Anar al contingut

GENT CORRENT

Anna Puig: «La jugadora 16 va ser determinant per guanyar»

Jugadora de rugbi, es va proclamar campiona d'Europa en un partit que va batre rècord d'assistència a Espanya.

Manuel Arenas

Anna Puig: «La jugadora 16 va ser determinant per guanyar»

ALVARO MONGE

La selecció espanyola de rugbi femení es va proclamar campiona d’Europa per setena vegada el 30 de març passat. La final, on 'Les Lleones’ van vèncer Holanda per 54 a 0, va registrar un nou rècord d’assistència en un partit de rugbi femení a Espanya, tal com va confirmar la Federació Espanyola de Rugbi: 8.900 espectadors. Entre les guanyadores hi va haver la catalana Anna Puig (Barcelona, 1999), capitana del Sènior Femení de la U.E. Santboiana, club de rugbi més antic de l’Estat.

–Comencem pel principi: enhorabona. 

–Moltes gràcies. Aquest Campionat d’Europa és el meu segon títol internacional absolut; l’any passat ja vaig estar en la consecució de l’Europeu de Bèlgica.

¿Com van viure el rècord d’assistència?

–Molt positivament: la jugadora 16 va ser determinant per guanyar. Sabem que és fonamental per arribar al Mundial. Ens va sorprendre tanta gent i mola molt tenir un Central ple, com si juguessin els nois.

Una altra bona notícia per a l’esport femení.

–Sí, la veritat és que estem molt contentes amb com se’ns està tractant. Últimament se n’està parlant bastant, d’esport femení.

–¿Per què va triar el rugbi i no un altre esport?

–Perquè anava als entrenaments del meu germà, que ja jugava a Sant Boi. Em van deixar un dia entrenant amb els petits i vaig seguir. La meva mare ni recorda a quina edat vaig començar, però se suposa que als 5 anys.

–A part del rugbi, ¿qui és l’Anna Puig?

–Estic a segon de Medicina, m’atreu molt ser forense. Entre la carrera i les 13 hores setmanals que inverteixo en el rugbi comptant gimnàs, entrenaments a Sant Boi i amb la catalana, acostumo a estar ocupada [riu].

–Va començar jugant amb els nois. ¿Com va ser el canvi?

–Sí, als 16 et passen amb les noies. Amb els nois potser era més bèstia, més dinàmic... sempre dic que les noies ens preguntem més per què fem tal jugada o ens preocupem més pel que ens dirà l’entrenador si ho fem malament.

–¿Ha viscut alguna mala experiència, potser masclista, en el rugbi?

–Personalment, no. En el rugbi hi ha molta cordialitat, i això m’agrada especialment. Si l’àrbitre diu que no és assaig, no és assaig. No se li discuteix. Quan fas la marca i xutes a pals per transformar, tothom calla: silenci absolut per al xutador. Ho vaig notar molt a la final.

–¿I quin és el seu millor record de tots aquests anys?

Fa dues o tres temporades, quan estàvem pendents de descendir, però vam guanyar al nostre estadi, el Baldiri Aleu. Tothom ens va venir a animar i vam jugar molt bé.

–Parli’m de com es porta això de jugar al club de rugbi espanyol més antic.

–Ara no ho noto tant, però de petita sí que, quan ens guanyaven, escoltaves el típic "buah, ¡hem guanyat a Sant Boi!" (riu). La gran diferència per a mi és que això és un club i passes per totes les categories. Per exemple, altres equips no tenen escola; això és el que m’agrada del club.

–¿I en la selecció?

–L’ambient és molt bo i, tot i que hi va haver un canvi generacional després del Mundial, no es nota la diferència. Gairebé totes estudiem, excepte les que treballen i han de demanar un dia sense sou, perquè és el que hi ha aquí... de totes, potser una o dues es guanyen la vida amb el rugbi.

–¿S’ha plantejat deixar el rugbi?

–Sempre he dit que, si arribes a uns Jocs Olímpics, l’endemà ho deixes. Perquè és el màxim a què pots aspirar com a esportista. Si m’ho puc compaginar, genial, però tinc clar que m’atreu ser forense i m’agradaria treballar d’això.