti.

«Els passatgers del metro em retreuen que els recordi que es posin la mascareta»

Vicente López (Barcelona, 1986)

Vigilant de seguretat del metro de Barcelona

«Soc vigilant del metro de Barcelona a la línia 9, i durant la desescalada duc a terme operatius de revisió dels trens amb prioritat a l’andana i el vestíbul. Si un usuari entra sense mascareta, li he d’indicar que està obligat a portar-la: si el veig al vestíbul, li comunico que no pot accedir; si ja és al vagó, li demano el bitllet i li faig una advertència de cara a la pròxima vegada. Molts passatgers, en comptes d’entendre que ho dic pel seu benestar, em retreuen que els hi recordi al·ludint que no és feina meva fer-ho, però resulta que, precisament, sí que ho és. Des del començament de la pandèmia, els vigilants del metro ens hem sentit oblidats: com hem denunciat des del Sindicat Professional de Seguretat Privada, la nostra protecció ha sigut mínima malgrat haver estat exposats diàriament, com la policia però en el suburbà».

Vicente López, vigilant de seguretat del metro de Barcelona. / JORDI COTRINA

«A la platja, els banyistes no estan respectant gaire els protocols»

Lucía Rodríguez (Barcelona, 1986)

Socorrista de platja

«Habitualment treballo com a professora de cursos de socorrisme a Pro-Activa; ara, al no haver-hi cursos, m’encarrego de donar suport a l’operativa d’obertura de les platges en la desescalada, atès el meu bagatge de perfil sanitari en relació amb els protocols del coronavirus. De moment, només hem començat en tres municipis: Calella, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Pel que he comprovat, els banyistes estan bastant irascibles quan els expliques els protocols a la platja i, en general, no els estan respectant. Sobretot, ens centrem a mantenir la distància de seguretat en l’aproximació aquàtica i a utilitzar gel i protecció a la zona terrestre. Una dificultat afegida és que hem d’estar pendents de la regulació concreta que cada ajuntament prevegi per a cada platja, una heterogeneïtat que ens afecta directament».

Lucía Rodríguez, socorrista de platja de Pro-Activa. / SERGI CONESA

«Mesuro la temperatura dels pacients a la porta per determinar si els aïllem a la ‘zona Covid’ o no»

José López (Barcelona, 1979)

Administratiu responsable del triatge de pacients al CAP Sants

«Com a administratiu del Centre d’Atenció Primària (CAP) Sants, la meva funció durant la desescalada és dur a terme, juntament amb una infermera, el triatge dels pacients a la porta del centre. «Concretament, prenem la temperatura al pacient amb un termòmetre, li preguntem pels seus símptomes i, en funció del que ens digui, determinem si se l’ha d’aïllar a la zona Covid o no», afegeix. Aquest cribratge ens permet detectar les necessitats reals dels usuaris que van al CAP, algunes de les quals es poden resoldre telemàticament per tal de reduir la presencialitat i el risc de contagi. Tot i que el coronavirus continua sent el nostre dia a dia, estem provant de tornar a la realitat habitual després d’haver hagut de reordenar per complet la nostra manera de treballar».

José López, administratiu responsable del triatge de pacients al CAP Sants. / JORDI COTRINA

«En la desescalada hem notat molt l’increment de residus al carrer»

Carmen Delgado (Cadis, 1961)

Treballadora del servei de neteja de Barcelona

«Soc un comandament intermedi del servei de neteja de l’Ajuntament de Barcelona, i la meva feina és coordinar els equips d’operaris del parc Joan Miró, on ens ocupem de la zona de l’Eixample esquerre: des de la Diagonal fins al Paral·lel i des de Tarragona fins a Pau Clarís. Quan va començar la pandèmia, vam notar un important descens dels residus al carrer, però ara que la gent ha tornat a la via pública, en la desescalada, hem notat molt l’increment d’aquests residus, especialment rebuig de mascaretes o guants. Malgrat les excepcions, la meva percepció és que la gent sí que està conscienciada de la neteja durant la desescalada. ¿Que com ho estic portant personalment? Amb la pena de no haver pogut veure les meves netes durant aquest temps i d’haver vist com companys perdien familiars sense poder-se’n acomiadar».

Carmen Delgado, treballadora del servei de neteja de l’Ajuntament de Barcelona. / MAITE CRUZ

«Abans controlàvem qui circulava sense justificació; ara preservem la ‘nova normalitat’»

Francisco Villalobos (Badalona, 1965)

Caporal de proximitat de la Guàrdia Urbana de Badalona

«Des del començament de l’estat d’alarma, totes les unitats de la Guàrdia Urbana de Badalona vam fer serveis vinculats amb el coronavirus. La nostra feina ha canviat molt: si abans de la fase 1 patrullàvem per controlar qui circulava sense justificació, ara, a l’haver disminuït les restriccions, les nostres intervencions van encaminades a preservar els passos que fem cap a la ‘nova normalitat’. Per exemple, intervenim pel que fa a persones que fan esport fora de l’horari, establiments que no respecten l’aforament o perquè la gent guardi distància a la platja. Tot i que soc el primer que faig autocrítica, s’ha d’assumir que no és fàcil atendre tots els casos amb la celeritat que voldríem, cosa que ens genera molt estrès. La gent ha d’entendre que si fem el carrer del Mar de vianants no és un caprici nostre, sinó que són les instruccions que rebem. Sobre companys que han perdut familiars... jo soc aquí fa 33 anys i se suposa que he d’estar curat de tot, però sempre queda alguna cosa: per molt uniforme que portis, no deixes de ser una persona».

Francisco Villalobos, caporal de proximitat de la Guàrdia Urbana de Badalona. / SERGI CONESA

«Fent seguiment de pacients hem evitat molts ingressos hospitalaris»

Laura Marín (Múrcia, 1979)

Infermera al CAP de Sant Andreu de la Barca

«Des del principi de la pandèmia, he estat implicada com a infermera de l’equip de detecció de la Covid-19 al CAP de Sant Andreu de la Barca, on en tot moment he fet treball telemàtic perquè formo part d’un grup de risc. Durant la desescalada, a més del seguiment a la nostra quota de població assignada, faig seguiment als positius pel coronavirus: simptomatologia i contactes pròxims de la persona, a qui donem consells de prevenció sobre protocols i aïllament. El nostre objectiu a l’Atenció Primària és evitar que el pacient aguditzi i hagi d’arribar a l’hospital: fent seguiment dels pacients hem evitat molts ingressos hospitalaris. El sentiment de molts professionals durant el desconfinament és una mica de ràbia i pena, perquè surts al carrer i, quan veus la irresponsabilitat de molta gent, sembla que no es prenguin seriosament les mesures de seguretat, malgrat totes les persones que han caigut pel camí. ¿Una anècdota personal? La sensació inoblidable de veure les cares de desesperació dels meus companys quan un dia, en plena pandèmia, des de Martorell ens van derivar pacients i el caos de les ambulàncies i la gent es va apoderar del carrer».

Laura Marín, infermera del CAP Sant Andreu de la Barca. / MARC VILA