Anar al contingut

Gent corrent

Oleg Vasiliev: «Passar de tenir-ho tot a no tenir res et fa pensar»

Tenia 8 anys quan va sortir d'un orfenat d'Ucraïna per viure amb una família d'acollida a Llavaneres i avui treballa en l'oenagé que el va portar per ajudar altres nens com ell.

Gemma Tramullas

Oleg Vasiliev: «Passar de tenir-ho tot a no tenir res et fa pensar»

A la part interna del braç esquerre s’hi veu un tatuatge: XXI-XII-MMV. «És la data en què vaig conèixer la Fer, la meva mare, i em va canviar la vida», explica Oleg Vasiliev (Nikopol, Ucraïna, 1996). Tenia 8 anys quan va venir a Catalunya per primera vegada a través de l’oenagé Terrassa Ajuda Nens d’Ucraïna (www.ongtanu.org) i després de 10 anys passant temporades amb la seva família d’acollida a Llavaneres, va decidir quedar-s’hi a viure. Ara forma part de l’estructura de l’oenagé per ajudar altres nens com ell.

¿Podria explicar per què vivia en un orfenat a Ucraïna?

La meva mare era alcohòlica i addicta a les drogues. El meu avi tenia la meva custòdia, però quan va morir vaig haver de quedar-me amb ella. Acabava de fer 8 anys i als quatre mesos em va portar a l’orfenat.

¿Com es deia el seu avi?

Víktor. Ell sempre va voler tenir un net i jo soc l’últim que porta el cognom Vasiliev, per això mai he volgut canviar-me’l.

Al cap de pocs mesos d’entrar a l’orfenat, li van trobar una família d’acollida a Llavaneres.

Recordo que el dia que vaig arribar-hi plovia. A banda d’això, no entenia res. Tot era nou per a mi: nova cultura, nous pares, nova vida...

¿Com era l’Oleg de 8 anys?

Era (soc) bastant reservat, però no em costa fer amics i en dos mesos ja parlava espanyol. Cada any els nens de Tanu venen a Catalunya a passar un mes i mig a l’hivern i dos mesos i mig a l’estiu. En el període escolar jo anava a l’escola Serena Vall i també a l’esplai. Quan tornava a Ucraïna em feien una festa amb pastissos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

¿No és molt dur tornar a l’orfenat?

Sí, perquè passes de tenir-ho tot a no tenir res, però això et fa pensar. Tanu va decidir aquest sistema perquè els nens vegin un món més enllà de les seves circumstàncies i reflexionin sobre la seva vida. Aquesta situació et fa pensar a millorar emocionalment i aspirar a un futur millor.

¿Això és el que li va passar a vostè?

Sí, pensava que quan fos més gran volia tenir una família i tranquil·litat per construir un futur. Quan vaig complir els 18 vaig decidir quedar-me a viure aquí, i al principi va ser difícil. Tenia el recolzament total de la família i els amics, però estava una mica perdut. Ara tinc clar que aquesta és la meva llar.

¿Quants nens d’Ucraïna acull Tanu?

Ara mateix en són 40, però no només tenim el projecte d’acollida. El 2014 van tancar els orfenats a Ucraïna i molts nens van haver d’anar a viure amb les seves famílies biològiques, amb pares alcohòlics i drogoaddictes i mares que es prostitueixen i els deixen sols. Per això tenim un taller a Nikopol per a mares procedents d’entorns marginals.  

Vostè ara està implicat en l’oenagé que el va portar quan era nen.

Sí, volia fer alguna cosa per millorar la vida dels altres. Per això em vaig posar molt seriosament amb l’oenagé, vaig començar a traduir informes i documents, i viatjo a Ucraïna per ajudar a resoldre problemes. També treballo de nit en un centre per a asilats polítics.

El seu avi seria feliç de veure on l’ha portat la vida.

És estrany com la teva vida pot fer un salt tan gran... No pot ser només sort, ha de ser el destí.