Parlen autònoms perjudicats pel coronavirus: «No sabem si arribarem a final de mes»

Per la seva inestabilitat i fragilitat laboral, els treballadors autònoms són un dels principals col·lectius damnificats per la crisi del coronavirus. Petits negocis obligats a tancar pel decret de l’estat d’alarma, encàrrecs anul·lats sobtadament i facturació en caiguda lliure han inundat, des dels inicis del confinament, les llars d’incerteses sobre quin serà l’impacte real de l’aturada per a les economies domèstiques.

EL PERIÓDICO ha parlat amb vuit treballadors autònoms per conèixer de primera mà com està afectant als seus negocis aquesta crisi sanitària. Malgrat la diversitat de casuístiques, els testimonis presenten dos denominadors comuns: els perjudicis econòmics per als autònoms ja són una realitat, i els professionals se senten angoixats perquè no saben quan durarà la situació ni si, després d’aquest període sense ingressos, podran afrontar pagaments i obligacions.

«Jo faig fotografies per a empreses: catàlegs, interiorisme, esdeveniments... i a hores d’ara ja no estic facturant res, zero, perquè m’ho han cancel·lat tot, i el teletreball que puc fer és mínim, només alguna cosa d’edició. Tenia una seguretat a final de mes que ara ha desaparegut: si tinc uns 2.000 euros de despeses al mes i habitualment facturo uns 5.000-6.000 euros, aquest març només facturaré uns 1.500 euros. De fet, m’estava comprant una casa i tinc la incertesa de si, després d’aquest temps sense facturar pel coronavirus, em donaran la hipoteca per falta d’ingressos. Espero que els clients em continuïn demanant fotos quan s’acabi la crisi. En tot cas, considero que així com nosaltres vam pagar als bancs milers de milions fa uns anys i no ens els han tornat, que ara el Govern ens ajudi a nosaltres».

«Com a guia turístic, l’afectació de la crisi del coronavirus en el meu sector és total i absoluta: estic aturat perquè l’agència per a la qual treballo m’ho ha cancel·lat tot. ¿Teletreballar? Impossible: jo treballo al carrer, al camp, a la carretera. Ara havia de començar la bona temporada de Setmana Santa, durant la qual podem facturar fins a uns 2.000 euros nets més IVA per unes 20 sortides, però aquesta situació increïble ens ha deixat sense gens de feina. Per sort jo tinc el meu pis i no tinc família; el meu cas no és tan dramàtic com el dels qui tenen fills... potser puc aguantar així un mes, però després estaré gairebé en fallida, sense recursos. M’agradaria que el Govern es plantegés oferir alguna ajuda, tot i que fossin 400 o 500 euros, a aquells autònoms que no podem treballar: si el 2008 van salvar els bancs, ara que inverteixin diners a salvar el sistema.»

«Actualment treballo com a psicòloga infantojuvenil en un centre de Sabadell, on el coronavirus ha suposat una aturada en sec: la meva facturació ha baixat un 90%. Fins dimarts de la setmana passada vaig tenir totes les criatures sense problema, però a partir de divendres van començar les cancel·lacions: d’uns nou pacients que tinc, només una nena ha volgut continuar fent visites telemàtiques, i, evidentment, cobro menys als pares perquè considero que el servei ‘online’ no és el mateix que presencial. Només amb el treball d’autònoma els números no m'arriben per a res, ni per a lloguer ni per a menjar; per sort, també treballo per compte aliè en un centre de persones grans que em permet cobrir necessitats bàsiques. En principi cobrarem igualment; si no, sí que estaria ben fastiguejada i em veuria obligada a tirar d’estalvis».

