Martha Ogochukwu Dennis: «Allà on hi ha dones líders, les coses canvien»

Alguna cosa es mou a l’Àfrica i els protagonistes són joves formats a Europa i els Estats Units que volen tornar als seus països per canviar les coses. Martha Ogochukwu Dennis (Nigèria, 1991) ha estudiat un màster en Ciències Polítiques amb una beca de la Fundació Dones per l’Àfrica i la Universitat Autònoma de Barcelona i ara busca finançament per continuar els seus estudis de doctorat abans de tornar a Nigèria i posar en pràctica els seus coneixements.

Nigèria és el doble de gran que Espanya. ¿D’on és vostè exactament?

Les meves arrels són a l’est del país, però em vaig criar al nord, a Wukari, a l’estat de Taraba. Fa set anys hi va obrir la primera universitat pública i allà vaig estudiar Ciències Polítiques. La meva mare va demanar diversos crèdits per pagar els meus estudis i fa poc vam acabar de pagar els deutes.

¿Per què Polítiques?

No hi havia gaire on escollir i l’economia no m’interessava. Amb el temps m’hi vaig anar apassionant, vaig entendre que a Nigèria els polítics capitalitzen la ignorància de les persones per omplir-se les butxaques i que la gent no som conscients del poder que tenim.

Em sona.

A Nigèria hi ha diversos nivells de crisi, amb la corrupció en el número u. Tenim problemes de seguretat, d’atur, de sanitat, de contaminació, crisis religioses, tribals... On viuen els meus pares hi ha tirotejos diàriament i tinc por per ells. Tot i així, la gent continua votant incompetents només perquè són de la seva mateixa tribu o religió.

Vostè és igbo, que són majoria a l’est, però viu al nord, de majoria haussa. ¿Això li dona una altra perspectiva?

Definitivament. Això no va de ser igbo, haussa o ioruba, va del 95% de les persones sense poder que no tenen aigua, ni llum, ni prou menjar. L’atur és del 23% i continua pujant. El meu nòvio és llicenciat en Comptabilitat i ni tan sols pot alimentar-se bé. ¿De què serveix tot l’esforç per graduar-te si acabes demanant almoina?

¿Veu la llum al final de túnel?

Sí, sento que alguna cosa s’està coent, la gent s’està conscienciant més del que de veritat importa i els joves volem canviar les coses. Hem de posar l’amor al país en primer lloc i començar a reorientar els nostres valors en la família, les escoles, els centres religiosos... Tot és política i només podrem resoldre la corrupció i l’egoisme si comencem a actuar des de la base. Però ens queda molt camí per recórrer.

¿Quins són, aquests valors? 

Hem perdut el valor de la decència, de la comunitat, de l’honestedat, de la tolerància, de cuidar-nos els uns als altres. La gent és egoista i cobdiciosa i els polítics no surten del no-res, són un reflex de la societat. Necessitem una ètica decent.

¿Vol entrar en política al seu país?

Tal com estan les coses, és gairebé impossible per a una dona nigeriana fer política sense posar en risc la seva integritat i la de la seva família. Potser ho faré en el futur, perquè està clar que allà on hi ha dones líders les coses canvien. A Etiòpia el 50% del Govern el componen dones; en canvi, a Nigèria no arriba al 8%. És una vergonya per a un país que es creu un referent a l’Àfrica.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Llavors, ¿com pensa contribuir al canvi a Nigèria?

Des de les aules. M’agradaria fer classes de lideratge ètic als nostres futurs governants. També m’agradaria fundar una oenagé perquè per pròpia experiència sé el potencial que té per canviar la vida d’una persona. Els meus plans immediats, si trobo finançament, són estudiar un doctorat i especialitzar-me en qualsevol àmbit que tingui a veure amb els drets de les persones. Vull que a Nigèria se senti la veu de les dones.