02 d’abr 2020

Anar al contingut

GENT CORRENT

Rubén Sánchez: "Narraré l'experiència de ser un turista a l'Antàrtida"

Ha aconseguit reconduir la seva vida per dedicar-se a viatjar i fer vídeos i fotos de la natura per tot el món

Mauricio Bernal

Rubén Sánchez: "Narraré l'experiència de ser un turista a l'Antàrtida"

RICARD CUGAT

Amb la història de com Rubén Sánchez ha acabat per dedicar gran part de la seva vida a viatjar, fer fotos i vídeos de la natura i comercialitzar-los a través d’una de les agències de referència a escala mundial –Getty Images– es podria fer tota una entrevista. Seria una peça del tipus: “Com un enginyer de sistemes acaba convertit en..." D’aquesta entrevista en particular, el tema no és aquest: és el viatge que va fer recentment a l’Antàrtida. El primer producte del periple és una exposició de fotos oberta al públic a l’espai B The Travel Brand Xperience de Barcelona.

–¿Què porta algú a l’Antàrtida? ¿La feina? ¿La curiositat?

–¿El fred? Sempre he sentit predilecció pels llocs freds. I la curiositat, és clar, però més que la curiositat, l’emoció. Sento debilitat pels llocs que em poden emocionar, i l’Antàrtida pertany a aquesta categoria.

–Però tenia intenció de fer-ho rendible, ¿no?

–¿Rendible? No. Aquest viatge mai serà rendible. Ha sigut més un viatge personal, gairebé existencial. Ara bé, també hi anava amb la intenció de narrar tot allò. Però al ser un viatge en grup era un repte.

–¿Un viatge en grup? ¿Com un creuer?

–Pot dir-ho així, però les comoditats eren mínimes. El viatge més barat que es pot fer a l’Antàrtida: aquest va ser el que jo vaig fer. En un barco anomenat l’‘Ushuaia’, que va ser utilitzat per a l’exploració àrtica i ara l’utilitzen per portar turistes.

–¿Per què era un repte?

–Bé, al ser un viatge en grup tots anàvem junts a tot arreu. Al final em va semblar evident: "Narraré l’experiència de ser un turista a l’Antàrtida" Em vaig dedicar a buscar les històries dins del barco. I quan tenia prou confiança: "Escolta, ¿tu per què has vingut a l’Antàrtida?"

–¿Amb què es va trobar?

–Amb gent que anava a fer un viatge molt introspectiu, amb la intenció gairebé d’explorar un altre planeta. No hi havia un ambient festiu permanent, hi havia un ambient relaxat, d’introspecció i expectativa. Em va cridar l’atenció que viatjava molta gent sola, o gent que sempre estava buscant un racó solitari al barco. Crec que cadascú anava buscant una cosa molt personal, molt mística.

–Parli’m del paisatge.

–Bé, bàsicament no et pots creure el que estàs veient. L’experiència és tan potent que et són iguals totes les altres coses. Estàs tota l’estona mirant el paisatge, no pots deixar de mirar. És la immensitat i la solitud en un sol lloc.

–Aquestes són les fotos del viatge. Però no és la narració de l’experiència turística...

–No. Aquesta narració tindrà forma de videoblog i estarà a punt cap a final d’any. La meva idea és aprofitar que tinc canals a Vimeo i Youtube per difondre'l per allà. Però m’he trobat que tinc prou material i prou presència per fer un documental també.

–Expliqui’m una cosa, ¿pot viure dels viatges?

–La idea és que sigui sostenible a llarg termini. No és una feina súper lucrativa, però crec que pots viure d’això. De moment poso en pràctica el que jo anomeno la fórmula pop, que consisteix a tenir diferents fonts d’ingressos. Treballo amb Getty i amb altres agències, més petites. A més, visc de manera molt senzilla en un poble de la muntanya de Lleó i puc dedicar els guanys a viatjar.

–Perquè la idea és aquesta, ¿no? Viure viatjant.

–Sí. Els meus pares em van inculcar el gust per viatjar i conèixer el món, i des de jove he tingut l’oportunitat de viatjar a llocs diferents.

–¿Per exemple?

–Islàndia, el desert d’Atacama, Bolívia, Cuba... I una vegada vaig fer el Transmongolià, que va ser l’origen de tot això.

–Expliqui’m.

–Un vídeo. Vaig gravar un vídeo fent el Transmongolià. El vaig penjar a Vimeo i a ells els va agradar i el van posar en portada. Vaig començar a rebre correus de tot arreu, entre els quals els d’una agència...