PERIODISME AMB EL CIUTADÀ

Josep Simó i M. Àngels Roger: «Amb el coronavirus ens hem adonat que no som res»

El matrimoni barceloní es va sobreposar a una sobtada pneumònia bilateral greu causada pel Covid-19

Van patir 17 dies de malaltia, 6 d'ells a l'Hospital de Barcelona, on van ingressar i d'on van sortir junts

rpaniagua53018051 barcelona   03 04 2020   sociedad     mari angels y josep ha200403174639

rpaniagua53018051 barcelona 03 04 2020 sociedad mari angels y josep ha200403174639 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Una de les frases clàssiques de qualsevol cerimònia de casament sobre l’altar consisteix a prometre fidelitat «en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia». Maria Àngels Roger (61 anys) i Josep Simó (62) han portat a l’extrem aquest ritual en 17 dies (6 ingressats) que no oblidaran mai. Junts van superar, des del primer moment fins a l’últim, el maleït coronavirus. Van ingressar de la mà a l’Hospital de Barcelona el divendres 27 de març i el van abandonar de la mateixa forma dimecres passat amb el senyal de victòria.

Ubicats al barri de les Tres Torres, a Sarrià-Sant Gervasi, la malaltia els va atrapar sense patologies prèvies ressenyables. Tots dos es defineixen com una parella sana i esportista, que encara no sap on va poder encomanar-se. Els primers símptomes van aparèixer en la dona, amb vòmits, diarrea i 38º de febre, el matí del dia 16. Poc després, a l’hora de menjar, el marit també va començar a trobar-se malament.

El misteri de la tos

La parella va seguir el protocol correcte, trucant a la seva metge de capçalera i al 061, però sempre van topar amb un obstacle. «Tota l’estona ens preguntaven per la tos. Mai en vam tenir», explica la Maria Àngels. El mateix els va ocórrer a l’inscriure’s en l’aplicació ‘stop Covid-19’.

«Ens deien que podíem estar infectats de coronavirus i que romanguéssim a casa, però al no tenir tos ni dificultat respiratòria important no ens donaven prioritat», assegura aquest matrimoni, membres del patronat de la Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, que ajuda persones amb discapacitat.

En un box diferent

Els dies van anar passant sense millora fins a la matinada de dijous al divendres 27. Aquest va ser el punt d’inflexió. «Ho vaig passar fatal aquella nit i vam decidir anar a l’Hospital de Barcelona de la nostra mútua. M’ho va aconsellar una amiga, que ja havia donat positiu. Hi vam entrar junts, ens van col·locar en un box diferent i ja no en vam sortir».

El Josep Simó i la Maria Àngels, al balcó de casa seva després de superar el coronavirus / Jordi cotrina

Les proves van ser evidents: pneumònia bilateral greu provocada pel Covid-19. Per això, recomana a la gent amb febre que no es quedi a casa i acudeixi a l’hospital tot i que no tingui tos ni dificultat respiratòria. El virus pot atacar en qualsevol moment.

«Un doctor va morir»

Tot i que totes les habitacions del centre ubicat a la Diagonal són individuals van aconseguir habilitar un llit perquè visquessin tot el procés junts. «Allà hi ha el matrimoni», feien broma els zeladors. A l’hospital van viure sis dies d’ingrés i una experiència que mai oblidaran.

«És un virus molt traïdor, t’ofegues i et mors en 10 minuts. Només s’assembla a un atac nuclear»

«Un doctor va morir. Ens van dir que era un virus molt traïdor, que havien vist gent sana que es posava fatal de forma sobtada i acabava a l’uci, també joves. T’ofegues i et mors en 10 minuts. Això només s’assembla a un atac nuclear, és com si haguéssim rebut radioactivitat», apunta Maria Àngels, que ho va passar una mica pitjor que el seu marit. Va necessitar oxigen i es va sentir molt feble. «Em costava fins i tot menjar-me una poma bullida».

Uns «privilegiats»

Notícies relacionades

El seu tres fills es van comunicar amb ells per WhatsApp, però la preocupació més gran de la senyora eren els seus pares, de 85 i 90 anys. Quan van sortir al carrer, es van sentir «més privilegiats» que mai.

«Som afortunadíssims per l’atenció que hem rebut. No vull ni pensar què hauria passat si hem d’esperar 10 hores per ser atesos o sense saber on és el meu marit. Ens hem adonat que no som res, que depenem per complet de la medicina», conclou la Maria Àngels.