Manel Fernández: «Exhibeixes el cotxe, expliques les millores, expliques batalletes...»

Algun corrent subterrani connecta, sens dubte, l’ofici de Manel Fernández, taxista, amb la seva afició, els cotxes. Els cotxes en un sentit ampli: corredor amateur de ral·lis des que era jove, col·leccionista de màquines de certa vetustat (no coses com un T de Ford, però sí coses com un Golf MK1) i organitzador de la Trobada de Vehicles Clàssics de Santa Coloma de Gramenet, que fa uns dies va celebrar la seva sisena edició. El que ve a dir-se amor pel vehicle. L’entrevista té lloc a Talleres Velasco, un de tota la vida al barri del Singuerlín, on té alguns dels seus cotxes en mode ‘stand by’; això és, en mode taller.

–Una afició cara... ¿De quants cotxes estem parlant?

–És cara en diversos sentits. També parlem d’esforç, sacrifici, temps... Cosa que té més valor quan tens família.

–És clar. Allà hi veig un...

–Els cotxes: tinc un Seat Marbella, un Golf MK1, un Golf MK2, un Seat 124/2000, un Peugeot 205 GT, un Golf Cabrio... Aquest és més per sortir a passejar.

–Expliqui’m, ¿com va acabar muntant una trobada de clàssics?

–Bàsicament, perquè havia anat a moltes concentracions i em va semblar que havíem de tenir la nostra, la de Santa Coloma. Igual que nosaltres anàvem a altres llocs, volíem que la gent vingués aquí.

–¿Nosaltres?

Les primeres trobades les vam organitzar amb un amic, Daniel Correa. Ell tenia un desballestador als afores, el Desguace La Roca, i allà els muntàvem. Eren concentracions populars.

–¿Què vol dir?

Una concentració de cotxes antics significa de cotxes de més de 25 anys. A Santa Coloma ja s’havia organitzat alguna trobada d’aquestes, però de cotxes d’abans del 1945. Això els feia més elitistes.

–Però van deixar el desballestador. Aquesta última va ser a Can Zam.

Sí... El que passa és que, com dir-ho: hem tornat a començar. Havíem fet cinc trobades, l’última el 2016, i l’any següent va emmalaltir el Daniel, i el següent vaig emmalaltir jo...

–¿I ara?

–Ara l’hem muntat amb Ferran Sibila, de l’Associació de Vehicles Històrics. Ens vam conèixer al gener, vam parlar del tema, ens vam adonar que compartíem la mateixa passió... I vam pensar que seria bo fer-ho més de cara a la ciutat. Per això ho vam fer a Can Zam. Bé, per això i perquè...

–Perquè...

–Perquè l’any 86 vaig córrer allà el meu primer ral·li. Llavors era diferent, una esplanada on es podien fer aquestes coses. Em feia il·lusió. De fet, em va servir per retrobar-me amb gent de l’escuderia que no veia des d’aquella època.

–¿Quina escuderia? ¿Com es deia?

–Tot Motor, es deia.

–Entenc que hi ha molta afició. Molta gent amb cotxes antics.

–Hi ha hagut un ‘boom’ de clàssics. Abans, fa 20 anys, no era així. Cada cap de setmana hi ha sis o set trobades. O 10 o 12. Si un té un cotxe antic, es pot passar els caps de setmana de trobada en trobada. Jo tinc la sensació que a Santa Coloma hi ha molt cotxe antic que no coneixem.

–Digui’m, l’objectiu d’aquestes trobades, ¿quin és, exactament? ¿Exhibir el mateix cotxe?

–L’objectiu és exhibir-lo, sí, però no només això. La gent hi va per explicar les millores que ha fet al cotxe, per explicar les seves batalletes... En certa manera som bastant friquis.

–M’imagino que a partir d’ara la idea és donar-hi continuïtat.

–És clar. De fet, sense tornar-nos elitistes, ens agradaria apujar el llistó i aconseguir portar cotxes d’abans dels 40. Però és difícil.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Per què?

–Bàsicament, perquè la gent que té aquests cotxes és molt gran. Són persones que ja no tenen l’entusiasme per anar a aquestes cites.