Barnaby Wass: «Va ser molt pitjor rebre la notícia del càncer del meu fill que rebre la del meu»

Dissabte, dia 27, a la serra prepirinenca del Catllaràs (el Berguedà i el Ripollès), proves d’orientació i curses per a nens i adults pujaran al podi el gran regal de la solidaritat. La jornada esportiva ha sigut pensada per sumar diners destinats a la tasca que l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) realitza acompanyant el dia a dia dels qui creuen l’incert i delicat camí oncològic. En el gran repte de vèncer aquestes cèl·lules malignes que algun dia aconseguirem desactivar, Barnaby Wass (Poitiers, 1975) va descobrir el valor del coixí que suposa l’atenció altruista d’Afanoc amb activitats i moixaines als petits pacients i als seus familiars. Ho va viure a través de la leucèmia del seu fill, als 18 mesos. I desitja incentivar-ho.

Es proposa recaptar 50.000 euros amb la web https://transperfectmountainchallenge.com/

És l’oportunitat que brinda l’èxit en la vida professional de tenir recursos i utilitzar-los per tornar a la societat tasques altruistes. I en el meu cas he pogut comptar amb les persones increïbles del meu equip per sumar-s’hi. També és un mitjà perquè els equips se sentin bé a través d’aquestes accions i amb la seva feina a l’empresa. Totes les parts surten guanyant.

¿Què admira més d’Afanoc?

Sobretot, els seus voluntaris. Tots d’alguna manera han viscut la malaltia de ben prop, i per això el seu tracte amb qui la passa és molt especial i pròxim. A la planta d’oncologia van instal·lar neveres i taquilles per als familiars. La meva esposa pràcticament vivia allà. Les sales de joc per fer més fàcil l’estada dels nens i l’allotjament a prop de l’Hospital de la Vall d’Hebron, la Casa dels Xuklis, per a famílies que venen de lluny, tot això és una part impagable que fa que les ganes d’ajudar perquè ho puguin continuar fent sorgeixin de manera natural.

¿Triar una activitat esportiva per recaptar aquests fons té el seu significat també perquè parlem de malaltia?

Molt. Quan el meu fill ja s’havia recuperat, a mi em van detectar un altre tipus de càncer sanguini. I, sabent que m’esperaven tres anys de tractament amb fàrmacs, de seguida que vaig poder vaig començar a fer esport. Per a mi sortir a córrer és una manera d’ajudar a eliminar toxines.

¿Què sent que es mou en el seu interior?

Sento el rendiment, que em mantinc en forma, la disciplina regular em fa sentir que la superació d’un mateix és possible, en l’esport i en la vida. I m’adono de la increïble capacitat que té el cos humà de regenerar-se i combatre les malalties.

¿Què va ser més difícil d’encaixar, la notícia del càncer del seu fill o la del seu?

Sens dubte, va ser molt pitjor rebre la del nostre fill que, a més, ens va arribar d’una forma molt freda. Precisament, quan jo vaig saber que el meu fill tenia càncer, el fet de ser pare em va fer sentir 'no puc morir', vaig sentir molt forta la meva responsabilitat com a pare.

¿Com va conciliar el seu procés oncològic amb la seva activitat professional?

La feina va ser una de les meves millors ajudes. El meu cap (a la central de TransPerfect a Nova York), en lloc d’apartar-me de la meva feina, em va continuar donant responsabilitats, fins i tot, més. I és una cosa que agraeixo, perquè em va ajudar a treure forces per continuar.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

I ara ha acceptat la seva voluntat d’aportar guanys de l’empresa a Afanoc.

La responsabilitat social corporativa és una cosa que als Estats Units està molt assumida. Allà la nostra empresa ja col·labora amb dues oenagés: Girls who Code i V Foundation. Ara sumem el nostre compromís de contribuir també a Europa amb una, que garanteix la gran ajuda d’Afanoc.