Roger Aguilar: "Les lletres no són el meu fort, però és el que m'agrada"

Aquest curs no queda ni una sola plaça per estudiar Filosofia a les universitats públiques catalanes. El context polític local i mundial, juntament amb la preocupació per l’avenç desenfrenat de la tecnologia i el futur del planeta atreuen nous perfils d’alumnes a aquests estudis. Aquest és el cas de Roger Aguilar (Sant Sadurní d’Anoia, 1999), que està en el seu primer any de Filosofia a la Universitat de Barcelona, on l’oferta de places s’ha reduït de les 250 que hi havia el 2010 a les 200 actuals.

Filosofia no va ser la seva primera opció.

No. M’interessa l’aplicació de la tecnologia en l’ésser humà i l’any passat em vaig matricular a Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions.

¿Per què ho va deixar?

Perquè aquests estudis es limiten molt a les aplicacions en sistemes electrònics i jo buscava una visió àmplia sobre com humans i màquines poden arribar a interaccionar d’una forma orgànica. Quan vaig veure que allò no era el meu fort em vaig posar a buscar gent que parlés de transhumanisme i això em va derivar a la política, a l’ètica i a la filosofia en general.

Però vostè sempre ha sigut fan dels números.

És el que m’anava bé i continuen sent part de la meva identitat. Les lletres no eren, ni són, el meu fort. He d’esforçar-me molt per entendre el que llegeixo, però és el que m’agrada.

¿Què van dir a casa quan va deixar un grau que amb prou feines té atur per la filosofia?

El meu germà ho veia a venir perquè em veia poc motivat i els meus pares van pensar que devia ser una davallada momentània, així que vaig haver d’argumentar-los-ho molt bé. Si no feia lletres estaria fent números de mala gana i crec que van entendre que la meva llibertat no ha d’estar coaccionada per les seves expectatives cap a mi.

Bé, ara a Silicon Valley estan fitxant filòsofs.

¿Ah, sí? No ho sabia. Això demostra que la societat vol canviar, però encara no sap com. El perill d’això és que els empresaris acabin determinant com ha de canviar el món perquè, al final, si les grans empreses contracten filòsofs és pel seu propi interès i no per revolucionar els modes de producció per al bé comú.

¿Què li sembla que les facultats de Filosofia estiguin plenes?

¡Quant de mal que ha fet 'Merlí'! [Riu] No, seriosament. Jo crec que la sèrie ha influït, però en el grup de WhatsApp de la facultat no hi ha ningú que declari obertament que 'Merlí' l’hagi portat fins aquí.

¿Vostè també va veure la sèrie de TV-3 sobre el professor de Filosofia? La

vaig seguir religiosament amb la meva família fins al final, i no em va agradar.

¿Ah, no?

No. Em sembla una bona introducció i un mal aprofundiment.

Llavors, ¿què mou els joves a estudiar Filosofia?

Hi ha qui ve per la lògica o la metafísica o, en el meu cas, pel transhumanisme, però a molts ens interessa la influència que pot tenir la filosofia en la política. A mi també m’han portat fins aquí lluites civils com el feminisme, l’antiracisme i l’antiespecisme. Aquesta societat globalitzada i capitalista s’ha transformat en un nou imperialisme i hem de preguntar-nos per què està passant això i d’on ve.

¿Els filòsofs contribuiran a un món més just?

Hi ha filòsofs les teories dels quals han format nacions molt potents i han canviat el món a escala material. Les contradiccions del passat poden aportar solucions als problemes actuals, però des de la política no s’està intentant aprendre res d’aquesta experiència.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Veurem éssers posthumans?

D’aquí 50 anys començarem a veure coses divertides. Jo vull que arribi aquest dia però, si no canvien les coses, aleshores ja ens haurem carregat el planeta.