Enric Magoo: «Podríem ser polítics, enganyem molt bé»

Un mag sempre és un mag, fins i tot quan concedeix una entrevista, iEnric Magoomentre parla sosté una vareta màgica, fa desaparèixer la bola vermella d’una mà, la fa aparèixer a l’altra. Nascut fa 57 anys a Badalona, el seu discurs el construeix des de l’experiència: l’any que ve en farà 40 des que va pujar a un escenari. Sí, va començar molt jove. Moltes coses han canviat des d’aleshores.

-¿Per exemple?

Doncs, per exemple, el canvi que han introduït en la màgia les noves tecnologies.

-¿Es vol esplaiar?

Bé, quan vaig començar, l’única opció que tenies per aprendre’n era que algú te n’ensenyés. Avui hi ha gent que puja a l’escenari simplement aprenent trucs per Youtube.

-¿I això és bo o dolent?

-Té les dues cares. És bo perquè suposa que hi ha més difusió. I és més fàcil aprendre. Però també li resta valor.

-Aleshores, entenc que va tenir un mestre.

-Vaig tenir tres mestres: el primer va ser Antonio Arbós, que era secretari general d’espectacles de CCOO i tenia un petit circ. La meva mare me'l va presentar quan es va adonar que la cosa anava de debò.

-¿Als 17 anys?

-Més o menys. Jo, de nen, com tot el món, vaig tenir la meva caixa de màgia, però no va ser per això que em va agradar. Simplement, un dia em vaig trobar amb un amic pel carrer que em va dir: “Et faré un truc”, i tot seguit va fer desaparèixer un cigarret en un mocador.

I vostè va quedar captivat.

-Totalment. Me’n vaig anar al Rei de la Màgia a comprar el truc, i allà va aparèixer un altre dels meus mestres, Carlos Bucheli, el propietari. “Tanco la porta perquè no ens molestin”, em va dir. Em va fer sentir especial. Jo crec que tenia ull per als futurs mags...

-¿I el tercer? ¿El tercer mestre?

-Aquest és Víctor Martí, el director d’Abracadabra, amb qui vaig tenir la sort de treballar. A part de la meva feina a la companyia, Martí em va donar ocupació a la botiga que tenia a Barcelona, a Arc del Teatre, L’Apotecari màgic. Ser dins d’una botiga de màgia va ser un aprenentatge increïble per a mi.

-Perquè estem parlant d’això, ¿no? Dels anys d’aprenentatge.

-Els 80 van ser els anys d’aprenentatge, sí. Els 90 van ser els d’aconseguir premis, i a la dècada del 2000 em vaig dedicar a fer espectacles de tipus familiar. Fins aleshores havia viatjat molt, però el meu fill va néixer el 99 i em venia de gust estar aquí i disfrutar amb ell.

-¿I ara? Si va per dècades...

-Doncs ara, amb tot el coneixement recopilat, em dedico a la formació i l’assessoria. Per descomptat que continuo fent espectacles, pujant a l’escenari, però em ve de gust compartir tot el que he après.

-¿Assessoria? ¿Per exemple?

-Doncs no ho sé, per exemple al Mag Maxi, del Circ Raluy. Tenim bona relació i em demana consell.

-Expliqui’m: el seu estil, ¿com el definiria?

-Jo faig màgia teatral. Això ho vaig aprendre amb Abracadabra. Sempre crec un personatge i sempre organitzo l’espectacle entorn d’un relat. Crea un ambient especial.

-Frankie J.B.

-Sí, jo crec que aquest ha sigut el meu personatge de més d’èxit... ¡Perquè no envelleix! Perquè és una caricatura, jo crec, i a més, perquè em recolzo en música que mai mor, com ‘Summer nights’ o com la Cinquena de Beethoven, però en la versió de ‘Febre del dissabte nit’.

-Digui’m, ¿com s’expressa la maduresa en un mag?

-En el meu cas s’expressa en el fet que ja no tinc pressa. Tota la vida he tingut molta pressa per aconseguir coses, o demostrar el que valc, a mi i als altres. Això ja no la tinc. I això es veu en els espectacles, me’ls prenc amb més calma, abans volia oferir moltes coses. Ara potser en faig menys, però ho faig millor.

-¿Per què creu que la màgia no perd vigència?

-Perquè juga a fer possibles coses que semblen impossibles. Això és el que fa sortir el nen que tenim dins. Podríem ser polítics, enganyem molt bé.

-Per acabar, arriba una altra edició del Festival Li Chang

-Jo i dues persones més, Andreu Solsona i Juanjo Navarro. Serà la 19a edició.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-O sigui, que el pròxim any en celebra 40 de vida artística i el festival en celebra 20.

-Sí. Serà un any de celebracions.