«He hagut de tancar el taller que tinc a Badalona perquè, en aquest sector, o tanques o no tens res a fer: el subministrament de peces s’ha aturat i el gremi de tallers ja ens ha informat que tothom està tancant. Deixo de facturar, però continuo tenint despeses fixes: la quota d’autònoms, l’IVA trimestral, el consum del material de reparacions... per no parlar de les despeses de casa, on només entra el meu sou. Hauria de tenir un bon coixí per sobreviure, i, bé, tampoc és el cas. És fotut: prefereixo no pensar-hi, però em genera incertesa. Ara estic rescatant clients que em deuen diners, que amb això del coronavirus la gent se n’oblida. Si tanquem tots els tallers, ¿qui arreglarà els cotxes de taxis, ambulàncies o transportistes? A mi això ja se m’està fent llarg».

«En el sector audiovisual, ja hem tingut cancel·lacions: per exemple, a Sant Celoni havíem de participar en la fira per a nens Montquímic, però s’ha cancel·lat. Ha sigut tot tan sobtat... fa dies no esperava veure’m en aquesta situació: teníem feines per a aquesta setmana i ara estem en xoc perquè no hem tingut temps de reaccionar. La meva esperança i la del meu marit, amb qui comparteixo el negoci, és que els projectes que ens cancel·len es facin més endavant. Però, mentrestant, deixes de facturar. Ja hi ha empreses que m’estan dient que no saben si ens podran pagar, i a mi em sap greu exigir-los que ens paguin perquè sé que han hagut de tancar. Jo tinc factures emeses sense cobrar: ¿com m’exigirà Hisenda un IVA que jo no he cobrat? La meva esperança és que a l’abril no em facin pagar IVA i ajornin el pagament d’impostos».

«Malgrat la incertesa, jo he obert el meu comerç a Badalona perquè el decret permet obrir [en el seu article 10] a comerços d’equips tecnològics, i considero que les impressores ho són, tot i que no sé si la Policia passarà o què. Tot i que el fet que la gent es quedi a casa pot promoure el consum de cartutxos i papereria, si hagués de tancar, s’acabarien els ingressos i tindria problemes per pagar les factures a final de mes. El 2007 vaig obrir el negoci amb deutes i des d’aleshores sempre ho he pagat tot, però aquest final de mes no sé si hauré de deixar de pagar deutes: són matemàtiques pures; tenim una previsió d’ingressos i no podem facturar un 60% menys. Fer una exempció de la quota d’autònoms ens alleujaria molt, és clar, tot i que a part d’això pago lloguer, hipoteca i préstecs. Ajornar el pagament ja em semblaria bé».

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

«Des que va arribar el coronavirus, va ser immediat: el primer cap de setmana de març tenia una fira de làmpares i me la van cancel·lar. Habitualment treballo fotografiant i gravant esdeveniments per a empreses, tot i que també cobreixo esdeveniments musicals i gravo casaments. Tinc la sort que des de casa puc teletreballar en edició, però ja veurem si quan entregui els treballs em pagaran o no. Fins ara ja he perdut uns 2.500 euros, segur, que per a mi són força diners, i d’encàrrecs nous, res, clar. Fins fa poc estava tranquil·la, però ara em preocupa emetre factures i que no em paguin, a més de menjar-me un IVA que no he cobrat i la quota d’autònoms del març. Em costa pensar que els casaments, una part important de la meva facturació, es cancel·laran: la majoria es posposaran. Ja que estem en un Estat del Benestar, m’agradaria no haver de pagar quota d’autònoms al març: ajornar-la no em sembla la solució».

«M’han anul·lat totes les feines del març. Evidentment, no cobrarem res de tot això i tinc la incertesa de no saber quants dies estaré sense cobrar, si rebré alguna ajuda o si m’hauré de donar de baixa com a autònoma: el meu gestor m’ha dit que de moment m’esperi, perquè, si em dono de baixa, potser després no pugui optar a possibles ajuts. A diferència dels professionals de la postproducció, que treballen davant d’un ordinador, jo no tinc oportunitat de teletreballar. Quant a la quota d’autònoms, posposar el pagament em sembla una tonteria: m’agradaria poder pagar únicament la part corresponent mentre puc treballar».