Anar al contingut

Gent corrent

Clara Álvarez: "Aquesta ràdio és una família i sempre intentem ajudar"

Amb gairebé 40 anys de ràdio a les espatlles, s'ha mantingut sempre en segon pla, però és una peça fonamental en l'estreta relació que Radio Teletaxi manté amb els seus oients.

Gemma Tramullas

Clara Álvarez: "Aquesta ràdio és una família i sempre intentem ajudar"

ALBERT BERTRAN

El dia que va fer 82 anys, Isabel Bartra es va plantar als estudis de Radio Teletaxi a Santa Coloma de Gramenet i totes aquelles veus que tant l’acompanyen durant el dia van sortir a saludar-la afectuosament: des del fundador de l’emissora, Justo Molinero, que la va felicitar per antena, fins als locutors Miguel Ángel, María José, Juan Carlos i Robert. Atenent la seva espontània visita i la d’altres oients hi havia Clara Álvarez, una peça fonamental, però sempre a l’ombra, d’aquest model únic de ràdio.

Vostè era una nena de poble.

Vaig néixer en un llogarret gallec preciós, Murias de Rao, però allà no hi havia vida per a mi, només camp, camp i camp. Tots els dies eren iguals, i quan m’enviaven amb les vaques em posava a plorar.

Als 16 anys va venir a Santa Coloma.

Era el 30 de setembre de 1972. Hi vaig arribar un dissabte a la nit i dilluns vaig començar a treballar en una fàbrica de rellotges. Vivia amb dues germanes just davant de la casa de Justo Molinero, que encara no era conegut.

Anys després seria el seu cap. ¡Quina casualitat!

Ell va fundar Radio Teletaxi el 1982 i jo llavors era a Ràdio Mataró, on al principi portava la discoteca i després vaig fer una mica de tot. Era l’època del vinil i els discos dedicats. La gent trucava per demanar una cançó, jo agafava la trucada, apuntava i sortia corrents a buscar el disc mentre sonava una altra cançó i el locutor parlava.

Justo Molinero va acabar a Ràdio Mataró en part gràcies a vostè.

Ja tenia molt d’èxit, però li havien tancat l’emissora i el 1987 el meu director em va demanar que contactés amb ell. Vaig anar al bar on sabia que feia el cafè i li vaig dir que el senyor Palasí de Ràdio Mataró volia parlar amb ell per oferir-li feina. Van passar dos dies i no va dir res, així que hi vaig insistir.

I va aconseguir que anés a Mataró. 

Des d’aleshores ja no em vaig desenganxar del seu costat, jo a recepció i ell a dalt. Un temps després li van concedir la llicència de Radio Teletaxi i va comprar l’emissora de Mataró. Ell i jo anem els dimarts als estudis de Mataró; els dimecres, a Santa Coloma, i els dijous, a Tarragona.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’estil no ha canviat: ràdio de proximitat i molt participativa.

La ràdio està oberta a tothom, tant si vols demanar una cançó com si vols venir a saludar o explicar que se t’ha perdut el gosset o experiències més dures de solitud o maltractaments. Aquesta ràdio és una família i sempre intentem ajudar. De vegades li dic al Justo que semblem una oenagé.

Amb gairebé 40 anys de ràdio a les espatlles deu tenir un munt d’anècdotes.

Recordo una vegada, a Mataró, que una oient va trucar demanant una cançó per al seu marit perquè li havien posat la ràdio al taüt i se li estaven a punt d’acabar les piles.

¡Això sí que és fidelitat!

Els nostres oients són els millors. Quan els demanes que col·laborin amb alguna cosa, ja sigui per a la festa d’aniversari de la ràdio o per recollir aliments per al Banc d’Aliments, sempre reaccionen massivament.

Molta gent gran els escolta i els truca a la ràdio. Fan una funció social no reconeguda.

Una de les coses més boniques de la ràdio, per mi, és el programa dels nens, però és veritat que la gent gran és qui més ho necessita. A mi m’agrada parlar amb la gent. No soc ningú ni tinc habilitats de psicologia, però els anys t’ensenyen moltes coses. Tots necessitem ser escoltats. ¿I on truques si et sents sol? Allà on t’escolten.