16 jul 2020

Anar al contingut

Gent corrent

Maria Rovira: "Em reivindico pagesa, res d'empresària agrària"

És un referent de la lluita contra la discriminació de la dona en el camp i dilluns participarà en el primer Parlament de les Dones.

Gemma Tramullas

Maria Rovira: "Em reivindico pagesa, res d'empresària agrària"

Marc vila

Els préssecs pengen inflats i clapegen de vermell els camps que envolten el petit nucli de la Fortesa, a la comarca de l’Anoia. En aquest paisatge va néixer Maria Rovira que, a més d’ocupar-se de tres hectàrees d’horta, arbres fruiters i una petita vinya de la seva propietat, també lluita contra la discriminació en l’àmbit rural. Dilluns va participar en el primer Parlament de les Dones, una iniciativa del Parlament i el Consell Nacional de les Dones de Catalunya que consisteix en una sessió plenària composta només per dones referents de la societat, entitats feministes i les 60 diputades.

No es va dedicar al camp fins passats els 40 anys.

A mi sempre em va agradar el camp i durant les vacances anava darrere del meu pare collint raïm i olives. Soc la més gran, la pubilla, però al cap de dos anys va néixer el meu germà, l’hereu, i li tocava a ell ser a l’explotació.

Un sistema injust.

Tant per a les dones com per als homes, perquè al meu germà mai li ha interessat el camp. Quan ell pujava al tractor el miraven amb orgull i a mi, en canvi, em feien baixar.

Era una altra època...

Sí, però jo ja tinc 66 anys i quan fa poc vaig anar a preguntar el preu d’un tractor amb cabina encara s’adreçaven al meu marit. I això que tothom sap que soc pagesa; perquè jo em reivindico pagesa, res d’empresària rural.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Abans de ser-ho va treballar d’interiorista.

Volia estudiar Medicina, però a una noia no la deixaven veure segons quines coses. Eren anys moguts i jo era una mica rebel. Vaig acabar estudiant a l’Escola Massana i vaig treballar com a interiorista fins que vaig tornar al poble i va néixer el meu fill. Durant uns anys em vaig dedicar a fer quadros de flors seques i quan el meu pare va emmalaltir vaig decidir portar les terres.

¿Com van ser els inicis?

Al principi no em tenien en compte, era com transparent. Em vaig posar a fer cursos i a llegir, però fes el que fes, sempre em deien que el meu pare ho hauria fet millor. M’he hagut de reinventar per sobreviure i ara serveixo 50 cistells setmanals de fruita i verdura ecològica directament al consumidor.

La seva experiència la va portar a afiliar-se al sindicat Unió de Pagesos.

La primera vegada que vaig veure tots aquells homes em va impressionar. Jo era l’única dona a la comissió permanent i em molestaven algunes actituds. Els vaig dir que si volien explicar acudits masclistes se n’anessin al bar.

Des del sindicat va descobrir l’abast de la discriminació de la dona en el camp.

Parlava amb moltes dones que cuidaven la casa, els animals i també anaven al camp, però no estaven donades d’alta a la seguretat social. No tenien horaris, no cobraven, ni cotitzaven. Deien que només ajudaven el seu marit. Vaig córrer per tot Catalunya intentant regularitzar-ho.

El Parlament de les Dones és una oportunitat per portar els problemes reals al nucli del poder. 

La falta d’infraestructures al camp aguditza la precarietat, la desigualtat de salaris, la dificultat de conciliar la vida laboral i familiar... He participat en el grup de treball sobre drets laborals i econòmics amb 15 dones del Consell Nacional de les Dones de Catalunya. Tenim diferents interessos i visions, però hem aportat un text de mínims pensant en totes les dones.