Pilar Ferrer: "Hem anat a casaments de gent que es va conèixer al càmping"

Sonaven les campanades de benvinguda al 1969 i naixia a l’Hospital Josep Trueta de Girona Pilar Ferrer. Si hagués sigut nen, l’haurien inscrit al 68, amb la seva lleva de mili, però al ser nena van deixar que els seus pares escollissin, i van preferir el 69 perquè fos la més gran de classe. Va ser la més gran i avantatjada amb el francès, ja que tenia mestres de la seva edat a casa, nens francesos que estiuejaven al càmping al costat del Mas Solés, a l’Estartit, on ella es va criar i sempre ha viscut.

Càmping Rifort.

El nom ve dels cognoms dels seus fundadors, Rifé i Fortea, dos emprenedors de Barcelona i Caldes de Montbui que el 1962 van proposar al meu avi, Pere Riera, llogar-li unes terres per muntar un càmping.

¿No les treballava?

Hi cultivava blat. Però el càmping s’obria després de la sega. Obrien només del 15 de juliol al 15 d’agost. Després el meu avi sembrava. Però no es feia gran cosa, són terres salines. El meu avi ja va néixer al Mas Solés, els seus pares eren els masovers. 

Avi de ment oberta.

Un dia va arribar una gent de Camprodon preguntant si els podíem llogar una habitació. El metge els havia recomanat l’aigua de mar i el meu avi els va dir que sí. I des d’aleshores, llogàvem habitacions. Però el càmping no el vam considerar fins que jo vaig acabar el batxillerat i vaig decidir estudiar turisme.

¿Va aprendre molt?

Estaven més enfocats a hotels. Vaig aprendre més treballant al càmping, sobretot en un càmping familiar com el nostre.

¿Per què?

Perquè no mires tant amb què faràs més diners, el que sents és que és un patrimoni nostre que conservem. Aquesta és l’essència, és casa teva, una gran família amb els clients. He anat a casaments de gent que es va conèixer aquí. Hi ha clients de fa 36 anys. Fins fa molt poc venien els que feia 50 anys que venien. Ara venen els seus fills i els seus nets. A mi de petita em ficaven al parc amb altres nens a jugar i així vaig aprendre francès. Primer venien sobretot francesos, després holandesos i anglesos.

¿Com ha canviat el turista de càmping?

Abans la majoria començava amb tenda, buscava el contacte amb la naturalesa. Després passaven a carrotenda, caravana i bungalow. Avui els joves volen tota la comoditat.

La gent vol portar la ciutat al camp.

L’esperit del càmping sempre ha sigut el contacte amb la gent, i avui van tots amb el telèfon. Els més petits que encara no tenen mòbil juguen junts. Els adolescents s’escriuen missatges per veure’s a la piscina. Però el WhatsApp té la seva part positiva, a l’hivern segueixen en contacte i demanen als pares reservar els mateixos dies que els seus amics.

¿Vostè ha viatjat?

Amb prou feines. A l’hivern les nostres filles, que ara tenen 20 i 16 anys, anaven a l’escola. Hem viatjat fora des de casa, els turistes ens han ensenyat geografia, idiomes i, fins i tot, música. El grup alemany de ska The Busters són clients. Al juliol venen més belgues i holandesos, a l’agost, francesos i espanyols. I es va notar molt quan van obrir l’Eix Transversal, des d’aleshores ve molta gent de Lleida i d’Osona, molt maca. La gent dels pobles s’adapta més a tot.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿A l’hivern què fa?

Planificar la temporada següent i manteniment. Treballo igual, a un altre ritme. Lloguem apartaments tot l’any.