Roger Salmerón: «Un conflicte és una finestra d'oportunitat»

Quedem amb Roger Salmerón (Barcelona, 1980) a la Barceloneta per conèixer la seva experiència com a mediador en zones d’oci nocturn, una figura en alça sorgida dels estudis de màster i postgrau en l’àmbit de la gestió de conflictes en l’espai públic que s’imparteixen a la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona. A mitja conversa, un jove skater està a punt de xocar amb una dona gran que porta un carret de la compra.

¿Què és per a vostè un conflicte?

Encara que la paraula té connotacions negatives, per mi és una finestra d’oportunitat, un encreuament en què la persona ha de prendre una decisió: si la pren bé, tornarà a la pau; si la pren malament, ho passarà malament.

¿Com actuaria en el cas de l’skater?

Primer empatitzaria amb el noi, perquè entrar directe al problema és agressiu. Em presentaria, li diria que la meva funció no és sancionar i li explicaria el conflicte al qual gairebé s’exposa i el mal que podria haver fet a una dona que potser no té qui la cuidi. Quan veuen les conseqüències que podria haver tingut el conflicte, acostumen a prendre’n consciència. Els joves solen ser  més receptius a les nostres intervencions. 

¿Per què?

Són joves i rebels, però no són tontos. Per exemple, si els expliques que per estar bevent a la via pública podrien ser sancionats són més sensibles a aquesta informació perquè no tenen diners.

Però la decisió final és seva.

Sí. Nosaltres no instruïm ni dirigim. Els mediadors volem apoderar la persona, donar-li les eines perquè s’adoni que està en un conflicte, que vegi les diferents sortides que té i, a partir d’aquí, de manera lliure, pugui optar per una sortida o una altra, sent conscient de les conseqüències d’aquesta decisió. 

La figura del mediador en oci nocturn es va estrenar l’any passat a Platja d’Aro.

Davant d’un problema social, el món acadèmic especialment Xavier Pastor i Eduard Carrera es va activar i va proposar aquesta iniciativa. Estem davant un nou paradigma d’intervenció per pacificar l’espai públic, ens l’estem inventant i cada dia aprenem.

¿Quins resultats han obtingut?

L’any passat el nombre de denúncies va baixar molt a Platja d’Aro, per això el servei s’ha ampliat i estès a Calella i Badalona. Jo coordino tres torns de mediadors de tarda i nit a Platja d’Aro i aquest estiu ens hem centrat en el botellon amb resultats molt bons.

¿Anar sense uniforme és un avantatge?

En els conflictes de baixa intensitat que nosaltres tractem, sí. Moltes vegades els nois et parlen dels seus problemes i aquest coneixement és útil en la prevenció. Col·laborem estretament amb la policia local i els serveis socials i això és molt bo perquè els problemes acostumen a tenir millors solucions si s’aborden des de diferents punts de vista.

¿Quina és la principal habilitat d’un mediador en oci nocturn?

S’ha de ser un gran observador perquè sovint els conflictes passen de zero a cent en molt poc temps. Sempre anem en parelles, estem contínuament en moviment i anem recollint dades. Totes aquestes dades fan emergir patrons que ens permeten detectar tendències que apareguin determinats conflictes.

¿Vostè com va arribar a la mediació?

Sempre m’ha atret molt el tema de la cultura de la pau. Jo soc psicòleg però abans vaig estudiar informàtica. Durant la crisi em va sortir una oferta de feina molt bona a Bristol, però jo sentia que havia de quedar-me.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Va apostar per la seva intuïció.

Sí, però pensant que, si em quedava, havia de fer alguna cosa per contribuir a reconduir la situació. Llavors vaig començar a reorientar-me professionalment. Vaig estudiar psicologia, vaig obrir una consulta i després vaig fer el postgrau en gestió de conflictes de la Universitat Oberta de Catalunya. La mediació m’encaixa com un guant. H