«Experiència és llibertat, i això arriba amb l'edat»

«Quan sigui gran, m’agradaria viatjar a París». La María Luisa tenia 80 anys quan va dir aquesta frase, al llit d’un hospital. Quinze dies després va morir. La seva filla, Laura Rosillo Cascante (Barcelona, 1956), és hereva d’aquestes ganes de viure, de l’art de posar vida, il·lusió i projectes als anys, i no limitar-se a sumar anys a la vida. Ella de nena volia ser reportera de guerra. Especialitzar-se en gestió de recursos humans l’ha dut avui a liderar la digna batalla d’esborrar la discriminació per edat. «Tinc 61 anys», diu a l’iniciar les seves xerrades en empreses que sí que volen créixer traient partit del talent sènior.

–Llegeixi’ns la meitat plena del got de l’edat.

–En ell hi ha experiència, i experiència és llibertat, i això arriba amb l’edat. Una papallona no és res més que un cuc amb experiència. Hi ha facultats que es guanyen amb l’edat, com conèixer les dreceres per aconseguir coses, o la capacitat de comprensió. Jo em vull dedicar a rescatar la gent de la meva generació que ha tirat la tovallola, ensenyar-los que tenen més llibertat al seu abast.

–¿Quant marca el termòmetre de la discriminació per edat en la nostra societat?

–És brutal. Si estàs a l’atur i tens més de 45 anys, no et contracta ningú. I si estàs en una empresa, no et donen projectes nous.

–Potser a més d’un això ja li va bé.

–El més del mateix mata. ¿Trenta anys treballant en el mateix càrrec? Així sabem quin és el nostre ofici, ¿però el nostre talent? Ningú ens fa reflexionar sobre la feina que ens fa sentir més feliços, i on seríem més productius. Alguna cosa per pensar també per fer ingressos extra davant les escasses pensions que ens esperen.

–¿Què és el que encalla la societat en una mirada tan discriminatòria a l’edat?

–Sobretot, la falta de consciència que els més grans de 50 ja som la nova majoria. Ningú s’adona que els mil·lennistes són molt pocs en comparació amb els sèniors. En nombres absoluts, a l’abril hi va haver més aturats més grans de 50 que menors de 35. I quan en fas 45, oblida’t de tornar a l’empresa, encara que al Japó i Austràlia ja estan recontractant prejubilats, perquè no tenen prou joves.

–¿Què els proposa als empresaris?

–Descobrir les seves potencials meravelles. Els seus empleats amb més anys d’experiència entenen l’empresa i el client, saben com funciona el sector, ¿per què no poden innovar ells? Tota persona té un talent per desenvolupar, alguna cosa per donar, els més grans de 50 també. Jo busco Steve Jobs més grans de 50 anys. Hauria de reprendre’s el somni de quan s’és jove, desenvolupar la creativitat, s’ha d’estimular la intraemprenedoria a les empreses en lloc de proposar jubilacions anticipades o mentoring. Al sènior no li donis pomes i massatges, proposa-li un nou repte. No es tracta de motivar la gent, la gent ha de venir motivada de casa. Dona-li responsabilitat.

–La immersió tecnològica ja és un repte.

–Sí, rellançar la carrera laboral del professional sènior passa per digitalitzar-se. És part de la metodologia i recursos que utilitzo en el meu treball amb empreses, orientant i acompanyant en la gestió de l’edat a partir del talent de cada persona. L’empresa DKV d’assegurances, per exemple, emprèn projectes innovadors intergeneracionals complementant experiència i visió sènior amb formació digital que lideren empleats més joves de 30 anys.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

–¿Com ha arribat a crear la seva missió?

–La meva pròpia reinvenció m’ha portat fins aquí. Vaig experimentar la meva transformació digital, els més grans de 50 anys aprenem de manera diferent. Quan em vaig adonar que era un problema general, vaig començar a informar-me, a recopilar i crear eines per facilitar l’aprenentatge d’immigrants digitals, que ja eren grans quan va arribar el món digital. Ara soc formadora de formadors.