PERIODISME AMB EL CIUTADÀ
Vicky Huerta: «Les infermeres em deixaven missatges d'ànim al menjar: '¡Som-hi, te'n sortiràs!'»
Aquesta jubilada, en tractament per càncer de mama, va superar el coronavirus després d'11 dies d'ingrés hospitalari a l'Hospital de Bellvitge
«Crec que gràcies als professionals que em van cuidar ara no necessito psicòleg», explica des del seu aïllament en la quarantena posthospitalària
![zentauroepp53019956 vicky huerta200403191654 zentauroepp53019956 vicky huerta200403191654](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/657e772d-e936-42c5-8ea6-117213bfca09_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
zentauroepp53019956 vicky huerta200403191654 /
De totes les situacions com a malalta de coronavirus que explica Vicky Huerta (Barcelona, 1951), ara aïllada a casa del seu fill després de la seva alta hospitalària, n’hi ha una que oscil·la entre l’anècdota i l’atac a la seva dignitat. Va passar després que el passat 14 de març a les 6.00 h de la matinada li comuniquessin el seu positiu per Covid-19
Va ser llavors quan l’anaven a traslladar a la unitat d’Oncologia de l’Hospital de Bellvitge –està en tractament de càncer de mama, el que reforçava el seu risc davant del virus–, i just abans de pujar a l’ambulància, asseguda a la cadira de rodes, va dir que tenia molt fred, però el seu interlocutor seria un infermer més gelat que ella. «Va ser denigrant: l’infermer no s’atrevia a tocar-me i posar-me la manta per si s’encomanava i gairebé caic de la cadira. Es palpava la seva por».
El 5 de març va ploure, Huerta es va mullar i a la nit va notar que havia agafat fred. Va tenir la mateixa sensació els cinc dies següents fins que la febre li va pujar a gairebé 38º. «No tenia tos, però em feia mal el coll; no era com unes angines, sinó que em coïa, i després em va començar a fer mal el pit i vaig perdre gust i olfacte».
Com que el 13 de març seguien els símptomes, va trucar al 061, que va parar primer a casa seva i després a l’Hospital de Bellvitge, ja amb ella a l’ambulància. «Al ser pacient de risc ho van veure molt clar», recorda Huerta, que no guarda un bon record del ball de boxes a la seva arribada a l’hospital: «Vaig acabar en un que era un ‘zulo’; allà ho vaig passar molt malament perquè escoltava com els metges parlaven de ‘probable’ respecte que cada pacient pogués estar infectat».
![](https://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/1/3/1585934438131.jpg)
Vicky Huerta, durant la seva quarantena després de superar el coronavirus. /
Agraïment a les infermeres
El mateix dia 13, dues doctores van comentar a Vicky Huerta que no creien que fos coronavirus: «Fa pinta de ser una cosa vírica, em van dir». L’endemà de matinada un metge li confirmaria el positiu i li oferiria un tractament experimental que el seu cos va acabar assimilant bé.
A part del tràngol del seu ingrés, Huerta només té paraules d’agraïment per a l’atenció que va rebre en la unitat d’Oncologia, on no va percebre falta de recursos ni col·lapse «perquè vaig ser de les primeres i encara estaven preparats».
Per exemple, recorda amb afecte el tracte de les infermeres, a les que no reconeixeria pel seu aspecte perquè anaven tapades fins a les celles però sí per la seva veu. «Als menjars que em portaven em deixaven notes amb missatges d’ànim: ‘¡Som-hi, campiona, sortiràs d’aquesta!’. Crec que gràcies a elles ara no necessito psicòleg».
«Diria a altres malalts que molts ànims, que te’n surts de tot»
A Vicky Huerta li van donar l’alta hospitalària el 24 de març: estava previst que sortís un dia després, però, ja que ja estava recuperada, el metge li va proposar a ella i la seva família deixar el seu llit lliure un dia abans perquè el col·lapse ja sí que començava a ser una realitat.
Aquests 15 dies de quarantena posthospitalària Huerta els passa a la casa de la família del seu fill a Gavà, on ja sense símptomes rep diàriament en una habitació aïllada una trucada de l’hospital per conèixer el seu estat de salut. «El meu fill em deixa el plat de menjar a la porta i jo surto a recollir-lo per menjar a la meva habitació», explica Huerta.
¿Què li diria als malalts que puguin llegir la seva experiència? «Que molts ànims, que te’n surts de tot». Ja fora de l’hospital i «amb moltes ganes de fer coses», Vicky Huerta es troba bé però no es treu del cap el seu marit, a qui fa dues setmanes que no veu. «Vull que em tornin a fer la prova per assegurar-me del negatiu, però em diuen que no saben si podran perquè no tenen mitjans». Al seu marit li va donar un ictus fa un temps i està operat del cor. Ella viu ara amb la por de poder encomanar-lo.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius