Gemma Sabaté: "Despulla més sincerar-se que treure's tota la roba"

Dormir sota el cel, viatjar fent autoestop, colar-se als trens..., una vida alternativa, sense diners a les butxaques va ser durant un temps l’aventura cap a la llibertat, la pastanaga davant del nas de Gemma Sabaté Morrison (Barcelona, 1980). Sense cap tipus de por, va córrer riscos viatjant per diversos països. "Atraus el que necessites viure", diu. Així madurava, però sempre va trobar algú al camí disposat a donar-li una mà. Ara és ella qui en els seus trajectes d’anada o tornada a Arbúcies atura el seu vehicle i convida a pujar aquell qui demana compartir un tros de camí sobre rodes. Així ha educat els seus fills, ensenyant-los a sentir-se part d’un tot. Des de les altures del trapezi que l’acompanya a volar, deixa anar missatges que fan diana en la consciència social.

Porti’ns als seus inicis de llibertat.

Vaig arribar a Londres amb 21 anys amb la facilitat de dominar la llengua, perquè la meva mare és anglesa. Vaig treballar a Zara per fer un coixí de diners i poder viatjar a altres països.

¿Quin va ser el següent?

Holanda. Vaig intentar entrar legalment com a okupa en una casa, però no era fàcil, hi arriba massa gent, i vaig acabar acollida pel Cirque du Monde, un projecte patrocinat per Cirque du Soleil obert a gent del carrer, alguns amb addiccions.

¿Què els procuraven?

Ens donaven la responsabilitat d’entrenar diferents disciplines per preparar espectacles que portàvem a suburbis d’Amsterdam i ens donaven diners.

¿Va ser molt de temps?

Dos anys. En una classe de mímica i ‘clown’ vaig conèixer la meva parella, un portuguès que també ho feia. Ens vam adaptar una furgoneta per viatjar, i vam venir a la recerca de la calor. El circ i la cuina ens agradaven. Vam tenir tres fills. El meu company es va creure capaç de sostenir tota la família amb el diàbolo al carrer, però vam acabar tunejant una caravana amb un forn dins per anar a mercats medievals a despatxar pa.

¿Van aprendre a fer-lo?

Ell, de petit, matinava molt i, com que s’avorria, fins a l’hora d’entrar a l’escola anava a visitar els forners i els ajudava. I així va aprendre a fer pa.

¿Quan va pujar per primera vegada al trapezi?

Als 30 anys, quan ja havia criat els meus tres fills, volia enfortir-me físicament i, en lloc d’anar al gimnàs, em vaig apuntar a l’escola Circ Los de Sant Celoni per fer teles i trapezi. I una amiga va muntar un cabaret en una associació i em va convidar com a artista aèria. Jo feia només un any i mig que hi era, però em vaig preparar bé. De la masia i l’hort, em vaig veure maquillada i vestida amb brillants volant en un espectacle.

¿I el seu número nu com va arribar?

Vaig anar a un retir de Luna, amb dones, tres dies en què treballes la menstruació, i una de les dinàmiques era despullar-se. Cada peça de roba que et treies era una cosa que no volies. I vaig pensar que allò en un espectacle en escena podia ser molt maco.

¿On ho va fer per primera vegada?

A La Fàbrica de Somnis, un antic espai industrial de Vic recuperat com a escola autogestionada d’esports no competitius ni consumistes, on ara dono classes de trapezi i teles. En aquell primer espectacle entre el públic hi havia algú d’El Molino de Barcelona i em van convidar a fer-ho al seu Festival Burlesque. A l’agost actuaré en el GiraCirc de Collsuspina (17 a 19) i el Bioritme de Vilanova de Sau (27-29).

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Alliberada, vola i el seu missatge esbomba les ments del públic. ¿Quin és el 'feedback'?

Al finalitzar l’espectacle, moltes persones venen a donar-me les gràcies plorant, homes i dones, per la valentia d’expressar el que tants d’ells senten. Despulla més sincerar-se que treure’s tota la roba. Mentre em trec les peces, vaig dient de què m’allibero: de totes les vegades que vaig voler aparentar el que no era; de les vegades que em vaig deixar caure a les xarxes d’algú, del patró que dicta la societat. Expressant-nos podem fer que la gent pensi, i provocar canvis. Per a mi actuar és un acte psicomàgic, porto a escena el que vull que passi. En un altre número repasso lletres de cançons i les allibero de llenguatge possessiu.