Gent corrent
Hèctor Boada Ferrer: «Al menjador de casa sempre hi havia espectacles»
Juntament amb els seus germans Juli i Guillem forma la companyia de teatre d'humor PuntMoc, que enfonsa les seves arrels en unes excepcionals circumstàncies familiars sobre les quals no solen esplaiar-se. Llegeixin.
zentauroepp48501915 hctor boada190607113941 /
Tres germans de Barcelona fent humor. ¡Com els germans Marx!
L’humor gairebé sempre ha estat regit per tres figures. Però no ho vam fer premeditadament, va sortir de forma natural.
També eren tres germans els pallassos de la tele: Gaby, Fofó i Miliki.
Nosaltres no teníem tele i no consumíem aquest tipus de cultura. Els nostres pares ens portaven a festivals de carrer i circ i eren molt selectius amb els llibres i les pel·lícules que consumíem. Buscaven un humor molt blanc i ens posaven pel·lícules mudes de Stan Laurel, Buster Keaton i Charles Chaplin. La gent ens diu que tenim un estil únic, perquè ha nascut de dins.
¿Només són 3 germans?
No, som molts més.
¿Molts més? ¿Quants?
15.
¡15! ¿De la mateixa mare?
Sí. Jo soc el vuitè, tinc set germans per baix i set per dalt.
Disculpi la psicologia barata, ¿però pujar a l’escenari és una manera de cridar l’atenció?
Ser 15 germans està molt bé, però, com tot, té la seva part negativa, i la dificultat de fer-te veure com a nen dins d’un col·lectiu tan gran n’és una. Però no crec que això tingui relació amb el nostre projecte teatral. Tots fèiem teatre i música i al menjador de casa sempre hi havia espectacles. Era una cosa molt comunal, no hi havia competència per veure qui era més protagonista.
¿S’han educat a casa?
Sí, per això la nostra educació i els valors culturals i socials que ens van transmetre els nostres pares ens han deixat una empremta tan profunda. Les nostres obres reflecteixen els dos vessants de l’educació que rebem: d’una banda, l’humor blanc i pur i, per una altra, els valors sobre els quals hem format la nostra identitat i la nostra capacitat de decidir per no deixar-nos portar per la societat. De fet, el nostre últim espectacle, Denarius world, és una crítica aclaparadora al sistema capitalista.
Avui fan l’última funció de Denarius
És com si haguéssim transportat l’escenari de jocs de la nostra infantesa a l’escenari. Busquem la part més genuïna, despullar-nos de tot i arribar al nadó que tenim dins; busquem la reacció més espontània, nua i pura.
Van fundar la companyia el 2001, quan eren adolescents.
Va coincidir amb l’època de la rebel·lia postadolescent i és una sort que poguéssim canalitzar tot el que ens passava perquè ara n’estem collint els fruits. Treballem molt a Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Holanda i França. És una pena que la nostra proposta agradi tant fora, però gairebé no tinguem oportunitat de mostrar-la aquí.
Notícies relacionades¿Són conscients que si utilitzessin la història dels 15 germans serien més mediàtics?
És una cosa que hem debatut sempre i d’alguna forma l’utilitzem, perquè jo avui podria no haver-l’hi dit, però no volem que se’ns valori per qui som sinó pel que fem. Al final, té a veure amb els valors que ens han transmès: ¿Realment ens faria feliços sortir a tot arreu?
- Sistema sanitari Catalunya congela l'ampliació dels cribratges de càncer per falta de pressupostos i professionals
- PATRIMONI La Sagrada Família ja és l’església més alta del món
- Intriga amb rerefons social i polític
- La gestió de la dana L’exconsellera Pradas, sobre la tarda del 29-O: "No sabia on era Mazón"
- El futur de l’educació El reforç de l’oralitat des d’infantil millora la lectoescriptura i l’èxit escolar
- Apunts polítics de la setmana ¿Què guanya i què perd Puigdemont amb la seva ruptura amb Sánchez?
- La rutina d’exercicis de la Rosalía amb la qual s’atreveix fins i tot amb l’òpera: “Tots els espectacles exigeixen que estigui en plena forma”
- Un empresari espanyol resident a la Xina revela com veuen l’okupació a Àsia: «No els entra al cap, pensen que m’ho invento»
- Comunitat Valenciana Dirigents del PP valencià demanen una sortida a la crisi amb Mompó de nou líder
- Cine y salud mental Marta Lopera, investigadora de la UOC: “El buen terror no explota la locura, la convierte en experiencia humana”
