Josep Mestres: "Als 60 havíem d'anar a fora a buscar turistes"

Els 600 rugien pels carrers, el Barça de Rifé, Cayetano Ré i Benítez estava en plena sequera de lliga i el turisme de costa s’entreveia només a través del NoDo, perquè Barcelona encara no figurava en el circuit. Tan diferents eren les coses, que Nou de la Rambla (abans Comte de l’Asalto i escenari d’aquesta història) seria fins i tot uns anys l’avinguda de la Moda, plena de castos vestits de núvia. I en aquestes que el pare de Josep Mestres Blanch es va olorar que la capital catalana podria acabar sent una gran destinació i va triar aquest eix històric del Raval. Naixia així (1964)l’HotelGaudí (tres estrelles), que 54 anys més tard continua penjant el ‘ple’ molts dies de l’any. A ell li va valer una Medalla del Turisme de Catalunya 2012 i moltes safisfaccions.

-El seu pare va ser un doble visionari...

-¡Sí! Va encertar al creure en el turisme i apostar pel centre de Barcelona, però també amb el nom, perquè llavors Gaudí no deia res a un viatger i ara és un reclam.

-Hi havia uns 80 hotels a la ciutat, però encara no hi havia turistes.

-Estaven totalment enfocats al viatger de negocis. Quan vaig acabar la carrera i el 1968 vaig assumir la direcció de l’hotel pensant que seria una cosa temporal, començàvem a treballar amb grups de vacances.

-¿Calia anar a buscar-los?

-Sí, a l’estiu treballàvem directament amb autocaristes de la resta d’Espanya, França i Itàlia. Anàvem a veure’ls, ens fèiem amics i fins i tot dormíem a les seves cases... Ells organitzaven els viatges i molta gent quedava tan contenta que tornava cada any.

- I vostè es va enganxar a l’hostaleria.

-Em va atrapar quan jo pensava fer oposicions a advocacia de l’Estat. Llavors al sector tots ens coneixíem i érem amics. Mai vaig imaginar que continuaria portant l’hotel fins al 2011, quan em vaig jubilar i la gestió va passar a les meves dues filles. És un món apassionant i ¡hi havia tantes coses a fer!

-¿En quin moment sent que la ciutat es puja a l’onada turística?

-Un primer punt i a part va ser el Mundial de 1982, va fer gairebé que l’hostaleria local descobrís el viatger italià. Molt pocs treballàvem fins aleshores amb ells. Va ser un ‘boom’. Però els Jocs de 1992 ho van canviar tot al posar Barcelona al mapa mundial. La ciutat es va enlairar.

-A batzegades ¿per què van ser tan durs els següents anys?

-Les hem vist de tots els colors. Als anys 70 ja hi va haver una etapa molt dolenta per al sector. El 1993 facturem la meitat que al 92 perquè hi havia moltes places per omplir. Però tots abaixem preus i amb una bona oferta d’infraestructures noves, gastronomia i cultura, i fent les coses bé com se sabien fer aquí, l’èxit només va tardar uns anys a arribar.

-¿Morir d’èxit també era qüestió de temps?

-És una pena aconseguir-ho i no continuar fent-ho bé. Segons la meva opinió la massificació va arribar amb el fenomen dels pisos turístics, encara n’hi ha milers d’il·legals i el seu encaix en finques de veïns és impossible. En molts casos han portat un turisme de poca qualitat, de festa, de comiats de solter i que no es pot controlar. Han de ser legals i concentrar-los en blocs sencers. Nosaltres passem per moltes normatives de seguretat i ells cap. ¿Què passarà el dia que hi hagi un incendi en algun lloc d’aquests?

-¿Què opina de la gestió de Colau en el turisme?

-No toca bé aquest tema, no ho ha entès, i s’ha fet eco de la turismofòbia. És cert que ha arribat a haver massa hotels, però aquesta limitació ara no és bona. El mateix mercat s’autoregula i si sobren places els que pitjor ho fan es reconvertirien en altres negocis.

-¿Què li diria a un turismofòbic per fer-lo canviar d’opinió?

-Amb una bona gestió el turisme és positiu i genera riquesa. No només a hotels, miri el comerç, serveis, proveïdors, taxis... I els sous estan per sobre del conveni d’hostaleria a molts hotels. No s’han d’aplicar altres convenis, com ha passant amb la neteja externalitzada. Cap de les nostres cambreres de pis cobra menys de 1.200 euros.  

-Va ser vicepresident vuit anys d’Amics de la Rambla ¿com diagnostica la zona?

-Ara estem patint els narcopisos i els pisos turístics il·legals. Però això és glòria comparat amb el que vam viure als anys 80, amb les drogues, prostitució i robatoris... Es va tocar fons i va costar molt reflotar-ho.

-¿Té cura l’ennobliment? 

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

 -És un barri complex. Hem viscut diverses onades de marxa i trasllat de veïns per diferents motius. De vegades pels greus problemes d’inseguretat, després per les onades migratòries i la seva implantació per nacionalitats en diferents carrers, més tard pels pisos turístics... Cal continuar treballant pel barri.